today-is-a-good-day

Desmuntant Álex de la Iglesia (Part 2)

- Advertisement -

Segona i última part de les peripècies d’Álex de la Iglesia amb les seves pel·lícules més actuals i els projectes que estan per venir.

Crimen Ferpecto (2004)

Torna la crítica social enfocada en el culte a la bellesa i a l’èxit professional per sobre de tot. Rafaél (interpretat per Guillermo Toledo) després d’una acalorada discussió amb el seu nou cap l’assassina accidentalment i Lourdes (una genial Mónica Cervera) que ho presencia tot li fa xantatge de manera abusiva fins que ell comença a tramar una estratègia per matar-la. Evidentment és una comèdia negra amb un ritme una mica irregular però molt satisfactòria i que aguanta molt bé el pas dels anys malgrat que és una de les seves pel·lícules més convencionals. Com a curiositat de la Iglesia va llogar les antigues Galerias Preciados situades al centre de Madrid per construir el centre comercial on treballen els protagonistes. La pel·lícula va aconseguir recaptar 7 milions d’euros amb un pressupost de 4’7.

- Advertisement -

The Oxford Murders (2008)

- Advertisement -

Segona pel·lícula rodada en anglès després de Perdita Durango i igual que aquella és una adaptació literària, en aquest cas del Premi Planeta 2003 titulada Crímenes imperceptibles de l’escriptor argentí Guillermo Martínez. En aquesta expliquen la investigació per part d’un professor de la universitat d’Oxford (John Hurt) i d’un estudiant (Elijah Wood) de l’assassinat de la mestressa de casa del jove i que, a poc a poc, s’aniran afegint més cadàvers amb unes estranyes pistes deixades per l’assassí que ho convertiran en un autèntic trenca-closques. La crítica americana va ser realment negativa i si bé el seu desenllaç és força ambigu, aquestes van anar bastant sobre dimensionades. Almenys va donar beneficis, va recaptar 13’3 milions amb un pressupost de 8.

https://www.youtube.com/watch?v=V8edqqoXcg4

Balada triste de trompeta (2010)

Tornada als orígens, després d’encadenar diversos projectes (des de La Comunidad) més convencionals i utilitzant les seves característiques més representatives d’una manera molt més moderada, fins al punt de gairebé desaparèixer en The Oxford Murders, torna al seu cinema més propi, potent, absurd, incòmode i rocambolesc amb aquesta pel·lícula, que fins i tot de les ganes que tenia de deslligar-se es passa de frenada. Explica la història de dos pallassos enamorats d’una trapezista durant els últims anys del franquisme. Plena d’escenes impactants i perfeccionant l’humor negre fins a nous límits que li van fer mereixedor del Lleó de Plata a millor director en el festival de Venècia. Personalment, una de les seves millors pel·lícules. I va resultar ser un desastre a taquilla, amb un pressupost de 7 milions en va recaptar 3’2.

https://www.youtube.com/watch?v=tSlkghGJhd8

La chispa de la vida (2011)

Una de les seves pel·lícules més convencionals, Roberto (interpretat pel televisiu José Mota) té un accident colant-se en un museu i un ferro se li clava al cap i el deixa inconscient i atrapat. En realitat la pel·lícula té un fort missatge social, el poc valor que se li dóna a la vida humana, la falta d’escrúpols i la pressió que et provoca la mateixa societat per triomfar a la vida. Una pel·lícula molt interessant amb un punt dramàtic que se li desconeixia al director però que no està feta per a tots tipus de públic. I va fallar a taquilla, amb un pressupost de 3’5 milions que tan sols en va tenir una recaptació d’1.

https://www.youtube.com/watch?v=4hhn86GBgto

Las brujas de Zugarramurdi (2013)

Un recurrent del cinema d’Álex són els temes esotèrics, foscos i pagans, amb El dia de la Bestia vam tenir tema satànic, amb Perdita Durango la santeria i amb aquesta ens endinsem en la bruixeria navarresa del popular poble tocant la frontera amb França. Més comèdia que altres pel·lícules aquesta cinta té un poderós començament i una primera meitat divertida i interessant i que s’enfonsa en la seva segona. Amb un repartiment molt coral en el qual destaquen Terele Pavez (Goya a actriu de repartiment) i Carmen Maura aquesta pel·lícula, que en realitat tracta sobre la guerra de sexes des del particular estil del director basc, va recaptar 7’5 milions amb un pressupost de 6 i posteriorment es va emportar el Goya en aspectes tècnics.

Mi gran noche (2015)

- Advertisement -

Probablement la seva pel·lícula més caòtica (a propòsit) i coral. Tracta sobre l’enregistrament de la celebració del cap d’any en un plató de televisió mentre portes fora hi ha una violenta manifestació. Destaca per molt la interpretació d’en Raphael interpretant un personatge que és 99% ell mateix (Alphonso, es diu) i un argument que de rocambolesc que és arriba a ser entretinguda, però que no és comparable en qualitat a les seves millors pel·lícules, encara amb aquestes va ser de les seves pel·lícules més rendibles recaptant 12 milions amb un pressupost de 4.

I fins a aquí el repàs a la filmografia del director basc fins que estreni el 24 de març la seva última pel·lícula El Bar, un thriller amb el seu toc de comèdia en el qual un grup de gent queda atrapada dins d’un bar sense saber per què no se’ls permet sortir. Per a aquesta pel·lícula torna a comptar amb actors coneguts per a ell, com Mario Casas, Blanca Suárez o Terele Pávez ja que el director sol repetir membres de repartiment al llarg de la seva carrera, destaquen l’etern secundari Manuel Tallafé amb 11 col·laboracions entre pel·lícules i sèries i això sense comptar els seus curtmetratges tots ells protagonitzats pel Manuel. Al llarg d’aquest 2017 estrenarà la comèdia negra Perfectos desconocidos remake de la recomanable pel·lícula italiana Perfetti sconosciuti.

No hem parlat del pas d’Álex de la Iglesia com a director de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, càrrec que va ocupar des del 21 de juny del 2009 fins al 10 d’abril del 2011 i que va estar carregat de polèmica ja que va ser en plena creació i procés de la famosa Ley Sinde, que resumint, permetia tancar pàgines web de continguts amb copyright sense ordre judicial. De la Iglesia va intentar arribar a un acord amb totes les parts afectades per fer una llei que fos respectuosa amb tots i sense fer massa sang, en veure que el bàndol polític va aprovar la llei fent cas omís de tots els consells i directrius que va marcar després d’un nombre important de reunions, va decidir deixar el lloc desencantat amb les accions que es van prendre.

- Advertisement -
Oriol Hernández
Nascut a mitjan dels 80 al Baix Llobregat té un parell de graus superiors de professions en les quals pràcticament mai ha exercit. S'ha passat mitja vida en escenaris tocant la bateria o foten brams i intenta escriure quan se li ajunten dues frases al cap. Fins i tot ho ha intentat amb això del teatre. Es va ficar de cap en el món adult obrint una llibreria i més li valdria haver-ho pensat millor. Actualment col·labora fent crítiques de cinema al portal 'Terror Weekend' i a 'El cinefil' Ha vist infinitat de pel·lícules dolentes i ha cobert informativament diferents festivals amb el terror com a gènere preferit. Si algú no li ho impedeix per la força, seguirà fent-ho.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents