Un dels grans atractius que ofereix el Festival Internacional de Sèries de Barcelona són les masterclass que es realitzen en cada edició, amb convidats relacionats amb el món de la televisió i de plena actualitat. L’any passat l’escollit va ser el showrunner David Simon, creador de la sèrie The Wire o Show me a Hero, i en aquesta quarta edició han estat els guionistes Leonardo Fasoli i Maddalena Ravagli, responsables de la ficció italiana Gomorra.
L’acte ha tingut lloc aquest matí a l’auditori de la facultat de comunicació Blanquerna i ha estat moderat per Diego Sotelo, guionista de la sèrie Fariña d’Antena 3, sobre el narcotràfic gallec. Abans de començar amb la masterclass, Betu Martínez, un dels creadors del Serielizados Fest, ha fet una breu introducció on ha destacat el talent d’Itàlia com a país productor de ficció i ha assenyalat que “la ficció italiana té moltes coses per ensenyar-nos”.
Procés d’adaptació
La sèrie Gomorra es va estrenar l’any 2014 i es tracta d’una adaptació de la novel·la periodística de Roberto Saviano, que al seu temps està basada en fets reals. El primer a intervenir va ser Leonardo Fasoli que va destacar el fet que a la gent li agrada molt aquest gènere del crim perquè segons ell “trenca les regles” i mostra que “hi ha molt més del que es veu a simple vista”, com amb un iceberg. La sèrie actualment té dues temporades i, explicaven els seus guionistes que el procés d’adaptació va ser dur, ja que, es tracta d’una “realitat molt complexa en un període de temps de 10 anys”. Saviano va escriure una non fiction novel, que posa l’autor dins el context de la història i aporta la seva sensibilitat, no només una simple exposició dels fets i, per l’equip de guionistes, el primer pas era buscar l’essència del llibre per preservar-la a la ficció. En aquest cas era parlar de la realitat d’un grup de persones de la màfia i “veure les coses des del punt de vista dels criminals”.
“Els personatges de Gomorra han nascut de persones reals”, explicava Maddalena Ravagli i, això ho van aconseguir apropant-se a aquestes persones primer a través d’un curs d’escriptura que van fer en una presó de Roma i posteriorment anant a la zona perifèrica nord de Nàpols, que és on se centra l’acció de la sèrie. Pels guionistes era imprescindible plantejar-se qui tenien davant i conèixer‘l a fons per poder aportar una realitat que anés més enllà de prejudicis. “El que volíem era que cadascú es crees la seva pròpia opinió a través de la realitat que nosaltres els mostràvem”, afirmava Fasoli.
Per altra banda, per tal de documentar-se i tenir una visió general de tot aquest món, van contactar amb periodistes, jutges i policies. Gràcies a les investigacions policials en col·laboració amb el departament de justícia, van tenir accés a tota una reconstrucció de les dinàmiques dels membres de la màfia, així com de les seves maneres de comunicar-se o de formes de resoldre conflictes. “Els criminals tenen una lectura diferent de la realitat”, deia Fasoli, “el món criminal és un món completament a part del nostre”. Per ell aquesta idea era molt important a l’hora de fer la sèrie, ja que, volien captar la realitat de les seves vides.
El punt de vista
Diego Sotelo, plantejava la qüestió sobre l’elecció del punt de vista dels protagonistes, ja que el més convencional o típic és el dels policies, la que aparentment podria ser més afina a la de la societat. Fasoli va dir que havien decidit apostar per aquesta opció perquè després d’investigar i documentar-se, “la part més forta i nova era la de la gent de dins d’aquest món”. Pel guionista, hi ha moltes històries en el món però n’hi ha alguns que “criden per ser explicades” i aquesta era una d’elles. Els protagonistes d’aquestes històries són gent que ha portat –o segueix portant– una mala vida però en són conscients i ho accepten, en aquest sentit, tant Fasoli com Ravagli, destacaven el fet que tenen una honestedat que en altres casos de la vida quotidiana no hi ha, com podria ser amb la corrupció entre polítics. “Ells tenen uns codis molt estrictes que segueixen al peu de la lletra”, expliquen i són conseqüents amb els seus actes.
Com dèiem, la sèrie mira d’apropar la realitat d’un tipus de societat encoberta i, “un cop establerta aquesta història general, ens aproximem a punts de vista particulars en cada capítol”, explicava Fasoli, per tal de completar-la. “La història preval com una cosa viva” i per això, durant el procés d’escriptura dels guions utilitzen pissarres que omplen amb pos its, on exposen què passa en cada capítol per tenir una visió completa de cada temporada.
L’anonimat
La màfia és una organització criminal amb uns codis molt clars i amb unes estructures molt marcades. Roberto Saviano viu actualment amb protecció, ja que, després de la publicació del llibre va rebre amenaces de mort per part de l’organització criminal. El problema va ser que la publicació va tenir molt de ressò i popularitat, cosa que va fer que caigués sobre els implicats un focus de llum, una atenció que posava en perill el seu modus vivendi. Aquest és un dels motius que va portar a l’equip de guionistes de Gomorra a decidir utilitzar noms inventats pels seus personatges i no els reals com en el cas de Narcos.
Per altra banda, explicaven que els seus personatges “són la síntesi de diversos personatges reals”, per tant, la idea d’utilitzar un únic nom quedava descartada. I per últim, també es tracta d’un tema legal i ho van il·lustrar amb una anècdota de la sèrie, que implicava a un dels sicaris que tenia com a sobrenom Maradona. En veure que el seu nom sortia associat a la màfia l’ex jugador de futbol, Diego Armando Maradona, va amenaçar-los en bloquejar la producció de la sèrie si no el canviaven.
Percepció de la sèrie
Un dels motius pels quals Itàlia ha estat el país convidat d’aquesta edició del Serielizados Fest és perquè han estat capaços de traslladar els seus problemes a la pantalla i afrontar-los allà. En aquest sentit, la sèrie ha estat rebuda amb opinions dispars per la gent d’allà. Segons explicava Leonardo Fasoli, alguna gent que havia col·laborat en el procés de documentació com policies, jutges o polítics creu que la sèrie “fa un bon retrat de la realitat”. Però una moneda té dues cares i, evidentment hi ha un altre sector que és del parer que no s’hauria de mostrar aquesta part de la realitat. Maddalena Ravagli és del parer que “el fet d’explicar i mostrar té punts positius”, a més a més, ambdós guionistes destacaven el fet que sempre intenten donar dues visions d’un mateix personatge. “Sempre presentem una part del personatge que no pots tolerar”, explicava Fasoli perquè al final es tracta de gent dolenta i, per ells és important mostrar aquests diferents nivells morals.
Un altre aspecte quan a la percepció és el del paper de la dona. Ravagli explicava que els vincles que hi ha a la màfia són molt familiars i que en general, els rols dels homes estaven lligats a l’acció i el de les dones al de transmetre els valors tradicionals. Segons comentava Ravagli, fins als anys 70 hi havia la creença que “una dona bona tenia un cervell més petit que el d’una puta”, ja que, aquestes últimes tenien un comportament més masculí.
Amb el temps però, hi ha hagut una evolució gradual dins la camorra napolitana que ha donat més llibertats i possibilitats a les dones d’aquest món. A més a més, les constants detencions dels homes provoca una falta de lideratge masculí que permet una major inserció de la dona en llocs de responsabilitat i, tot això, queda reflectit en la sèrie Gomorra.
En el moment de presentar el projecte a Sky Atlantic, tothom coneixia el llibre de Gomorra i això, creava un interès i unes expectatives que a la cadena italiana li van encantar. Tot i que al principi es van mostrar una mica reticents a presentar el punt de vista dels personatges de la màfia, de seguida es van deixar convèncer per Fasoli i Ravagli i van confiar en l’èxit de la sèrie.
