Les dones cineastes alcen les veus

- Advertisement -

El passat 8 de març va tenir lloc el dia Internacional de la Dona i per això molts col·lectius van organitzar diversos actes reivindicatius i commemoratius. Centrant-nos en el cinema, entre el 8 i el 10 d’aquest mes va tenir lloc a l’espai Valkiria Hub Space (barri Poblenou a Barcelona) el Cicle de Dones Directores organitzat per Glassy Films, Lorraine Gallard i la seva ajudant Karla Roman , a més dels col·laboradors i sponsors.

Durant aquests 3 dies s’han projectat els films Clara Campoamor. La mujer Olvidada (Launa Mañá, 2011), No llores, vuela (Claudia Llosa, 2015) i Elisa K (Judith Colell i Jordi Cadena), a més, després de cada projecció s’ha realitzat un col·loqui en el qual hi han participat les mateixes directores dels films i altres dones pertanyents a la indústria, com directores de fotografia, productores executives o publicistes, entre d’altres.

- Advertisement -

- Advertisement -

Després de la primera projecció d’un film que dóna a conèixer la figura d’una de les primeres dones diputada que va lluitar per aconseguir el vot femení, la Clara Campoamor, la directora Laura Maña, la directora de fotografia Maite Astiz, Miriam Porter i Gemma Soler van entrar en debat sobre la situació de la dona al sector audiovisual. Es van aportar dades esgarrifoses, ja que el 76% de treballadors al sector cinematogràfic són homes, fet que implica que tant sols el 24% sigui ocupat per la figura femenina. Tot i ser uns números negatius, al llarg dels darrers anys les xifres han anat millorant i s’ha avançat en drets, per impulsar-ho des de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA), de la qual en forma part la cineasta convidada, es treballa per crear una llei per crear quotes.

Mañá esmenta que “primer es comença per la llei, de mica en mica la gent es va animant i aporten coses que s’han de valorar per la qualitat. De fet, les dones tenen cada vegada més territori conquistat.” La directora de fotografia afirma que “manquen referents a la indústria per seguir d’exemple, però que s’ha de lluitar pel que a un li agrada i anar a per totes.” A més, la cineasta Laura afegeix que “per damunt de tot s’ha de realitzar una mirada personal, no veure si és home o dona, s’ha de defensar el talent personal.”

Col·loqui entre Laura Mañá, Miriam Porté, Maite Astiz i Gemma Soler.

La directora convidada, comenta sobre la pel·lícula que “va ser un plaer realitzar-la i va costar molt mantenir al marge el tema amorós per crear un punt de vista a part”. Com a curiositat afegeix que “durant el rodatge no van permetre gravar escenes al Congrés dels Diputats i van haver de recrear les escenes a la Generalitat, la posició política es va mantenir tot i que pel film 23-F sí que es van permetre filmacions.”

La darrera projecció, enfoca la violació infantil des d’una visió elegant, literària i dividida amb dues parts dirigides amb dos estils impecables, però feixucs a estones. Seguidament al col·loqui conformat per la co-directora del film Judith Colell i la publicista i membre de la plataforma Más Mujeres Creativas, Patricia Luján han donat detalls sobre l’estat de la indústria.

Col·loqui entre Judith Colell i Patricia Luján

La cineasta Colell, qui també forma part de CIMA, comenta que “l’associació es va crear per impulsar la dona dins del cinema i com a reivindicació contra tots aquells que deien que no hi havia dones al sector o que no hi volien participar, quan es creava algun projecte.” A més, afegeix que “a Suècia gràcies a l’aportació de quotes, com la que recentment s’està impulsant aquí, s’ha arribat a un 50% d’ajuts per a dones i un altre 50% per a homes que volen dirigir.”

“A la vessant de la publicitat més de 50% dels que finalitzen els estudis són dones, però a les agències molt poques arriben a exercir”, aporta Luján. Explica que a les xarxes socials es va crear un experiment per valorar si hi havia dones creatives i en menys de 72 hores ja hi havia més de 1.000 dones registrades. Colell, afegeix que “a les escoles de cinema també hi ha moltes dones estudiant i mai he tingut cap dificultat a l’hora de dirigir, potser perquè faig pel·lícules petites de baix pressupost.”

- Advertisement -

“En definitiva, no s’ha de renunciar al que un vol, s’ha de ser tossut i fer el que un desitja, tot i ser professions difícils al món del cinema”, resumeix la cineasta convidada.

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents