Aliens: espècie inhumana Aliens: espècie inhumana
Un monstre que no prové de la Terra Aliens: espècie inhumana

Ja estan aquí, ja s’aproximen, tornen (si és que mai van marxar) i es preparen perquè veiem com va començar tot, d’on van sorgir i què van fer abans que els coneguéssim, encara que fos de forma individual, pels volts del 1979. Perquè el nostre personatge d’avui va donar-se a conèixer com una entitat sola però ben aviat vàrem saber que formava part d’una comunitat extensa, ferotge, imbatible. Sí, en aquesta ocasió parlem d’un personatge aterridor, un monstre que no és metafòric sinó real, una autèntica màquina de matar sense pietat i que no té nom perquè no és ni tan sols humà. Parlem d’Alien(s).
Cua en forma de llança, urpes esmolades, sang que és àcid, una boca normal i una altra de retràctil, són les seves característiques físiques, pensades i dissenyades amb l’únic propòsit d’aniquilar tot allò que se li posa per davant, sense sentiments de culpa, sense emocions de cap classe que no siguin el pur instint d’atacar i matar. Un malson fet realitat que de la mà dels dissenys de H.R. Giger i la càmera de Ridley Scott ens mostrava una forma de terror espacial omnipotent, angoixant i claustrofòbica. Sí, aparentment Alien es mou millor, malgrat la seva mida, per ambients tancats, humits, com un depredador esperant en qualsevol racó, mimetitzant-ser amb l’entorn, el moment oportú per atacar la seva presa. Però aquesta ferocitat inusitada no ho és tot, de fet el xenomorf guarda moltes altres sorpreses, com per exemple un complex sistema reproductiu que converteix les seves preses en portadors parasitaris de nous individus.

Tal com vam veure més endavant, a Alien el retorn (James Cameron, 1986) un dels pocs comportaments “emocionals” dels Aliens és el seu sentit de comunitat. Qualsevol agressió és resposta amb una reacció de caràcter grupal igual o superior. És per això que aquesta sensació de comunitat es posa a la citada pel·lícula en contraposició a les febleses humanes consistents a discutir tota l’estona per qüestions materials i/o emocionals. Els aliens són, doncs, una mena de recreació d’una entitat biològica superior, gairebé perfecta. No es tracta només de ser armes vivents, es tracta de mostrar-los com a éssers que transcendeixen el merament animal, amb intel·ligència instintiva, capacitat de crear estratègies però també capaços de sacrificar-se per un bé majoritari sense cap mena de dubte ni remordiment, tal com és veia Alien: Resurrección (Jean-Pierre Jeunet, 1994).
Sí, els Aliens han anat canviant, evolucionant, durant tota la saga de films. N’hem vist de més grans o de més petits, més àgils o menys, però sempre amb una capacitat d’adaptació al mitjà que només es va veure equiparat pels Predators (dels quals parlarem en una altra ocasió). En tot cas els Alien tornen al seu origen de la mà, un altre cop, de Ridley Scott a Alien: Covenant. Veurem, doncs, si ens expliquen alguna novetat respecte a la seva biologia o si tan sols assistirem a un revival de monstres disposats a fer la festa grossa a despit dels pobres humans que se’ls trobin. En tot cas esperem tornar a passar por. Molta por.

Àlex Lascort

Àlex Lascort Ficcions biogràfiques

Barceloní i rodamon de les rodalies metropolitanes l'Àlex P. Lascort és un cinèfil compulsiu per herència familiar. Escriu a diversos mitjans online com 'Cine Maldito' o 'Fantastic Plastic Mag'. S'uneix a l'equip d'El cinèfil amb ganes d'explorar la cinefilia des d'una perspectiva nostrada.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*