Filipines a l’ombra Filipines a l’ombra
Una petita introducció a l’encara desconegut cinema filipí Filipines a l’ombra

Per primera vegada parlarem de Filipines, un país que fa anys que elabora bones produccions de cinema, però que encara està lluny del seu millor moment, i és que tot talent requereix d’altres elements que l’acompanyin, com per exemple un pressupost del qual molts no poden disposar en un país que no destaca per ser gaire ric i en el qual els recursos econòmics no estan gaire dedicats a aquest sector.

Com a figura destacada trobem el filipí Brillante Mendoza, dedicat en cos i ànima a les pel·lícules de crítica social i d’un estil únic i reconeixible en cadascuna de les seves obres. La seva pel·lícula més destacada va ser Kinatay, on un estudiant de criminologia ha de recórrer a treballs de legalitat dubtosa, com cobrar l’impost de protecció a homes de negocis importants de Manila (capital de Filipines), per poder sobreviure i a la vegada poder comprar regals a la seva novia (que no és precisament la millor manera de viure en un país així), però el protagonista no en tindrà prou i haurà d’acabar recorrent a la prostitució. Una pel·lícula realment molt controvertida en un país que destaca per ser molt religiós, ja que a Filipines la religió principal és el catolicisme.

Brillante Mendoza és un director amb talent, però es nota que tot i ser el més destacat director del país, li costa poder treure endavant alguns llargmetratges; i és que ens podem adonar de seguida que qualsevol de les seves pel·lícules té un to com de sèrie b, com amateur. A vegades, fins i tot ha tingut alguns sotracs a la seva filmografia, com per exemple a Sapi (una mescla estranya de terror demoníac i crítica social) que no va acabar de quallar com s’esperava i que va ser bastant fluixa en general.

El director Brillante Mendoza

Però no només de Brillante en beu el cine filipí, i és que hi ha altres directors com Yam Laranas (The road, The echo) dedicat al terror i que ha estat un dels pocs de poder rodar alguna pel·lícula a Hollywood, Khavn (Desaparadiso, Son of god) més dedicat als documentals o Lav Diaz (The woman who left, From what is before) que té un estil indescriptible amb pel·lícules per sobre de les 6 hores de durada. Aquests directors són d’estils sorprenentment diferents i tenen una visió personal de diversos gèneres bastant interessant, sent l’exemple perfecte del talent creixent del país. Encara que sigui poc conegut, el cinema filipí comença a tenir una producció molt més gran, amb molts més projectes que anys enrere i és que hem de tenir en compte que el cinema a Filipines no va començar fins als anys 80, sent així una de les industries de cinema més noves del continent asiàtic. Hem de dir que tot el sud-est asiàtic, amb Indonèsia i Índia al capdavant està donant molt per parlar en els últims temps.

Podem destacar també el que probablement és una de les sagues de terror i comèdia més llargues que hi deu haver arreu del món, Shake, Rattle & Roll, la qual ja va per la seva quinzena iteració i que a dia d’avui encara segueix tenint bona acceptació a taquilla. Aquesta saga destaca també pel fet que hi han passat molts directors filipins, sent com una saga de pas per a qualsevol que es vulgui donar a conèixer.

‘From what is before’

El que més m’agradaria deixar patent es que no hauríem de ser primmirats a l’hora d’endinsar-nos a les entranyes del cinema, ja que com a vegades dic, el cinema és com el menjar: molt extens, ric i satisfactori, un plaer a vegades molt sorprenent. Sempre es poden descobrir coses noves, en aquest cas, un cinema asiàtic molt diferent. Us recomano començar mirant Kinatay de Brillante Mendoza o alguna de les pel·lícules de Lam Yaranas si us animeu, dos directors bastant interessants i molt més àgils en el ritme.

Esperem que el cinema filipí comenci a treure el cap fora del seu país amb més força.

Jay Fer

Jay Fer Asian Madness

'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*