5 pel·lícules que mereixien l’Oscar i no el van guanyar 5 pel·lícules que mereixien l’Oscar i no el van guanyar
Hi ha films, que encara que ho sembli, no van guanyar l'estatueta daurada 5 pel·lícules que mereixien l’Oscar i no el van guanyar

Els Oscars estan a dues passes i tothom té les seves preferides per guanyar alguna estatueta, però no sempre el veredicte final fa feliç a a tothom, sovint hi ha absències molt sorprenents, i hi ha films que se’n tornen a casa amb les mans buides tot i ser mereixedors del premi (potser més que el triomfador). Ara bé, hi ha edicions on és molt difícil tenir clar el resultat i l’estatueta s’ha d’entregar a un dels films, tot i la gran qualitat de dos o, fins i tot, tres d’ells.

En el pitjor dels casos, l’estueta va a parar a un de qualitat inferior i, és probable que, amb el pas del temps es recordi més un film no premiat, però recordat per la seva gran potència visual, artística, argumental, etc. Han estat moltes les ocasions en què això ha passat, i d’entre tots aquests films n’hem seleccionat 5, però no són els únics. També destaquen els casos de Dead Poets Society va perdre contra Driving Miss Daisy (1989) Forrest Gump va guanyar Cadena perpetua l’any 1994 o Crash que l’any 2006 va vèncer a Brokeback mountain i Good nigh and good luck.

I si parlem de ciència ficció les damnificades són una bona colla. Podem recordar casos com el  d’Star Wars que es va quedar amb les ganes davant Annie Hall l’any 1977 o 2001: A space odyssey que ni tant sols va estar nominada com a millor pel·lícula l’any 1968. Més recentment hem vist com Gravity l’any 2014 o Interstellar.

Citizen Kane: Rosebud (Orson Wells, 1941)

Guanyadora: How Green Was My Valley (John Ford, 1941)

Aquest film és considerat el més influent del cinema nord-americà, això no implica que sigui directament la millor. Però aquest fet, fa pensar a la gent que va guanyar l’Oscar, però només va obtenir l’estatueta pel Millor Guió Original. Va provocar una innovació en la manera de dirigir, d’estructurar o d’utilitzar la banda sonora, fets que no van ser reconeguts en aquella edició.

It’s a Wonderful Life (Frank Capra, 1946)

Guanyadora: The Best Days of Our Lives (1946)

La pel·lícula de Frank Capra és considerada una de les millors de la història i un recurs molt efectiu quan arriba l’època nadalenca però, tot i estar nominada a Millor Pel·lícula i Direcció, no va obtenir cap dels dos premis. Només va rebre el de Millors Efectes Especials, per la simulació amb la neu.

Goodfellas (Martin Scorsese, 1990)

Guanyadora: Dances with Wolves (Kevin Costner, 1990)

Martin Scorsese ha fet grans films al llarg de la seva trajectòria, però no sempre han tingut la repercussió necessària. Aquest és el cas d’aquesta excel·lent pel·lícula, que de les 6 nominacions amb les quals participava, entre elles Millor Pel·lícula, només va rebre el de Millor Actor Secundari, per la interpretació d’en Joe Pesci.

Fargo (Joen Coen, 1996)

Guanyadora: The English Pacient (Anthony Minghella, 1996)

En aquesta ocasió la premiada va ser un drama romàntic enlloc d’un thriller d’intriga i crims que, actualment, ha rebrotat gràcies a la seva adaptació televisiva. Els germans Coen, autors d’aquesta meravella, van haver d’esperar fins al 2007 per a emportar-se els Oscars a Millor Pel·lícula, Director, Guió Adaptat i Actor Secundari (per a Javier Bardem), gràcies al film No Country for Old Men.

Saving Private Ryan (Steven Spielberg, 1998)

Guanyadora: Shakespeare in Love (John Madden, 1998)

Els anys l’han situat com a una de les millors pel·lícules que tracten amb tant realisme i crueltat la 2a Guerra Mundial, però aquell any no va ser la guanyadora. Un film d’època va ser el que va arrabassar el premi. Spielberg, per sort, no se’n va anar amb les butxaques buides ja que va aconseguir l’Oscar a Millor Direcció.

Són molts els títols que no formen part de la llista i van quedar-se sense l’anhelat premi, en coneixeu alguna que hagués merescut l’Oscar per sobre de la que va triomfar?

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*