today-is-a-good-day

La primera pel·lícula doblada en català

- Advertisement -

Fa un temps, tot participant en una Viquimarató centrada en el cinema en català, ens va sorgir un dubte. Tothom estava omplint informació i referències sobre pel·lícules doblades o subtitulades en català quan algú va preguntar: quina és la primera pel·lícula doblada al català? A la sala va haver-hi una cara de pòquer generalitzada i després d’uns minuts de recerca vam trobar la solució… I com que a El Cinèfil som gent diligent em vaig comprometre a fer un article sobre el tema. I també som gent de paraula així que aquí teniu el resultat…

Primera pel·lícula doblada al català

- Advertisement -

El primer que vam suposar és que tot plegat seria abans que la Sue Ellen de Dallas fos titllada de pendó… O sigui, abans de TV3 i conseqüentment abans de la Guerra Civil. I efectivament… Ens vam trobar que la primera pel·lícula que es va doblar al català va ser la francesa Bric-à-brac et compagnie que es va traduir com Draps i ferro vell, tot i que la traducció literal seria una cosa així com Quincalla i companyia. Parlem de l’any 1933 i el responsable del doblatge d’aquest film de 1931 va ser el periodista i director Magí Maurià. Les cròniques de La Vanguardia d’aquell any ho reflectien així.

- Advertisement -

Draps i ferro vell la vanguardia
El que no explica el rotatiu és que aquest film no només va ser el primer doblat al català sinó que va ser el primer a doblar-se a tota la Península Ibèrica. Maurià va fundar la productora cinematogràfica Barcinógrafo el 1915 amb la qual va dirigir 10 films (5 dels quals protagonitzats per l’actriu Margarida Xirgu. Més tard, ja iniciada la Guerra Civil va exiliar-se a Mèxic on va morir el 1958 als 76 anys.

Insults vintage com dropo, tronera, trinxeraire, badoc, ensopit, poca-solta, fatxenda o tòtil. Barrejar amb total impunitat peles, duros i francs. Expressions com noies “lluentes” que “semblen unes pelaies” i “nois tendres”. Al·lusions als Encants, a plats de seques amb bacallà i a xarops amb aiguarràs… El film és un autèntic viatge al passat per sentir en tota la seva esplendor el llenguatge dels nostres avis i besavis. A més s’hi pot veure una sensualitat en els alguns personatges femenins que (per culpa de la censura posterior) tardaria dècades a tornar a les pantalles.

D’aquell primer film en català en podríem parlar molt, però segurament el millor que es pot fer és veure’l, ja que està penjat sencer a la plataforma YouTube. Un document únic per escoltar el català de fa gairebé 100 anys. Números musicals, ironia fina, un casament, una família garrepa…  Gaudiu-lo i compartiu-lo. Història audiovisual del nostre país accessible per a tothom.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents