‘La mòmia’ desenterra un nou univers cinematogràfic de monstres clàssics ‘La mòmia’ desenterra un nou univers cinematogràfic de monstres clàssics
Els antics faraons donen molt de joc al setè art ‘La mòmia’ desenterra un nou univers cinematogràfic de monstres clàssics

La Mòmia continua sent un personatge que encara pot donar molt al cinema. I prova d’això és el renaixement del mite amb una nova la saga protagonitzada per Tom Cruise. Caldrà esperar a veure si es tracta d’una digna seguidora de les pel·lícules anteriors o és només una altra absurda combinació de bons efectes especials i pèssim guió que faria esgarrifar al mateix Tutankamon. Per anar-nos fent una idea tot just ha arribat el segon tràiler del film que s’estrenarà el 9 de juny per ressuscitar la taquilla estival.

El film està dirigit pel productor reconvertit a director Alex Kurtzman (People like us) i comptarà amb la presència de l’algeriana Sofia Boutella (Star Trek Beyond) com a nova mòmia i amb Anabelle Wallis com a “ajudant” del protagonista. Però això no és tot… La pel·lícula obre la porta a un nou univers cinematogràfic d’aquests que tant s’han posat de moda a Hollywood. És a dir, The Mummy serà l’inici de la resurrecció de diversos clàssic dels terror i el proper ja el podem veure en aquest mateix film i té noms i cognoms.  El personatge que encarna Russell Crowe es diu Dr. Henry Jekyll… Aquest nom us diu alguna cosa? Doncs penseu en un tal Mr. Hyde i ja teniu el proper element de la història.

mummy cruise crowe

La mòmia: del cine clàssic als efectes especials

Estic veient coses meravelloses”, aquesta va ser la frase pronunciada per Howard Carter el 26 de novembre de 1922 després d’obrir l’anomenada tomba KV62 de la Vall dels reis. Una frase que no només va marcar el descobriment de la tomba d’un rei fins aleshores desconegut, Tutankamon, sinó que també va dur a Europa la segona onada d’egiptomania que marcaria la moda, arquitectura i cultura popular del període d’entreguerres. Després de la primera onada d’egiptomania que Napoleó va dur a Europa en tornar de la seva expedició a Egipte, ja que portava entre altres coses la Pedra Rosetta, l’Europa dels esbojarrats anys vint necessitava de nous estímuls que fessin oblidar el dur trauma de la Primera Guerra Mundial.

En un món on el record dels milions de morts produïts per la guerra més destructiva que s’havia conegut fins aleshores i la necessitat d’escapar d’aquests fets, va empènyer la gent a buscar noves vies de desconnexió i diversió en el jazz, el cinema i la “vida boja”. Per tant és lògic que quan aquesta societat avida de nous entreteniments va veure la possibilitat, en descobrir-se la tomba de Tutankamon, d’endinsar-se en una cultura mil·lenària i enigmàtica com la de l’Antic Egipte, s’hi va llençar sense miraments.

No és l’objectiu d’aquest article parlar de la influència de l’art egipci en l’art déco monumentalista que va fer furor en el període d’entreguerres o de la influència en general de la nova egiptomania en la cultura popular dels anys vint. Ens centrarem més aviat en com el descobriment de l’equip de Howard Carter va dur al cinema un nou personatge, per enriquir la mitologia cinematogràfica del cinema de terror. Estem parlant, evidentment, del personatge de la mòmia. Després que els diaris sensacionalistes es fessin ressò de l’anomenada “maledicció del faraó” basant-se en unes més que discutibles morts “estranyes” d’alguns dels membres de l’equip arqueològic, va ser fàcil pensar que el mateix Tutankamon, o més concretament la seva mòmia, tenia poder sobre la vida o la mort o podia perseguir els que havien gosat pertorbar el seu somni etern.

I lògicament, un Hollywood que començava a despuntar com a cinema d’entreteniment no podia ser indiferent a aquest nou fenomen. Així l’any 1932 Boris Karloff va encarnar una mòmia procedent de l’Antic Egipte en la primera de les pel·lícules dedicades a aquest personatge. Es tracta de La Mòmia, una producció dirigida per Karl Freund per als Universal Studios i on la mòmia de Tutankamon va ser substituïda per la de Imhotep (amb clara al·lusió al primer arquitecte conegut de l’Antic Egipte).

mummykarloff4535

En aquest cas la mòmia ressuscita després que un dels arqueòlegs llegeixi en veu alta un papir que es trobava a la seva tomba. Aquesta mòmia resulta moure’s per un impuls amorós, ja que la seva intenció és recuperar l’amor de la seva estimada Ankhesenamon, que va morir abans que ell. La intenció d’aquest ressuscitat Imhotep és sacrificar a l’arqueòloga Helen Grovesnor, d’una gran semblança amb Ankhesenamon, per momificar-la i fer que d’aquesta manera la princesa torni a reunir-se amb ell. De fet el mateix Imhotep havia sigut enterrat viu a l’Antic Egipte, ja que va ser descobert intentant ressuscitar a la seva estimada.

Finalment la lectura d’un papir per part de la jove arqueòloga, destrueix la mòmia i la seva maledicció, donant pas a un final feliç per als amants contemporanis i un destí de separació eterna per als amants de l’Antic Egipte. Sens dubte, un argument on l’amor, símbol de l’alegria de viure tan buscada pels bojos anys vint, barrejat amb un cert culte a la mort en la forma de la mòmia i la seva maledicció, un recordatori de les ferides encara no tancades de la Primera Guerra Mundial, havia de donar una pel·lícula d’èxit. I així va ser.

Tot i així el mateix personatge de la mòmia no va tenir l’èxit posterior que van tenir altres personatges del cinema de terror com Frankenstein (interpretat sobretot pel mateix Bela Lugosi) o Dràcula, que van conèixer moltes més seqüeles. De fet les seqüeles de la mòmia van passar directament cap a la sèrie B on van conèixer tres pel·lícules i fins i tot una versió còmica a mans dels inefables Abott i Costello a Abbott i Costello troben a la mòmia del 1955. Posteriorment els anys cinquanta i seixanta van conèixer vàries versions del mite a través de productores menors.

Caldrà esperar a la dècada dels 90 i, curiosament, a la por al mil·lenarisme per tal que es recuperi el mite de la mòmia en una pel·lícula de gran pressupost. Es tracta de de La Mòmia de 1999, produïda per Universal Studios i que recupera la figura original de l’amor etern entre Imhotep i Anksunamun. Aquesta pel·lícula, filla també de l’arqueologisme aventurer creat una dècada abans per Indiana Jones, ens mostra una pel·lícula on l’aspecte més terrorífic del personatge queda sotmès a l’acció i a l’humor propi d’una pel·lícula dirigida a un públic més familiar.

Brendan-fraser-as-rick-o-connell-in-the-mummy_(1)

Així veiem com la figura del protagonista queda confiada a un Brendan Fraser mes histriònic que mai i a una Rachel Weisz molt lluny de la imatge de “donzella en perill” pròpia de les heroïnes del cinema clàssic, encarnant a una experta egiptòloga que tant desxifra sense problemes el llibre dels morts com utilitza una espasa per salvar el seu “suposat” heroi. Els dos acompanyants per un John Hannah exasperant que afegeix, per si encara no fos prou, més humor a la trama.

La pel·lícula va ser un èxit i va propiciar dues seqüeles més. Una anomenada El retorn de la mòmia l’any 2001, que donava més joc a la història d’amor prohibida entre Anksunamun i Imhotep i amb el mateix repartiment que la primera pel·lícula. A aquesta la va seguir una altra seqüela anomenada La mòmia: la tomba de l’emperador Drac on no només es canvia l’Antic Egipte per la Xina Imperial sinó que també la mateixa Rachel Weisz que, intel·ligentment, va preferir embarcar-se en altres projectes més seriosos que continuar en una saga cada cop més depenent dels efectes especials que amagaven un guió gairebé inexistent.

Aquesta saga va tenir el seu propi spin off en la pel·lícula El rei Escorpí que a Estats Units va sortir directament en DVD i a Europa es va arribar a estrenar a les sales de cinema. Una pel·lícula que manté amb l’Antic Egipte només el títol que fa referència al possible primer rei conegut d’Egipte pertanyent a l’època pre-dinàstica. Un títol cinematogràfic propi de l’univers de Conan i on un guió sense sentit que barreja pobles no contemporanis com els accadis, perses o nubis. Tot un espectacle de consum ràpid que ni es molesta a buscar una versemblança històrica. Curiosament va donar lloc a una preqüela encara més obviable.

Francesc Carol

Francesc Carol EgiptoMania

En Fancesc Carol és llicenciat en Dret i Antopologia i però no en va tenir prou amb això i també té un postgrau en Egiptologia. És professor col·laborador del Mudeu Egipci de Barcelona i imparteix cursos a la Societat Catalana d'Egiptologia i la Xarxa de Centres Culturals de Barcelona. Per si no hi hagués suficient Egipte a la seva vida també és president de l'Associació d'Egiptologia de Sant Cugat-Valldoreix.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*