El talent femení català en 9 films d’estrena El talent femení català en 9 films d’estrena
Treballant per aconseguir les igualtats que mereixen, dins una indústria dominada per homes El talent femení català en 9 films d’estrena

Malauradament el món segueix sent un territori d’homes, és veritat que les polítiques d’igualtat de gènere cada vegada són més estrictes però encara és una realitat avui dia que en alguns entorns laborals, hi ha més homes que dones. Dins la indústria de Hollywood, aquesta tendència també existeix i, són moltes les veus que s’han alçat contra les desigualtats salarials, les desigualtats d’oportunitats, etc. Aquesta setmana, però, volem ser optimistes i apropem a nou directores catalanes que al llarg d’aquest 2017 estrenaran diferents pel·lícules.

Isabel Coixet (The bookshop)

És sense dubte una de les grans directores del territori català, tot i així, el seu peculiar estil a l’hora de dirigir no sempre agrada a tothom. El seu últim projecte, Nadie quiere la noche, va aconseguir 4 premis Goya i, Coixet espera repetir l’èxit amb el seu nou film. En aquest cas, ens traslladarà a Hardborourgh, una tranquil·la ciutat anglesa durant els anys 50, on coneixerem a Florence Green, una dona disposada a fer realitat el somni que ella i el seu difunt marit tenien, obrir una llibreria. Amb l’ajuda de Christine, la seva ajudant, començaran a rehabilitar una vella casa, fet que no agradarà a tots els habitants del petit poble. Entre els personatges destacats, trobarem a Mr. Brundish, un fervent lector i a Mrs. Violet Gamart, una dona que no li posarà les coses fàcils a Florence a l’hora de fer canvis.

Isabel coixet bookshop

Carla Simón (Estiu 1993)

Nascuda a un petit poble català, Simón es va graduar en Comunicació Audiovisual. Com a directora i escriptora, utilitza les seves vivències personals com a font d’inspiració. Estiu 1993 es tracta del seu primer llargmetratge i es basa en la seva complexa infància. Explica la història de la Carla, una nena que després de perdre la seva mare ha d’aprendre a encaixar en un nou món rural amb la seva família adoptiva. La nena, aparentment, accepta la nova situació amb rapidesa i no té problemes per dir “pare” i “mare” al Salvador i la Paca. Tot i així, li resultarà més complicat acceptar la seva nova germana, la Berta. Tots junts hauran d’aprendre a acceptar la nova situació i a ser una família. El film ve amb un molt bon aval ja que ha guanyat el Premi a la Millor Opera Prima del Festival de Berlín 2017.

verano 1993

Roser Aguilar (Brava)

Una dona amb un gran nombre de reconeixements a la seva esquena, des que va començar la seva carrera com a directora i guionista. Lo mejor de mí, va ser el llargmetratge que la va donar a conèixer i des d’aleshores no ha deixat de treballar. El seu darrer projecte és Brava, un film que parla sobre la culpa i la por. La protagonista Janine, pateix un atracament al metro i aquest fet, juntament amb la mort de la seva mare, fa que el seu món s’ensorri. Per mirar d’allunyar-se una mica de tot, decideix anar al poble on viu el seu pare. Allà coneixerà Pierre, un home estrany que fa escultures de ferro i, un cop hagi tocat fons després d’entrar en una espiral autodestructiu, decidirà enfrontar-se a la realitat per reprendre el control de la seva vida.

Roser Aguilar Brava

Meritxell Colell (Terres de solitud)

Aquesta polifacètica cineasta va entrar en el món del cinema com a muntadora. Va estar vivint a Buenos Aires i el seu primer projecte va ser un documental, a causa de la seva necessitat d’explorar el llenguatge del diari personal. Actualment compagina el seu temps entre la seva feina com a pedagoga, muntadora i directora freelance. Terres de solitud és un film que parla sobre la recerca, una recerca del llenguatge, explorant les fronteres entre la ficció, el documental, el cinema i la dansa. Tot, a través de la Mònica, una ballarina i coreògrafa de 48 anys que tornarà al seu poble natal perquè el seu pare està molt malalt. Durant els sis mesos que estarà en el petit poble de Burgos, la Mònica es retrobarà a ella mateixa i a les seves arrels.

Meritxell Colell (Terres de solitud)

Denise Castro (Dracula de Denise Castro)

Després d’estrenar Salvación a la darrera edició del Festival de Sitges, Castro ja està treballant en un nou projecte, que també segueix la temàtica dels vampirs. En aquesta ocasió però, en clau d’humor. El que volem és fer un mockumentary, un fals documental on mostrar que tot val per fer una pel·lícula low cost“, explica la directora. Dràcula de Denise Castro, és, en definitiva, una immensa paròdia explicada en primera persona pels mateixos membres de la pel·lícula. La directora barcelonina, però, no en té prou amb això. Al Festival de Màlaga s’estrenarà Maniac Tales una pel·lícula feta per cinc directors i produïda per Kike Mesa. El film comptarà amb quatre històries diferents connectades entre elles per una cinquena que fa de fil conductor. El capítol que ha rodat Denise Castro segueix a uns adolescents que es colen en una mansió per banyar-se a la piscina i es troben una “Calavera dels desigs”.

denise castro dracula de denise castro

Elena Trapé (Las distancias)

Sortida de l’ESCAC, aquesta cineasta va debutar amb un llargmetratge ara fa 7 anys. La seva nova proposta, que comptarà amb Alexandra Jiménez, Miki Esparbé, Bruno Sevilla i Isak Férriz, explicarà la història d’un grup d’amics que haurà d’assumir que les seves vides no són com ells es pensaven que serien quan eren joves. L’Olivia, l’Eloi, el Guille i l’Anne decideixen sorprendre al seu amic Comas pel seu 35è aniversari i decideixen visitar-lo per sorpresa a Berlín. Un cop allà però, no rebran la rebuda que s’esperaven i al llarg del cap de setmana, el grup s’anirà desgranant. El rodatge començarà el proper mes de febrer.

Blog

 Elena Martín (Júlia ist)

Un projecte de final de carrera va ser la seva carta de presentació, que no només va tenir un gran èxit, sinó que la va animar a dirigir el seu segon llargmetratge. Basada en la seva experiència personal, Júlia ist, explica com es viu un Erasmus, però posant l’accent més en la part de creixement i maduresa personal i no tant en la part festiva. A part de ser-ne la directora, Martín també dóna vida al personatge protagonista. “El personatge té moltes coses de mi, però no sóc jo. Fa l’Erasmus a Berlín, com jo, i els amics que té són els meus, però el seu caràcter i la seva família són molt diferents”, explicava en una entrevista.

las distancias

Marta Grimalt (Desierto en tu mente)

Tot i la seva joventut, Marta Grimalt presenta el seu primer llargmetratge avalada pels seus treballs anteriors en l’àmbit del cinema experimental i del videoart. Segons la seva directora, Desierto en tu mente és “una road movie surrealista” que posa l’accent en la “puresa de la naturalesa”. Per presentar el seu projecte, que es troba en fase de postproducció, la realitzadora nascuda a Palma de Mallorca, va exposar les primeres imatges del film en una exposició a la galeria de Los Ángeles Limites ink Sutdios. El film està rodat en súper 8 i també està escrit, produït i evidentment dirigit per la mateixa Grimalt. 

directores catalanes

Sílvia Quer (La llum d’Elna)

Es tracta d’un projecte coproduït per TV3 i que s’estrenarà directament per televisió. El film dirigit per Sílvia Quer i escrit per Margarita Melgar se situa a la Catalunya de 1942 i està basat en fets reals. La protagonista és Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d’Elna que va tornar la dignitat a les dones embarassades dels camps d’internament d’Argelers i Ribesaltes de la França de Vichy. La pel·lícula va rebre el premi a millor ficció espanyola al Festival de Luchon i, l’actriu suïssa Noémie Schmidt, que dóna vida a la protagonista, també va estar premiada amb el Prix du Film de Télévision Suisse.

directores catalanes

Luana Valls

Luana Valls Cap de redacció d'El cinèfil

Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

  • amadeu

    6 de març de 2017 #1 Author

    És molt esperançador veure, que de mica en mica les dones van agafant ambrenzida. FELICITEM-NOS!!!

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*