El vermell de la neu El vermell de la neu
El que més atrau dels Nordi Noir El vermell de la neu

L’any 2005 Stieg Larsson  va despertar un gènere literari que feia més d’una dècade que havia quedat ben adormit. Es tracta del thriller. El que en el seu dia Chandler i Hammett com a pares del hard-boiled i Poe, Conan Doyle i Christie com a pares i mare del soft-boiled, havien aconseguit; una novel·la negra i policíaca amb reconeixement com a gènere de ple dret i no només com a novel·la divulgativa, es va esvair durant els anys noranta, durant una crisi econòmica i social, però sobretot editorial. Ara bé, la coneguda trilogia Millenium es considera la precursora de tota una onada d’autors nòrdics que s’han apuntat al vici de tenyir la neu de vermell.

Si bé aquesta revolució va començar sobre paper, el cinema no n’ha estat exclòs. Segurament l’adaptació cinematogràfica de Els homes que no estimaven les dones (2009), La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (2009) i La reina al palau dels corrents d’aire (2009) va propiciar que molts directors de cinema nòrdic es veiessin en cor de crear obres que avui en dia hem etiquetat amb el nom Nordic Noir o Scandinavian Noir. Són obres caracteritzades pel fred i la neu, climes típics del nord d’Europa, però també per uns perfils psicològics dels personatges molt ben treballats, fins al mínim detall. Sovint aquests personatges se’ns presenten d’una manera molt distant; enigmàtics i carismàtics a parts iguals. Desconeixem gran part del seu passat, però de seguida se’ns van mostrant petites pistes al llarg dels films per tal que tot vagi cobrant sentit i per tal que totes les accions quedin cent per cent justificades.

Els homes que no estimaven les dones (The girls with tha Dragon tattoo)

Els homes que no estimaven les dones (The girls with tha Dragon tattoo)

La Lisbeth Salander, protagonista de la trilogia anteriorment mencionada (parlo de la versió sueca i no de l’americana que també existeix), caracteritzada per l’actriu sueca Noomi Rapace se’ns presenta com una jove d’aspecte i actitud rebel amb una ment privilegiada. Més enllà de la seva vida actual en desconeixem tota la resta, però a mesura que tibem els fils de la història, la seva vida comença a cobrar sentit i descobrim tot el seu passat.

Ara bé, la trilogia Millenium només ha estat la porta d’entrada d’un gran nombre d’autors, guionistes i directors per demostrar tot el potencial que tenen aquestes obres. La tensió que es respira juntament amb els secrets amagats, formen un còctel de sang freda que sovint acaba explotant de la manera més inesperada possible. I és de fet aquí on rau l’èxit d’aquestes produccions; en els girs narratius. L’acció trepidant sol ser més escassa, però la tensió que l’espectador acumula al llarg de tota l’obra acaba per desembocar en un final d’infart.

Fins ara hem parlat del gran exponent d’aquest gènere, però d’exemples en tenim per donar i per vendre i cada vegada ens n’arriben més.

Headhunters (2011)

L’any 2011, des de Noruega, ens arribava l’aclamada Headhunters, també una adaptació literària d’un altre dels grans monstres nòrdics, Jo Nesbø. Aquest film va aconseguir arribar a les nominacions dels BAFTA per a la pel·lícula de parla no anglesa l’any 2013, però se’n va quedar a les portes. A més, ens va servir de per començar a veure les habilitats interpretatives de Nikolaj Coster-Waldau, qui gairebé simultàniament començaria a interpretar un Jaime Lannister a Joc de Trons.

Headhunters

The Hypnotist (2012)

Seguim amb les adaptacions literàries. Ara és el torn de l’autor suec Lars Kepler (pseudònim rere el qual s’hi amaga una parella d’escriptors Alexander Ahndoril y Alexandra Coelho). Després del brutal assassinat d’una família, la policia demana ajuda a Bark, un famós hipnotista per tal que interrogui l’únic supervivent de la massacre, un noi de 15 anys. De seguida veurem com els perfils psicològics de cada personatge s’apoderen del protagonisme del film i tot pren rellevància. I molt més quan un segon gir narratiu pren forma en forma de segrest.

The Hypnotist

In order of disappearance (2014)

La traducció que ens va arribar aquí a Catalunya va ser Uno tres otro. En aquest film hi veiem, segurament, un dels actors més ben valorats (i amb fonament) de l’esfera nòrdica. Es tracta de Stellan Skarsgård qui dóna vida a Nils, un conductor d’una màquina llevaneus. Un dia, en Nils rep una trucada de la policia per informar-lo que el seu fill ha mort d’una sobredosi, i com qui no vol la cosa, de seguida es veu atrapat dins una guerra de narcotraficants. Aquest és potser un dels films nòrdics on els perfils psicològics dels quals hem parlat tant passa més desapercebut, ja que la història tampoc ho requereix. No obstant això, la tensió està assegurada.

In order of disappearence

The Oath (2016)

És tant l’actractiu dels thrillers nòrdics que fins i tot se’ns presenten en festivals internacionals. L’última entrega del Festival de San Sebastián se’ns va mostrar la pel·lícula The Oath. Un metge disposat a arribar a llocs i situacions desesperades per treure la seva filla del món de les drogues. En aquest cas, el gir narratiu que sempre esperem d’aquests films no el trobarem, però la tensió i molt especialment l’evolució del personatge principal captiven la pantalla i el públic.

The Oath

Aquests només són alguns dels representants d’una llarga llista que encara no està acabada. Els nòrdics han de donar molta guerra al cinema i als thrillers i nosaltres així ho esperem.

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*