Shakespeare i cine: una història d’amor i tragèdia Shakespeare i cine: una història d’amor i tragèdia
Més de 400 pel·lícules estan basades en les obres de l'escriptor anglès Shakespeare i cine: una història d’amor i tragèdia

Aquest 2016, entre moltes altres efemèrides, celebrem l’any Shakespeare. El motiu és obvi: l’autor més famós del Regne Unit fa 400 anys que va morir (23 d’abril de 1616 segons la versió oficial). Al llarg de la història del cinema s’han adaptat les seves obres desenes de vegades. Sense contar la TV s’han fet més de 400 pel·lícules basades en les seves obres i segons el web IMDB el nom de William Shakespeare apareix als crèdits de gairebé 1.200 productes cinematogràfics! No em direu que una personalitat tan rellevant a la literatura i (com hem vist al cinema) no mereix com a mínim un reportatge. Doncs com que en un article no ho podem repassar tot hem fet una tria de 3 obres mestres, tres rareses i una sorpresa final.   

Tres obres mestres

Hi ha molts directors que s’han atrevit amb Shakespeare. És fàcil. Les històries són espectaculars. Ara bé, hi ha tres directors que han aconseguit portar les obres de l’autor a un nivell d’excel·lència molt superior. És per això que, malgrat en van fer més, mereixen estar en aquest podi d’honor com a millors adaptacions cinematogràfiques de peces shakespearianes.

El Hamlet de Kenneth Branagh (1996)

hamlet

Quatre meravelloses hores de traïció i venjança la cort de Dinamarca. Una adaptació que porta el to be or not to be al segle XIX amb un repartiment d’autèntic luxe. Derek Jacobi, Charlton Heston, Kate Winslet, Julie Christie, Robin Williams, Billy Crystal, Judi Dench… Calien quatre hores i potser més per treure partit a tot aquest talent que el mateix Branagh va capitanejar davant i darrere la càmera. Les interpretacions i les idees del director per mostrar de manera innovadora escenes que tots coneixem fan que seu Hamlet sigui el millor. Només cal veure l’escena del monòleg amb la brillant idea del mirall i la intensitat interpretativa als dos costats del vidre.

El film destaca per la seva absoluta fidelitat al text. Veure’l amb el llibre a la mà és gairebé llegir-lo ja que no es deixa ni una sola coma. Si no fos pel canvi d’època seria una translació total i absoluta de les lletres de Shakespeare tal com ell les va concebre.

El Macbeth d’Orson Welles (1948)

Quan Orson Welles ja era un director consagrat va dirigir i protagonitzar la seva pròpia versió de Macbeth. Malgrat va ser un fracàs als Estat Units, la pel·lícula ha estat reivindicada com una de les millors versions del clàssic de Shakespeare per la seva cruesa i realisme i fins i tot com una de les millors cintes del polèmic director.

74urzs430puwbqcak6wdekkqs18

No va ser fins 1980 que es va remasteritzar l’original afegint-hi tot el metratge que el director tenia en ment. Aquesta revisió del clàssic va ser la que va treure el film de l’ostracisme i el va elevar a la categoria de culte. La interpretació de Macbeth encomana la paranoia del personatge a l’espectador i el mal rotllo amb la profecia de les bruixes és palpable durant tot el film.

El Juli Cesar de Joseph Leo Mankiewicz (1953)

Segurament aquest titular seria més reconeixible si haguéssim dit el Juli Cesar de Marlon Brando ja que, malgrat l’actor donava vida a Marc Antoni, la seva interpretació és que més ha transcendit d’aquest film que va arribar poc després del Macbeth que comentàvem abans.

juliuscaesar_banner-desktop

A banda de Brando, la pel·lícula també tenia grans figueres del moment com James Mason en el paper de Brutus i John Gielgud fent de Cassi i fins i tot Deborah Kerr en el rol de Pòrtia. Si el monòleg de Hamlet és poderós el discurs de Marc Antoni després de l’assassinat de Juli Cesar és un dels més cèlebres de la història del cine. Sens dubte aquest paper va ser un dels que va acabar d’entronar l’actor a Hollywood després d’èxits com Un tramvia anomenat desig  o Viva Zapata. L’any següent arribaria La llei del silenci per acabar d’arrodonir la feina.

Tres rareses

Adaptar Shakespeare de manera fidel s’ha fet molt. Potser massa i tot… És per això que molts directors s’han tirat de la moto i han fet versions contemporànies de clàssics de l’autor. Hi ha de tot però hem triat tres pel·lícules que sens dubte mereixen un visionat i una reflexió shakespeariana.

Romeo + Juliet  de Baz Luhrmann (1996)

El director australià Baz Luhrmann va sorprendre més d’un amb aquesta colorista i juvenil adaptació del clàssic romàntic per excel·lència. Pistoles, bandes de carrer i vestits estrafolaris eren els ingredients que va posar aquest irreverent director en una versió de Romeu i Julieta que era una autèntica carta de presentació del que seria el seu cinema.

cms-image-004583511

Cinc anys més tard, ja al segle XXI, el director signaria Moulin Rouge seguint la fórmula que ja va mostrar en aquesta cinta. Romeo + Juliet van contribuir encara més a forjar la figura de sex symbol juvenil que s’estava guanyant Leonardo Di Caprio i va descobrir pel gran públic l’actriu Claire Danes. Amb 14 milions de pressupost va aconseguir una taquilla de gairebé 150 milions!

Coriolà de Ralph Fiennes (2011)

Un dels senyors del cinema anglès ens va regalar fa molt poc una inusual versió d’una de les obres menys conegudes de Shakespeare. Ralph Fiennes va escollir Shakespeare per debutar en la direcció en un film co-produït per la televisió pública anglesa BBC. Coriolà retrata en versió intel·ligentment actualitzada la història d’un senyor de la guerra que veu com la política és un impediment per governar el poble “com toca”.

4650810vvkxepkio5zprowzbiafzln9v_oxepltpkcmsz74pfutlrf0gjcz29h4pei161z6si11_elktcziuuishjazq

La versió original de l’obra porta els esdeveniments a Roma però Ralph Fiennes els apropa als conflictes bèl·lics actuals canviant les discussions al senat romà pels politiqueigs i circ mediàtics actuals. Gerard Butler, Vanessa Redgrave, Brian Cox i Jessica Chastain van acompanyar Fiennes en aquest film que és cru, violent i no perd el vigor i els dubtes que plantejava l’obra original. Un bon militar pot acabar ser un bon governant? Tot pel poble però sense poble… En el fons Thomas Hobbes i Shakespeare van compartir segle XVI i XVII…

The lion king de Disney (1994)

flat800x800070fDoncs sí… Així com West Side Story és una versió encoberta de Romeu i Julieta, El Rei Lleó és una versió ensucrada i també amb cançonetes de Hamlet. No us ho creieu? Doncs mireu aquest quadre per veure les principals semblances i algunes diferències. Està clar que no és una adaptació fidel de l’obra de Shakespeare però els paral·lelismes són massa evidents com per no reconèixer la cort danesa en aquells simpàtics animalons. Segurament el punt de connexió més evident és l’assassinat de Mufasa/Rei Hamlet i la voluntat oculta de l’oncle Scar/Claudi d’usurpar el regne del seu germà. Però no oblidem l’exili del fill del rei, el seu enfrontament amb l’oncle i les aparicions fantasmagòriques del monarca. Per sort a The Lion King no tenim a la mare/reina conxorxada amb l’oncle… Les audiències infantils no haguessin suportat tanta infidelitat. I tot passava millor amb una mica de Hakuna matata, no?

I l’Oscar és per… Shakespeare!!

No podem acabar un reportatge sobre l’escriptor més famós d’Stratford-upon-Avon sense recordar la pel·lícula que li va fer guanyar una bona carretada d’Oscars. Parlem de Shakespeare in love la pel·lícula que John Madden va dirigir l’any 1998 i que va guanyar 8 Oscars incloent el de millor pel·lícula i el duet d’actrius Gwyneth Paltrow i Judy Dench . 

jpawlrytqgqyhnm5ozr1newn7sho8oqy_h264_3800_webthumb_640x360_640x360_513003587966

El film explica una versió més o menys lliure d’un amor que se suposa que va tenir l’escriptor interpretat per Joseph Fiennes i a la vegada repassa alguns del moments més rellevants de la vida de Shakespeare. A banda de la paella protagonista, la cinta comptava amb un repartiment de luxe amb Geoffrey Rush, Colin Firth, Ben Affleck i la curta aportació de  Judi Dench fent de reina Elizabeth I, un dels papers més curts de la història que han merescut un premi de l’Acadèmia nord-americana. Aquesta nostàlgica comèdia lleugera va aconseguir derrotar Saving Private Ryan com a gran triomfadora de la 71a cerimònia dels Oscar però no va impedir que Steven Spielberg marxés a casa amb la seva segona estatueta daurada (la primera va ser per The Schindler’s list l’any 1994).

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*