today-is-a-good-day

“‘Incerta Glòria’ té la intenció de ser cine d’autor i comercial”

- Advertisement -

Ja han passat més de sis anys de l’estrena de Pa negre… Sembla que hagi plogut molt però per engegar un projecte cinematogràfic (a Catalunya) s’ha de suar molt. És per això que després de dirigir el documental l’Endemà (2014) Isona Passola ha estat uns quants mesos treballant en el següent projecte que la torna a unir amb Agustí Villaronga. Repetir l’èxit de Pa negre? Potser… En tot cas amb Incerta glòria aquest tàndem de cine té assegurat, com a mínim una bona colla de seguidors de l’obra de Joan Sales que inspira el film.  Té tantes ganes de parlar del cine català i de la seva última pel·lícula que ni tan sols espera la primera pregunta.

- Advertisement -

El teatre, la musica, la literatura, els mitjans de comunicació en català estan normalitzats. El més important que ha de resoldre aquest país en termes de cultura és que el cinema no ho està. No parlo de doblatge. Parlo de rodatges en català. És roda en castellà, francès, anglès i molt poc en català.

- Advertisement -

Per què?

L’any 2008, amb el conseller Tresserras, es va decidir dotar a quatre projectes que s’esperava que fossin massius i popular d’una ajuda especial. Ara la vergonya de la Corporació Catalana de Mitjans  Audiovisuals (CCMA) i TV3 és que han tret els diners de la ficció fet que ha enfonsat la indústria catalana. No han entès que la remodelació no podia ser a costa dels continguts.

Però, per sort, hi ha vida més enllà de TV3 i la CCMA, no?   

Sí, n’hi ha. però els productors catalans s’han anat a Tele 5 i Antena 3 a treballar. I per tant no roden en català.

I més enllà de les televisions? I els inversors privats?

A Europa les majors són els estats. Els països volen tenir un audiovisual propi perquè saben que de totes les disciplines de la cultura aquesta és la que arriba més lluny. A Europa tots els països, fins i tots els més petits i més pobres, ajuden el cinema.

Per què no passa això a Catalunya?

Per una banda han caigut les ajudes estatals i no hi ha hagut una consciència més industrial que normalitzadora. S’ha de seguir fent cine, sí, però no es fa en català. Per això vaig fer el discurs que vaig fer als Premis Gaudí. A més, la tele catalana depèn de Presidència… Què es preguntin d’una punyetera vegada si li interessa tenir un bon audiovisual en català o seguir invertint en continents enlloc de continguts.

- Advertisement -

Isona Passola

Apunta directament al “culpable”.

Hi ha acusació directe i greu a Presidència per la negligència que ha tingut respecte els continguts a TV3. Per altra banda, el Departament de Cultura només ha de copiar el que va sortir bé de l’etapa Tresserras. Vam passar d’un 8% de públic de cine en català a un 1% ara.

“Cultura ha invertit més en doblatge de pel·lícules americanes que en rodatges en català”

En tot aquest context… Com surt una pel·lícula com Incerta Glòria?

Surt perquè hi ha intervingut el Govern i la televisió aragonesa. S’ha rodat al front d’Aragó. També perquè TVE hi ha jugat molt fort. Encara recorden l’impacte de Pa negre a Espanya. TV3 també hi ha jugat, sí. Són coproductors i això és molt bo perquè en lloc de comprar drets d’antena també es mullen i també poden recuperar diners. I, és clar, nosaltres hi hem posat diners propis. Molts. Ens hem endeutat com mai perquè sinó no la fèiem. El pressupost és de gairebé 4 milions que és el dels projectes europeus. És una aposta de risc…

De moment la resposta és bona segons les primeres crítiques?

Tothom que la veu està entusiasmat i els exhibidors se la queden per tot Catalunya i per tota Espanya. Sortirem a Catalunya amb 50 còpies, que està molt i molt bé. Incerta Glòria té la intenció de ser cine d’autor i comercial. Busquem el màxim de públic.

Incerta Gloria

Aspiren als mateixos èxits de Pa negre?

És una història més oberta. Més sentimental. Hi ha un triangle amorós, supervivència i la guerra com a teló de fons. Si recordem Allò que el vent s’endugué no recordem la guerra sinó les emocions. Amb Incerta glòria passa el mateix.

Per què tanta mirada enrere? Per què sempre acaba sortint la Guerra Civil?

Al món la Guerra Civil Espanyola és una temàtica gairebé tan important com les Guerres Mundials. És així de bèstia. És on es dirimien els grans ideals i les grans ideologies. A més tota la intel·lectualitat mundial hi va enviar gent i el 90% van morir. I repeteixo que Incerta glòria no és una pel·lícula de guerra però la guerra col·loca les persones en situacions límit. I això és cine: concentrar emocions en una hora i mitja o dues. En el fons parla d’una joventut robada.

“Hi ha un interès enorme en la Guerra Civil espanyola”

Suposo que a nivell de negoci miren més enllà de Catalunya i Espanya doncs?

Absolutament. I ja tenim moltes vendes internacionals tancades. Ha agradat molt a fora. De fet, el meu repte és tenir més púbic a casa… Ja sé que el del món el tinc. Ja ho vam comprovar amb Pa negre i aquesta s’ha venut fins i tot millor i a més llocs. Amb Incerta Glòria volem anar més lluny encara i el resultat ho demostra. Confio que hi haurà una resposta massiva. Els actors estan impressionants des dels joves fins el més veterans.

El cine català es mira massa el melic i ven poc a fora?

Si tens una pel·li bona es ven fora però cal que tingui un mínim pressupost i per això les pel·lícules més petites és més difícil que hi accedeixin. I en català en fem moltes de petites. Industrialment potent a nivell internacional només hi ha A monster calls del Bayona. És talent català jugant a la lliga americana igual que l’Albert Serra és talent català que ha jugat a la lliga francesa.

L’impacte dels Premis Gaudí ajuda a que hi hagi més públic pel nostre cinema? 

Molt. Hem prestigiat la marca del cine català que estava molt desprestigiada. Ara hem de fer un cine que estigui a l’alçada de la marca que hem creat. Pensa que més de 500.000 persones van veure la gala dels premis a la tele. El que hem d’aconseguir és que vegin les pel·lícules! També estem fent un esforç per portar diversos films al territori amb el Cicle Gaudí que ja suma 33 municipis sumats a la iniciativa.

Dades cine català

Parlem de dones. Per què costa tant veure dones directores i productores?

El cinema és molt dur. La gent veu només la part teòricament glamourosa però rodar molts cops vol dir anar-te’n tres mesos fora. És cert que la conciliació és molt difícil. Jo tinc la impressió que noies joves en edat de maternitat se’ls pot fer una muntanya marxar a rodar una pel·lícula. És molt complicat… De totes maneres a les escoles de cine hi ha 50% homes i 50% dones. També penso que calen quotes i discriminació positiva però en igualtat de condicions. S’ha de discriminar, per exemple en qüestió d’ajudes, quan estem al mateix nivell de qualitat. En tot cas el que al és fer bon cine.

Això sempre!

És que sembla mentida… perquè talent en tenim molt i la fuga de cervell cap als Estats Units ha estat brutal.

“Els més brillants de les nostres facultats són allà i no paren d’escriure que volen tornar”

Però les condicions són les que són aquí…

Doncs hem de fer que el cinema aquí sigui una industria atractiva on treballar. És una indústria que retorna molt al país i et dóna una projecció al món molt important. La política i l’economia no li han donat al cinema la importància que realment té.

Ja sé que estan molt posats en Incerta glòria però ja tenen algun nou projecte entre mans?

I tant!

Ara no ens pot deixar així… Digui’ns alguna cosa, sisplau!

Un hotel a la costaEt puc dir que és la biografia d’una dona anglesa que va viure aquí als any 30 i que va muntar un hotel a la Costa Brava. Ella volia que la Costa Brava fos la gran costa de referència (més que la Costa Blava) però va esclatar la guerra quan ho tenia tot muntat i es va haver de reconvertir. Va passar de ser una esnob que tenia tota la intel·lectualitat a l’hotel a passar-ho molt malament. Està basat en el dietari de Nancy Johnstone i serà una gran pel·lícula amb un pressupost internacional. Ja tenim un coproductor alemany i estem a punt de tancar un acord amb un productor anglès. I el guió ja està escrit.

Horitzó 2019?

No, no. Jo aquesta vegada vull anar més ràpid. No m’esperaré tant. Després de Pa negre vaig haver micromecenatge per fer la meva propera pel·lícula (L’endemà). Això és una vergonya. A França si n’encertes una tens dret a fer-ne tres. Aquí després d’un èxit com Pa negre vaig haver de fer crowdfunding… Això no és normal a cap país del món.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents