Mereixien l’Oscar a la Millor Pel·lícula i no el van guanyar

- Advertisement -

Els Oscars estan a dues passes i tothom té les seves preferides per guanyar alguna estatueta, però no sempre el veredicte final fa feliç a a tothom, sovint hi ha absències molt sorprenents, i hi ha films que se’n tornen a casa amb les mans buides tot i ser mereixedors del premi (potser més que el triomfador). Ara bé, hi ha edicions on és molt difícil tenir clar el resultat i l’estatueta s’ha d’entregar a un dels films, tot i la gran qualitat de dos o, fins i tot, tres d’ells.

En el pitjor dels casos, l’estueta va a parar a un de qualitat inferior i, és probable que, amb el pas del temps es recordi més un film no premiat, però recordat per la seva gran potència visual, artística, argumental, etc. Han estat moltes les ocasions en què això ha passat, i d’entre tots aquests films n’hem seleccionat 5, però no són els únics. També destaquen els casos de Dead Poets Society va perdre contra Driving Miss Daisy (1989) Forrest Gump va guanyar Cadena perpetua l’any 1994 o Crash que l’any 2006 va vèncer a Brokeback mountain i Good nigh and good luck.

- Advertisement -

I si parlem de ciència ficció les damnificades són una bona colla. Podem recordar casos com el  d’Star Wars que es va quedar amb les ganes davant Annie Hall l’any 1977 o 2001: A space odyssey que ni tant sols va estar nominada com a millor pel·lícula l’any 1968. A continuació analitzem 5 casos molt flagrants d'”injustícia”.

Citizen Kane: Rosebud (Orson Wells, 1941)

- Advertisement -

Guanyadora: How Green Was My Valley (John Ford, 1941)

Aquest film és considerat el més influent del cinema nord-americà, això no implica que sigui directament la millor. Però aquest fet, fa pensar a la gent que va guanyar l’Oscar, però només va obtenir l’estatueta pel Millor Guió Original. Va provocar una innovació en la manera de dirigir, d’estructurar o d’utilitzar la banda sonora, fets que no van ser reconeguts en aquella edició.

It’s a Wonderful Life (Frank Capra, 1946)

Guanyadora: The Best Days of Our Lives (1946)

La pel·lícula de Frank Capra és considerada una de les millors de la història i un recurs molt efectiu quan arriba l’època nadalenca però, tot i estar nominada a Millor Pel·lícula i Direcció, no va obtenir cap dels dos premis. Només va rebre el de Millors Efectes Especials, per la simulació amb la neu.

Goodfellas (Martin Scorsese, 1990)

Guanyadora: Dances with Wolves (Kevin Costner, 1990)

Martin Scorsese ha fet grans films al llarg de la seva trajectòria, però no sempre han tingut la repercussió necessària. Aquest és el cas d’aquesta excel·lent pel·lícula, que de les 6 nominacions amb les quals participava, entre elles Millor Pel·lícula, només va rebre el de Millor Actor Secundari, per la interpretació d’en Joe Pesci.

- Advertisement -

Fargo (Joen Coen, 1996)

Guanyadora: The English Pacient (Anthony Minghella, 1996)

En aquesta ocasió la premiada va ser un drama romàntic enlloc d’un thriller d’intriga i crims que, actualment, ha rebrotat gràcies a la seva adaptació televisiva. Els germans Coen, autors d’aquesta meravella, van haver d’esperar fins al 2007 per a emportar-se els Oscars a Millor Pel·lícula, Director, Guió Adaptat i Actor Secundari (per a Javier Bardem), gràcies al film No Country for Old Men.

Saving Private Ryan (Steven Spielberg, 1998)

Guanyadora: Shakespeare in Love (John Madden, 1998)

Els anys l’han situat com a una de les millors pel·lícules que tracten amb tant realisme i crueltat la 2a Guerra Mundial, però aquell any no va ser la guanyadora. Un film d’època va ser el que va arrabassar el premi. Spielberg, per sort, no se’n va anar amb les butxaques buides ja que va aconseguir l’Oscar a Millor Direcció.

Són molts els títols que no formen part de la llista i van quedar-se sense l’anhelat premi, en coneixeu alguna que hagués merescut l’Oscar per sobre de la que va triomfar?

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents