Canibalisme elegant i d’intel·ligència gore Canibalisme elegant i d’intel·ligència gore
El film 'Raw' va ser premiat com a millor film al Festival de Sitges pel Jurat Jove Canibalisme elegant i d’intel·ligència gore

La controvèrsia estava servida al plat ja des que arribaven les primeres notícies que parlaven de la pel·lícula i la catalogaven com a massa forta i no apta per a gent sensible. Tota aquesta campanya va provocar una gran expectació quan es va a donar a conèixer entre les candidates a la Secció Oficial del passat Festival de Sitges. Tot i no arribar a un nivell extrem, Raw és un film potent, amb una elegància en les formes impressionants i una fotografia acurada, producte de l’òpera prima de la francesa Julia Ducournau (Junior o Ni le ciel ni la terre).

La història se centra en la vida de Justine, una jove de 16 anys que viu en un entorn vegetarià i on els seus familiars es dediquen a la veterinària. Les seves brillants notes la condueixen a la facultat on estudia la seva germana gran, però la seva vida allà serà un infern, alhora que perillosa i seductora. Aviat s’allunyarà dels principis que li han inculcat de petita per tal d’encaixar amb els seus companys i acabarà menjant carn crua per primera vegada a la seva vida, fet que desembocarà tot un seguit de conseqüències que alliberaran la seva veritable naturalesa.

Realitzar una pel·lícula de terror amb el toc just i necessari de gore quan pertoca és complicat, però afegir com a ingredient extra la situació que viuen els adolescents en entrar a la facultat o a qualsevol escola ja sigui per producte de maltractes o per inadaptació, encara és més complicat. Aquí es podria haver tractat qualsevol tema relacionat amb conflictes juvenils, com la bulímia, l’anorèxia, les drogues, l’embaràs, però no, s’ha anat més enllà afegint un problema latent, però complicat de dissimular o dissipar, com és el canibalisme i més, quan es descobreix per primer cop. De fet, es podria canviar aquest component per qualsevol dels problemes anteriors i el film funcionaria, no amb tanta certesa.

La cineasta crea una atmosfera terrorífica amb molt estilisme, moderna i sorprenent, que a mesura que avança transforma la puresa en luxúria, la innocència en erotisme i sexualitat, i els desitjos en realitat i extremisme. Tot amb una contenció indeleble que va augmentant fins a desbordar-se, mentalment és tot passió i onirisme mantenint un equilibri, però d’altra banda és arriscada, feminista i carnal. Condueix a descobrir profundament a un mateix, de manera intel·ligent i alhora com si es tractés d’una faula.

Ara bé, tot el que pot tenir de positiu pot actuar en contra, ja que els estómacs sensibles la rebutjaran i els que no mengen carn no se sentiran còmodes. També té un ritme lent, tot i anar mostrant a cada instant nous detalls, el seu estil és afrancesat. En definitiva, és molt entretinguda, va in crescendo mostrant l’evolució de la jove cap a la maduresa i descobrint altres part del món amb la guia de la seva germana. I es desfasa per assolir el clímax de manera punk i sense stop.

Veredicte

El millor: La naturalitat amb la qual es mostra el canibalisme és sorprenent. La brutalitat queda amagada rere la bellesa d’una violència latent que esclata sense esquitxar.

El pitjor: No és apte per a públics sensibles, vegetarians, ni pels que rebutgen els relats onírics i bastant feministes.

Nota: 7

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*