Herois del cel amb noms propis Herois del cel amb noms propis
Pel·lícules i aviadors basades en fets reals Herois del cel amb noms propis

El 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona tindrà com a eix temàtic l’aeronàutica en el còmic. En Carles Santamaria, director del saló, i jo mateix som els comissaris de l’exposició “Còmics en vol” que farà un recorregut per diferents títols de la historieta amb els pilots i els avions com a protagonistes. Amb aquest motiu dedicaré diversos articles a pel·lícules d’avions, ja hem dedicat un a les adaptacions de còmic al cinema i un altre a l’univers de Mayazaki. En aquest, parlarem de cinc pel·lícules basades en pilots reals.

Probablement un dels pilots més populars de la Primera Guera Mundial sigui El Baró Roig, llegenda de l’aviació per la quantitat de victòries aèries i per la seva mort en combat el 21 d’abril de 1918 a França. El seu nom prové del color de la seva nau, primer un caça biplà Albatros D.II amb el qual va aconseguir més victòries, i després l’espectacular triplà el Fokker Dr. I. El 2008 es va estrenar la pel·lícula Ser rote Baron (The Red Baron, 2008), dirigida per Nikolai Müllerschön amb Matthias Schweighöfer interpretant el biopic de Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen, que era el seu nom real. A destacar secundaris de luxe com Til Schweiger, Joseph Fiennes i Lena Headey en una gran coproducció britànica-alemanya.

En les tres primeres dècades de l’aviació des del primer vol, probablement l’aviador que va realitzar la gesta més heroica va ser Charles A. Lindbergh, que passaria a la història per ser el primer pilot en creuar l’Atlàntic en un vol sense escales en solitari, des de Nova York a París. Lindberg va sortir el 20 de maig del 1927 i va trigar trenta tres hores i mitja en aterrar en un altre continent. L’avió, un monoplà amb un sol motor, estava batejat amb el nom de l’Esperit de Sant Lluís, amb estructura de fusta, fuselatge de tubs d’acer i revestiment de roba, vist avui en dia cal dir que va ser tota una proesa.

Jimmy Stewart va interpretar el paper de Lindbergh a la pel·lícula The Spirit of St. Louis (1957), dirigida per Billy Wilder, que va escriure el guió juntament amb el mateix Lindbergh. L’avió es va construir de forma artesanal entre uns quants enginyers i la pel·lícula transmet molt bé aquesta fase de concepció i construcció del mític avió.

No cal dir que Lindbergh es convertiria en un dels primers herois populars globals, però malauradament encara es va fer més popular quan el 1932 van segrestar el seu fill gran de vint mesos. Dos mesos després el cadàver del nen es va trobar molt a prop del domicili familiar, semblava que en el rapte va patir un fort cop al cap que li ocasionaria la mort el mateix dia probablement. La notícia del crim va donar la volta al món, també la de la captura del segrestador, del seu judici i de la seva sentència a mort el 3 d’abril del 1936. El cinema també a reflectit en diverses ocasions un dels primers judicis globals de la història, en destaquem The Lindbergh Kidnapping Case (1976), amb ni més ni menys que Anthony Hopkins interpretant al segrestador.

El període d’entreguerres és fructífer en batre rècords de tot tipus. Un nom que destaca sobre la resta és sens dubte el d’Amelia Mary Earthart, primera dona a creuar l’Atlàntic el juny del 1928, malgrat no fer-ho en solitari va ser tota una proesa pràcticament un any després del mateix Lindbergh, que la va convertir en una altra personatge popular global. Això sí, el 1932 ho va fer per segon cop però aquest cop sola aconseguint diversos rècords: primera dona a fer un vol solitari a l’Atlàntic, primera persona a fer-ho dos cops, la distància més llarga volada per una dona sense parar i rècord per creuar-ho en el menor temps, només Lindbergh s’havia atrevit a fer-ho en solitari abans d’ella.

El seu gran repte va ser donar la volta al món per l’equador, que finalment va iniciar el 1937. Després d’assolir amb èxit gairebé tres quarts del viatge en diferents etapes (algunes de les quals inèdites fins al moment), el seu avió va desaparèixer a l’Oceà Pacífic el 2 de juliol del 1937. El president Franklin D. Roosevelt va autoritzar una de les grans cerques a l’oceà realitzada fins al moment, però no es va arribar a trobar mai l’avió. El cinema va mostrar la seva vida en una destacada pel·lícula: Amelia (2009), dirigida per Mira Nair i amb Hilary Swank interpretant a Amelia, amb Richard Gere en el paper del seu marit i amb Ewan McGregor com el tècnic de vol que la va acompanyar en el darrer viatge.

Howard Hughes (1905-1976) el recordarem sempre des d’una revista com el Cinèfil.cat com productor i director de cinema. En aquest article el recordarem per la seva contribució a l’aviació en tots els sentits: com a enginyer de disseny, com a constructor, com a pilot i com a productor de pel·lícules mítiques amb avions. Per no avorrir amb dades, només recordarem que va construir l’hidroavió més gran de la història entre d’altres grans invents, encara que aquest en particular només va volar un cop en el seu viatge de prova.

Martin Scorsese va narrar aquesta faceta de Hughes a la gran pel·lícula El Aviador (The Aviator, 2004), amb un pletòric Leonardo Di Caprio en el paper protagonista. Una pel·lícula imprescindible per comprendre part de la història de l’aviació, del cinema i de l’empenta dels emprenedors de la primera meitat del segle XX. Inoblidables Cate Blanchett en el paper de Katharine Hepburn i Kate Beckimsale en el d’Ava Gardner.

Cada generació té els seus herois, probablement el nostre és el Capità Chesley Sullenberger… com, que no el coneixeu? I si us dic que tothom el coneix pel sobrenom de “Sully”? L’estrena de la pel·lícula Sully (2016), dirigida per Clint Esatwood i interpretada per Tom Hanks, ha permès recordar la gesta viscuda el 15 de gener del 2009 pels tripulants i passatger del vol 1549 de US Airways, quan tots van poder ser rescatats amb vida després d’haver fet un aterratge d’emergència al riu Hudson un cop haver perdut els dos motors de l’Airbus tot just després d’enlairar-se. Tot un miracle realitzat per un pilot que amb la seva perícia el recordarem sempre com l’heroi d’una fita única a la història de l’aviació .

 

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*