La quarta edició de l’Americana ha finalitzat amb èxit, ja que algunes sessions han exhaurit les entrades i les cues han anat envaint l’entrada dels Cinemes Girona projecció rere projecció, incrementant en un 20% el públic respecte l’edició anterior i arribant a 6.128 espectadors enguany.
Amb aquestes dades es reafirma la importància dels festivals que donen a conèixer talents emergents i autors nous de caire independent. Totes les pel·lícules que han passat per aquesta edició han tingut molt bona acollida entre el públic obtenint notes entre 3.23 i 4.41 sobre 5; però la guanyadora del Premi del Públic ha estat la hilarant comèdia dels Daniels, Swiss Army Man, que continua acumulant triomfs per allà on passa: Sundance (Premi a la Millor Direcció), Sitges (Millor Pel·lícula i actor), etc. En segon lloc se situa el documental Life, Animated (Roger Ross Williams), mentre que la tercera posició l’ocupa Christine (Antonio Campos). A més el Jurat Jove de La Casa del Cine ha escollit el film d’animació My Entire High School Sinking into the Sea per obtenir el seu guardó.
El tret de sortida el va donar el film Donald Cried al cinema Phenomena el passat 1 de març, el qual retrata una mirada al passat estancada en un home divertit però amb molt poca ètica per al món actual (i real). Aquesta òpera prima té mèrit ja que denota que està ben tractada i escrita, no amb intenció de crear un èxit, si no d’obtenir un diamant en brut amb un personatge que desprèn simpatia i odi alhora.
D’entre totes les pel·lícules que han passat per les seccions programades del festival caldria destacar-ne algunes, tot i que cal dir que la selecció ha tornat a ser brillant i costa quedar-se només amb algunes, la qual cosa demostra la bona salut del cinema independent nord-americà actual. Però, després d’un esforç aquestes 5 han estat les candidates:
Another Evil (Carson D. Mell, 2016)
El millor: La seva aposta per un cinema de terror alternatiu amb tocs de comèdia la fan imprevisible, entretinguda i fent una crítica paròdica al mateix gènere de terror amb esperits.
El pitjor: Al tercer acte perd l’essència inicial i pateix una transformació innecessària canviant de registre.
Nota: 6.5
Goat (Andrew Neel, 2016)
El millor: La cruesa amb la que defineix la situació fictícia i alhora real del que té lloc a les fraternitats deixa en shock a qualsevol. Sumat a un component sentimental i de superació marcat per la violència extrema i l’humiliació.
El pitjor: Cau en estereotips americans constantment i per a alguns costarà creure que les mostres de masculinitat extremes puguin ser una tradició fraternal.
Nota: 6
Kicks (Justin Tipping, 2016)
El millor: La premissa sobre un nen que desitja tenir unes sabatilles bones per a ser algú, no donava peu al que realment té lloc al film, aportant una història on la delinqüència, la pobresa i les drogues en són les protagonistes. Els tocs d’humor i de màgia esporàdica ajuden a passar el mal tràngol.
El pitjor: Es reitera massa en els suburbis, la mala conducta i l’argot afroamericà acaben cansant, ja que es creen conflictes del no res constantment.
Nota: 6.5
My Entire High School Sinking Into the Sea (Dash Shaw, 2016)
El millor: A mig camí entre el drama i la comèdia absurda, el seu humor negre impredictible és brillant. La seva tècnica artística intercalant imatge real amb la pictòrica denoten una gran feinada al darrera, tot i la manca de recursos i de personal.
El pitjor: És animació per a adults i, per això, molts no la valoraran i es perdran l’oportunitat de veure una joia surrealista.
Nota: 7
Wiener-Dog (Todd Solondz, 2016)
El millor: No és una pel·lícula sobre una mascota, més aviat és un nexe d’unió entre diverses històries que conformen el cicle de la vida per mitjà del gos salsitxa. La seva controvertida posada en escena, amb un humor absurd i inspirat la fan una bona proposta d’entreteniment.
El pitjor: Probablement, la perversió del director i algunes escenes fora de lloc no la situen entre les millors d’en Todd Solondz.
Nota: 6.5
