Elles, les psicòpates Elles, les psicòpates
El sector femení també té un gran repartori de perturbades Elles, les psicòpates

Temp enrere vam començar a introduir el ema de la psicopatia en pantalla a l’article Mentalitats psicopàtiques. Però, malauradament només es van mencionar personatges masculins, així que dedicarem l’article d’avui a parlar de mentalitats psicopàtiques del món del cinema però femenines. Perquè elles també maten, i així ho feia constar Anna Maria Villalonga en el seu article Malvades de cel·luloide.

El cinema no només ha vist personatges vils i despietats en clau masculina. La feminitat també pot amagar trampes mortals. Pregunteu-li doncs al Ben Affleck protagonista de Gone Girl (Perdida). Nick Dunne (Ben Affleck) viu un autèntic malson per culpa de la seva dona Amy Elliott Dunne (Rosamund Pike). L’Amy té una ment d’allò més recargolada. El llarg de la pel·lícula, i especialment a través de flashbacks que ens mostren el diari personal de l’Amy, anem caracteritzant aquest personatge i desenredant els fils del cabdell que conté la seva ment. De seguida se’ns mostra com una dona seductora i carismàtica, tret molt característic de la psicopatia. No obstant això, de seguida veiem que tot va molt més enllà del carisma ja que és manipuladora i calculadora, planejant la seva pròpia desaparició i deixant totes les pistes necessàries per inculpar el seu marit Nick. Gairebé tothom l’admira i l’aprecia (diré gairebé, perquè si heu vist la pel·lícula sabreu que no és tothom), a més, la seva infància i adolescència van quedar gravades a les pàgines de la col·lecció Amazing Amy (La asombrosa Amy). En definitiva una ment poderosa i brillant en la mateix proporció que maquiavèl·lica.

No sé exactament si el diagnòstic d’un psiquiatra seria la psicopatia en el personatge de Catherine Tramell (Sharon Stone) a Basic Instict,  però segur que tots coincidim en les característiques de carisma i manipulació. El Dr. Michael Glass a Basic Instict 2 explica que “[ella] pateix una addició al risc. Crec que per dins dubte entre un sentiment d’omnipotència i un sentit que simplement creu que pot ser invisible a l’ull que ella pretén, la qual cosa és intolerable. El comportament de la senyoreta Tramell és el que avui en dia en diem una addicció al risc. Una necessitat compulsiva de demostrar que ella també pot assumir riscos i sobreviure a perills que l’altra gent no pot. Especialment gaudeix posant reptes a la policia, és a dir, l’autoritat. Com més alt és el risc, més es demostra a ella mateixa la seva omnipotència. El perill real és que com tota addicció cada vegada se’n necessita més i més, i sospito que això només pot acabar amb la seva mort”. Així doncs, queda demostrat la necessitat constant de crear problemes per poder-se sentir “viva”.

I acabarem aquest article amb Misery, la famosa novel·la de l’autor nord americà, Stephen King, i la seva adaptació a la pantalla a mans de Rob Reiner. Kathy Bates és l’encarregada, en aquest cas, de donar vida a Annie Wilkes. Wilkes, obsessionada amb el personatge de ficció de Misery, creat per l’escriptor Paul Sheldon (James Caan), cuidarà de l’escriptor accidentat amb la intenció que aquest ressusciti Misery en la ficció. No obstat això, l’obsessió que Wilkes sent pel personatge, la porta a retenir l’escriptor en contra de la seva voluntat. Rere la seva aparença amistosa i piadosa inicial, s’hi amaga una dona pertorbada i psicòtica.

Aquest ha estat un petit tastet i recorregut per tres psicòpates de manual a la pantalla, però en aquest trajecte ens n’hem deixat unes quantes. Tot i que quan pensem en psicòpates ens vénen al cap tot de personatges masculins tant mítics com Hannibal Lecter, Alex DeLarge o Leatherface, també cal tenir en compte que el sector femení és tant o més despietat que el masculí, i a més, juguen amb una avantatge: la discreció.

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*