Idiomes sorgits de la màgia del cinema Idiomes sorgits de la màgia del cinema
Klingon, èlfic, na'vi o dothraki són només alguns exemples de com el cine ha fet néixer llengües senceres Idiomes sorgits de la màgia del cinema

Amb els anys moltes pel·lícules, per motius diferents, s’han convertit en films de culte i han transcendit el fet merament audiovisual, passant a ser un fenomen social. En aquest sentit, es pot parlar de sagues com Star Trek, El senyor dels Anells, Avatar o més recentment, i en aquest cas en l’àmbit televisiu, Joc de Trons. Aquests quatre casos tenen en comú diverses coses: agraden a un públic molt divers i han creat una comunitat de fans al seu voltant… Però també han desenvolupat un idioma propi.

 El klingon, un idioma extraterrestre

Marc Okrand va ser contractat per la Paramount per crear un llenguatge completament nou que la raça alienígena Klingon pogués parlar a Star Trek. Actualment molta gent parla aquest idioma, en molts casos hi ha pares que l’ensenyen als seus fills des de petits perquè siguin bilingües. No és estrany trobar cursos i manuals per aprendre l’idioma, fins i tot, existeix l’Institut de Llengua Klingon on s’hi pot trobar des de la història de la llengua, fins a lliçons didàctiques.

El Klingon es compon de 21 consonants i 5 vocals. Compta amb tres alfabets propis creats per diferents fonts anònimes de la Paramount. A nivell gramatical és força complicat, ja que té 29 declinacions diferents dividides en 5 classes per indicar número, gènere, indicatiu, possessió i funcionalitat sintàctica. Quant als verbs, hi ha 9 tipus de sufixes normals, més d’altres especials. Només existeixen dos modes, l’indicatiu i l’imperatiu. L’estructura gramatical és semblant a la del llenguatge dels indis americans: Objecte + Verb + Subjecte.

La llengua dels elfs

Un altre dels universos ficticis més coneguts és sens dubte el del Senyor dels Anells. J.R.R. Tolkien no només va crear països i races sinó que els va dotar de llenguatge propi. A les novel·les apareixen més de 10 idiomes diferents, amb els seus corresponents dialectes. L’èlfic és el més destacat i el que té més adeptes arreu del món. Aquest llenguatge en concret, se’l coneix com a Quenya o Sindarin i va ser el propi Tolkien qui amb els seus coneixements lingüístics va dotar-lo d’una fonètica, gramàtica i vocabulari. Tot i ser una llengua inventada, Tolkien va inspirar-se en el llatí, sobretot a nivell visual. També té característiques del finès i alguna influència del gal·lès i el grec. Com en el cas del Klingon, existeixen cursos per aprendre l’idioma èlfic, així com un munt de manuals que t’ensenyen des de pronunciació a escriure correctament.

James Cameron també volia una llengua pròpia

Una de les grans estrenes de 2009 (i de la història del cine) va ser Avatar, el film de James Cameron que en poc temps es va convertir en la pel·lícula més taquillera de la història, superant Titànic, i que tindrà fins a cinc pel·lícules. Part del seu èxit es deu potser a la invenció del na’vi, l’idioma que parlen els habitants del planeta Pandora i que té un gran nombre de fans. Paul Frommer, professor de lingüística de la Universitat de Califòrnia, va començar a crear l’idioma l’any 2005, quan Cameron es va posar en contacte amb ell. Actualment, compta amb més de 2.200 paraules i no deixa de créixer gràcies als fans que creen vocabulari nou amb la supervisió de Frommer.

El na’vi parteix inicialment de llengües indígenes d’Amèrica i d’algunes parts d’Àfrica i Àsia Central. És un idioma complex que compta amb 20 consonants (no utilitza la b, la d i la g) i té set vocals. Per les vocals, Frommer es va inspirar en el japonès, en el qual cada vocal compta com una síl·laba. Pel que fa als números, es tracta d’un sistema octal, ja que els na’vi només tenen quatre dits, és un sistema similar al francès.

Frommer explicava que Cameron li va donar algunes indicacions sobre els sons que buscava i, a partir d’aquí, va començar a inventar, “aquell va ser el punt de partida”, comenta. L’objectiu del creador del na’vi és que tingui l’èxit que té actualment el klingon. “Hi ha una versió de Hamlet en klingon! Si el na’vi alguna vegada aconsegueix alguna cosa així, em donaré per satisfer”, deia. “És relativament fàcil de pronunciar, així que espero que voli per si mateix, sigui a Internet o en convencions i que els fans se l’agafin com a seu”, sentenciava Frommer.

La llengua del foc i la sang

És una realitat innegable que Joc de trons s’ha convertit en una sèrie de culte i en un fenomen social. Quan HBO es va plantejar portar a la petita pantalla les obres de Geroge R. R. Martin, va tenir clar que volia plasmar l’idioma que el poble Dothraki parlava. Per tal de desenvolupar-lo va fer un concurs a la Societat per a la creació d’idiomes i, David J. Peterson, va sortir-ne guanyador.

Tot i que el llenguatge parteix d’unes poques frases que Martin va plasmar a les novel·les, qui va desenvolupar la gramàtica i el gruix del vocabulari va ser Peterson. Per tal de construir l’idioma es va basar en d’altres com el rus, el turc o en la llengua dels esquimals, l’inuit i el suahili de l’Àfrica Oriental. “És increïble el fenomen que s’ha generat. Hi ha tutorials i algú va crear un diccionari que fins i tot jo consulto. Hi ha tota una sèrie de lliçons per apredre dothraki virtualment i jo organitzo sessions setmanals amb els estudiants més avançats”, explica Peterson.

“És la primera vegada que es fa un llenguatge per a una sèrie de televisió buscant que sigui “natural”, completament autèntic. Si l’escoltessis enmig d’Austràlia o de l’Amazones no et sorprendria sinó que sonaria com un idioma en ús”, sentenciava Peterson. Avui dia, el dothraki compta amb més de 3.500 paraules, però l’objectiu de Peterson és arribar als 10.000, per aquells que s’hi vulguin posar, el mateix Peterson va crear una app, a part del munt de tutorials i cursos que circulen per Internet. Si vol aconseguir la seva fita, s’haurà de posar les piles, ja que la feina s’acumula, actualment el dothraki no és l’única llengua que Peterson ha hagut d’inventar, l’alt valyri comença a prendre força.

Països de ficcions “reals” amb llenguatges “reals”

La creació d’idiomes per a pel·lícules és un fet que fa anys que es fa, ja hem vist els exemples de Star Trek, Avatar i El senyor dels anells, però en aquests casos, es tracta de llengües per a països i indrets completament imaginaris com és Pandora o la Terra Mitjana. Hi ha una altra tendència que és la invenció de llenguatges per a països de ficció “reals”, com podria ser Krakozhia de La Terminal (2004) o la llengua Ku que apareix a La Intèrpret (2005) amb Nicole Kidman.

Luana Valls

Luana Valls Cap de redacció d'El cinèfil

Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*