“Al 2017 es fa millor cinema que als anys 40” “Al 2017 es fa millor cinema que als anys 40”
Àngel Comas és periodista, historiador i crític de cinema “Al 2017 es fa millor cinema que als anys 40”

El món del cinema és d’allò més ampli i divers i, des dels inicis amb els germans Lumière fins als nostres dies ha evolucionat i canviat fins a ser el que coneixem avui en dia. El cinema forma part de la vida d’Àngel Comas, periodista i historiador cinematogràfic, que ja des de petit el consumia de manera regular anant als cinemes de barri, “era la forma d’oci del moment” recorda. Com afirma ell mateix, Comas és un home “que sempre ha anat tard”, va anar a la universitat als 65 anys, es va casar als 30, va tenir el primer fill als 40… per això té clar que per ell el cinema va ser una escola d’aprenentatge, “em va formar en molts aspectes”.

Ha dedicat gran part de la seva vida a aquest món i, en la seva condició d’historiador ha escrit diversos llibres sobre el tema com Coppola, Diccionari de llargmetratges 1930-1975, Josep Maria Forn: l’aventura del cinema, entre d’altres i, el més recent Emisora Films, Studio System en el primer franquisme.

A la manera de Hollywood

Es tracta de l’onzè llibre que publica sobre cinema català i, en aquest cas, s’ha centrat en una empresa que va suposar un abans i un després per a la indústria audiovisual catalana. El seu interès per Emisora Films ve de lluny, la seva tesi doctoral es va centrar en la figura d’Ignacio F. Iquino, un dels fundadors d’aquesta empresa i després d’indagar sobre la seva vida i la seva carrera professional com a director va veure que quedava una branca per explotar. La tesi es va convertir en llibre “però vaig pensar que era una llàstima que la part sobre Emissora Films no sortís”, així que va decidir seguir investigant.

entrevista àngel comas

Films produïts per Emisora Films

Durant el franquisme el cinema que es feia era propagandístic i estava dirigit per l’estat. Quan Emisora Films va reobrir l’any 1943, “va suposar un canvi en la manera de fer cinema, tan a nivell estètic com temàtic”, explica Comas. Iquino i Francisco Ariza, van desenvolupar una nou mètode de treball a imatge de Hollywood i que no s’havia fet mai a Espanya i van revolucionar el sector cinematogràfic. Bàsicament, el que van fer va ser controlar els tres sectors involucrats en el procés: la producció, la distribució i l’exhibició. A part d’aportar una nova manera de fer, Emisora Films i en concret Iquino, van ser “una escola per a molta gent”. “Iquino era un home molt intel·ligent que viatjava molt”, per això sempre es rodejava dels millors professionals, fisn i tot si significava trobar directors de fotografia que fossin estrangers. Això va fer que les seves pel·lícules destaquessin, ja que eren diferents a les que feia habitualment el règim, tot i que, evidentment seguien tenint un punt conservador.

Cinema català

Per a Àngel Comas parlar de cinema català suposa un tema controvertit, ja que en una societat en la qual tot es globalitza, dir cinema català “és afegir un nou concepte”. Però, si es té en compte “el que es fa a Catalunya per empreses catalanes i potser també podem afegir el que fan directors catalans fora d’aquí”, és un tipus de cinema molt “aburgesat”. Segons Comas, tots els estudiants que surten de les facultats fan un mateix tipus de cinema, ja que, les universitats són molt cares, com ara l’ESCAC i això implica que només hi poden anar un tipus concret d’estudiants, la qual cosa fa que “tots facin un tipus concret de cine”. Ara bé, també hi ha excepcions com ara Pa Negre, que barreja cinema d’entreteniment amb un cinema més d’autor o La propera pell, que “s’atreveix a fer una cosa diferent”.

Per altra banda, Comas també destaca que actualment la tendència que viu el cinema del nostre país és la de les coproduccions, sobretot amb televisions. “Si tens una tele que et recolza t’assegures l’exhibició”, afirma Comas i posa com a exemple els films de J.A. Bayona que no només té segura la seva visualització per tots els canals que pertanyen a Mediaset sinó també part de la promoció, directament i indirectament, en tots els seus programes. Tot i que no és un projecte català, un exemple recent és la visita de l’actor Vin Diesel al programa de Pablo Motos per promocionar la nova pel·lícula de la saga Fast & Furious.

Cine d’abans i ara

Com comentàvem el cinema ha anat evolucionant amb els anys però Àngel Comas és del parer que no és bo centrar-se en el passat, ja que, “ara al 2017 es fa millor cine que als anys 40”. Comas és del parer que el cinema que es fa actualment és el millor que s’ha fet mai, ja que, ara hi ha més opcions i, a més, es poden veure pel·lícules de països emergents.

entrevista àngel comasComas va ser l’impulsor del Cicle de Cinema d’Autor a Sant Cugat i, dins d’aquesta proposta un dilluns al mes es passa una pel·lícula clàssica. Segons ell molta gent no gaudeix del tots aquests films ja que, “la narrativa, els tempos i la filosofia han quedat obsoletes” i un film de James Dean ara es fa pesat. Com a expert en història del cine, Comas ha parlat de grans directors en els seus llibres com ara Clint Eastwood, Coppola o Hitchcock i la seva conclusió és que els cineastes d’ara ja no són com els d’abans però és perquè el cinema ha evolucionat i, “les condicions ja no són les mateixes, per tant, les maneres de fer d’abans ara no serveixen”.

Per altra banda, sempre s’ha fet la diferenciació entre cinema comercial (els coneguts blockbusters) i cinema d’autor. Comas és del paper que hi ha d’haver de tot i, malgrat que possiblement a Hollywood hi hagi més estrenes de la primera categoria també es pot trobar bon cinema a nord-americà. A més, no cal anar a buscar noms petits o desconeguts per trobar bons projectes, tenim exemples com el mateix Eastwood, Tim Burton o per exemple el darrer film de M. Night Shyamalan (Split) que va comptar amb un pressupost de 9 milions de dòlars i ha estat un èxit a la taquilla.

Mirant al futur

És difícil saber amb exactitud què depara el futur al sector cinematogràfic. Fa uns anys una pel·lícula com Avatar era impensable i la captura de moviment era una cosa propera a la ciència ficció. En aquest sentit Comas creu que actualment ja no s’hauria de parlar de cinema sinó més aviat d’audiovisuals, ja que, la línia que separava el cine d’altres gèneres com el videoclip s’han anat dissipant. Posa com exemple els videoclips de Michael Jackson que “eren com petites pel·lícules” i ara són una cosa completament diferent.

Ara la gent mira les pel·lícules a través dels seus telèfons, tauletes i televisions, “les noves tecnologies ho canvien tot i el cinema s’ha d’adaptar”, explica. La manera de consumir cinema està canviant i també la gent que el mira, “el públic ja no és el mateix, avui en dia són els joves entre 15 i 25 anys els que van al cinema”. Per tant, la pregunta si els cinemes com els entenem actualment desapareixeran, no és cap bestiesa. Però Àngel Comas és optimista. Fa uns anys va passar el mateix amb els teatres, la gent deia que desapareixerien perquè la gent ja no hi anava però no ha estat així, “simplement es van reinventar i això és el que haurà de fer el cinema”. De fet, ja ho estan fent amb coses tan òbvies com la venda de crispetes que suposen un tan per cent molt elevat en els beneficis de les sales.

Luana Valls

Luana Valls Cap de redacció d'El cinèfil

Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*