today-is-a-good-day

Els dubtes d’un Jesucrist escocès

- Advertisement -

La Bíblia no és només el best-seller de més èxit. També és el llibre amb més adaptacions cinèfiles. La pel·lícula Last days in desert és una volta més a la roda religiosa que emana del llibre sagrat del cristianisme. Una volta més que és tan insulsa com innecessària. S’acosta Setmana Santa i es veu que continua havent-hi productores que pensen que tornar Jesús a la gran pantalla encara pot ser una bona idea… I la resposta (si no ets Mel Gibson) és que possiblement no ho és… Per molt Ewan McGregor que tinguis interpretant el Salvador.

last days in desert

- Advertisement -

D’entre les (poques) virtuts del film hi trobem la senzillesa de plantejament (no de resolució). Ewan McGregor/Jesucrist reflexiona i medita al desert abans d’exposar-se a la part més pública de la seva vida. Sap què arribarà però no per això li agrada la idea. Té dubtes, té por, té temptacions… És la part humana de la Santíssima Trinitat i, per tant, la més feble. Enmig d’aquest retir espiritual es troba amb un matrimoni al desert i la interacció amb marit, muller i fill acabarà de posar-lo a prova i forjaran encara més la personalitat que tanta falta li farà més endavant.

- Advertisement -

Per sort la pel·lícula té unes interpretacions a l’alçada. Sent un metratge amb només quatre cares, sense això seria un autèntic avorriment. De fet ni així millora. Last days in desert és un film difícil. Un film molt introspectiu d’aquells que et vol fer pensar. No és l’única pel·lícula que hem vist últimament sobre la fe. El Silence de Martin Scorsese plantejava conflictes similars amb molt més color i entreteniment. En aquest film, per molt boniques que siguin les imatges del desert i per molta imaginació que se li posi als diàlegs amb Déu i l’Esperit Sant, costa molt entrar. I com deia té virtuts. Els cara a cara de McGregor amb ell mateix i els secundaris aguanten la pel·lícula però hom surt del cine més o menys i gual que entra. Al primer cafè s’oblida gran part del film… La paraula és intranscendent.

Veredicte

El millor: la fotografia i els paisatges del desert.

El pitjor: No aporta absolutament res de nou.

Nota: 5

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents