Compàs colèric i lacònic exorbitat metratge

- Advertisement -

El cineasta Álex de la Iglesia és un dels més prolífics, ja que va començar l’any 1993 amb Acción Mutante, i des d’aleshores ha anat realitzant un film cada 1 o 2 anys, fins assolir les 13 (incloent la darrera, El Bar). A més entremig ha realitzat diversos curtmetratges, sèries, documentals, etc. Aquesta última producció combina el seu gènere preferit, la comèdia negra amb el thriller d’intriga i petits tocs de terror.

En ple centre de Madrid, a les 9 del matí, un grup de persones totalment diferents esmorzen pacíficament en un bar corrent. En sortir per la porta, un d’ells rep un tret al cap. Tothom que es troba a als voltants del lloc surt corrents excepte els que són dins el bar ja que no s’atreveixen a sortir per si obtenen el mateix destí. Estan atrapats al seu interior.

- Advertisement -

- Advertisement -

La pel·lícula transcorre pràcticament en el mateix emplaçament, el bar, on el grup queda atrapat i aïllat del món exterior, el que s’anomena whodunit al cinema. Comença amb un ritme trepidant i enèrgic, on va plantejant un seguit de conflictes poc comuns, absurds i de caire paranoic, ja que res del que està succeint té sentit. En aquest punt sorgeixen moltes preguntes i l’espectador es troba en tensió, ja que no sap cap a on anirà el film i cada vegada tot és més rocambolesc, esdevenint una amalgama de fets sense cohesió. Tot i semblar un punt negatiu, on tot és excessiu, el públic ja està atrapat, vol saber què ha passat i com se solucionarà el problema (si és que hi ha o potser tot és una paranoia o una conspiració contra ells, qualsevol cosa podria tenir lloc en aquest moment).

L’evolució de la trama és brillant, ja que comença a connectar amb uns crèdits inicials que, a priori, no tenen gaire sentit, ara bé són increïbles i estan molt ben desenvolupats. Constantment, es veu el segell del director, recordant les interpretacions a altres personatges carismàtics que han aparegut al llarg de la seva filmografia, fet que ajuda a entrar en el joc i a apreciar-los tot i les seves conviccions. La tensió es palpa en l’ambient, que es troba carregat de mal rotllo i els protagonistes acaben en una espiral d’angoixa i incertesa, sumada a la desesperació en la qual es troben retinguts.

I tan aviat com arriba al clímax cau en picat, arriba a un punt on tot es perd, l’humor roman constant, els diàlegs i les situacions absurdes es mantenen, però la falta d’originalitat en la resolució impacten directament en contra del tercer acte. La tensió no es pot assolir constantment i un seguit de desgràcies irracionals desmunten un film que podria haver estat brillant al 100%. Tot i que cal destacar que és un dels millors que ha fet el bilbaí els darrers anys.

En resum, és una pel·lícula òptima per als seguidors del cineasta i amants de la comèdia negra, ja que crea addicció tot el desgavellat plantejament, però cal tenir en compte que és com un globus, es desinfla en l’arribar al desenllaç.

Veredicte:

El millor: Arranca de manera energitzant, amb una tensió que es palpa a l’ambient constantment.

El pitjor: Perd força al tercer acte, amb un final poc apropiat pels fets que tenen lloc.

Nota: 7

- Advertisement -

Aprofitem per recordar que cada divendres a les 22h als cinemes Full HD es pot gaudir d’una pel·lícula misteriosa en exclusiva, ja que no arribarà a les pantalles fins la següent setmana i amb el valor afegit de no ser saber de quina es tracta fins que té lloc la sessió. Aquesta pel·lícula es va projectar el divendres passat en una d’aquestes sessions sorpreses. A més, els espectadors podran votar el film i convertir-se en crítics de cinema per un dia.

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents