Un ‘Saint Patrick’s day’ de cine irlandès Un ‘Saint Patrick’s day’ de cine irlandès
Un país petit i convuls que té autèntiques joies del setè art Un ‘Saint Patrick’s day’ de cine irlandès

El dia 17 de març és Saint Patrick’s day. Arreu del món (sobretot la part del món anglòfona) se celebra una festa on els trèvols i la cervesa semblen ser els protagonistes. Però, festeigs a banda, Saint Patrick és el patró d’Irlanda, un país petit que també té un cinema molt interessant i que avui volem reivindicar. Com? Doncs recomanant una sèrie de pel·lícules que de ben segur ajudaran els nostre lectors a conèixer millor “l’illa verda”, els seu ciutadans i les seves vicissituds.

Les llegendes animades de Tomm Moore

Possiblement aquest nom per si sol no us diu res però és un director irlandès que ha col·locat els seus dos films animats a la llista final de nominats a l’Oscar. The sectet of Kells (2009) i Song of the Sea (2014) són dues cintes d’animació que expliquen històries senzilles i fantàstiques basades es llegendes de la seva Irlanda natal.

Tomm Moore movies

The secret of Kells explica a la seva manera l’origen del Llibre de Kells, un tresor nacional irlandès exposat al Trinity Collage de Dublín. El protagonista és un escolanet d’un monestir que descobrirà els secrets ocults d’aquest llibre mític desplegant una història molt emotiva amb protagonistes poc habituals en un film d’animació. Song of the Sea amb el mateix estil pictòric ja característic de Moore narra les peripècies d’una nena que descobreix que és una selkie, una criatura mitològica que és una barreja entre humana i foca (un animal molt present als mars que banyen l’illa). Igual que la faula sobre Kells, estira la beta de la llegenda i construeix un film preciós que cal reivindicar.  I si teniu ganes de més tot just s’ha publicat el teaser del seu proper projecte Wolftalkers. Aquí el teniu.

La independència en dos films imprescindibles

La independència d’Irlanda (del Regne Unit) no va ser un procés ni fàcil ni exempt de polèmica i com a tal ha estat retratat pel cinema diverses vegades. Segurament dos dels films que millor expliquen aquest procés són Michael Collins (1996) dirigida per l’irlandès Neil Jordan i The wind that shakes the barley (2006) de l’anglès Ken Loach.

Micheal Collins movie

El primer film explica la vida i miracles d’una de les persones que van jugar un paper més destacat a la revolució i posterior guerra de la independència durant el primer terç del segle XX. La segona podria ser una seqüela no acreditada que narra la Guerra Civil irlandesa. Quan es va aconseguir la independència una part de l’illa, Irlanda del Nord, va quedar sota domini britànic i això no va agradar a tothom. El film explica de manera molt crua un enfrontament entre persones que primer van lluitar junts contra un enemic comú i més tard acaben en una guerra per discrepàncies polítiques.

El terrorisme i el terrorisme d’estat

Per entendre els orígens de l’IRA (i el seus suports) caldrà un visionat atent de The wind that shakes the barley però per seguir aprofundint en el conflicte d’Irlanda del nord hi ha una bona colla de pel·lícules a repassar. Segurament la més cèlebre és In the name of the father (1993) que parla d’una injustícia flagrant d’un grup de persones que acusen de pertànyer a l’IRA amb tot el que això comporta (tortures, empresonament i altres perles). Si voleu saber-ne més no us perdeu aquest article de l’Ovidi Domenech.

Altres films amb l’IRA de rerefons són Hunger (amb un immens Michael Fassbender) sobre la vaga de fam del polític i exmembre de l’IRA Bobby Sands; Omagh sobre l’atac terrorista de l’any 1998 en plenes negociacions del futur Acord del Divendres Sant i Five minutes of heaven sobre la reconciliació, ja al segle XXI, entre víctimes i exterroristes del conflicte de l’Ulster. Tots tres són exemples molt recomanables pel seu important testimoni però també per la seva qualitat cinematogràfica.

La música, la cervesa, l’humor

Sona a tòpic però és totalment cert. La música i la cervesa estan tan presents a societat irlandesa com el Barça i l’embotit a la societat catalana. Així doncs és normal que d’alguna manera aquests elements estiguin ben presents en molts films irlandesos cèlebres. Així films com The Commitments (1991) i la més recent Once (2007) exploren la vessant més musical de l’illa. En aquesta última, a més, es tracta un fenomen de l’Irlanda contemporània (i rica) com és la immigració de l’est que va arribar sobretot abans dels anys de crisi. Una genial història d’amor i notes que va fer que els protagonistes Glenn Hansard i Markéta Irglová  guanyessin un Oscar pel tema Falling Slowly. 

I parlem de la Irlanda rica però aquest és un país que ha viscut la pobresa d’una manera molt crua. Angela’s ashes (1999), basada en el llibre homònim de Frank Frank McCourt, és una de les que millor retrata aquesta societat que havia de fer mans i mànigues per posar un plat a taula. Tot plegat al Limerick de mitjan del segle XX amb un nen protagonista que madura de cop en una entorn completament hostil.  

I per molt bèstia que sigui un dels secrets de l’èxit (literari i cinematogràfic) de Angela’s ashes va ser l’humor. Malgrat viure en un país on el sol és una raresa i l’estiu una anècdota, els irlandesos són com els mediterranis del nord: gent alegre, senzilla i amb molt sentit de l’humor. Hi ha moltes comèdies on podríem veure reflectit aquest tarannà però hem triat una de les últimes perles amb un gegant Brendan Gleeson acompanyat per Don Cheadle. The Guard (2011) fica el dit a la nafra del conservadorisme que encara impera en bona part del país amb humor àcid i negre. Un film divertit i emotiu a la vegada on és impossible no caure rendit al carisma dels dos personatges protagonistes.

I dit això… només queda desitjar-vos un Happy Saint Patrick’s day!

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*