Desmuntant Danny Boyle (Part 2) Desmuntant Danny Boyle (Part 2)
Segona part de la trajectòria del director irlandès Desmuntant Danny Boyle (Part 2)

Continuem amb el repàs a la filmografia del director britànic:

Millions (2004)

Després de comèdies negres, cinema quinqui, terror i zombies… Danny Boyle tria, per a la seva propera pel·lícula, fer una pel·lícula infantil. Aquesta parla de dos nens que després de perdre la seva mare troben una maleta plena de diners. I la veritat és que fa una gran feina, una pel·lícula divertida, amb els seus tocs de drama i amb un missatge interessant tot i que massa religiós. Pel·lícula bastant recomanable però que tan sols va aconseguir recaptar al voltant de 10 milions.

Sunshine (2007)

Nou salt de gènere, abastant aquesta vegada, la ciència ficció amb tocs de thriller. El sol s’està apagant i provocarà irremeiablement la fi de la humanitat, és per això que envien, en una missió suïcida, un grup d’astronautes per llançar una gran bomba que faria activar-lo novament. Pel·lícula seriosa i entretinguda però totalment allunyada de la realitat científica, a més un molt bon començament de pel·lícula va en contra d’una baixada de qualitat important i que no torna a remuntar. Malgrat que va ser una estrena limitada sense arribar a ser exhibida en un gran nombre de sales massiva, solament va poder recaptar 4 milions a Estats Units amb un pressupost de 40 milions.

Slumdog Millionaire (2008)

I amb aquesta li va arribar l’èxit, és una adaptació de la novel·la Q & A escrita per Vikas Swarup i publicada l’any 2005. Dirigida a quatre mans amb la directora índia Loveleen Tandan (encara que el crèdit del seu èxit se li atribueix a Boyle), explica l’entranyable història d’un jove que està a les portes d’aconseguir el premi gran d’un concurs televisiu i a manera de flashbacks mostren esdeveniments en la seva vida que han fet que arribi fins a aquest moment. Motivadora i positiva, aquesta pel·lícula va ser la més premiada en el seu any, resumint, va guanyar els Oscars i Globus d’Or a Millor pel·lícula i Millor director, el BAFTA, un bon grapat de Oscars tècnics i a Millor guió adaptat (en total se’n va emportar vuit) i el reconeixement general després d’una última etapa una mica irregular. A més, va ser un èxit a taquilla, recaptant 378 milions amb un pressupost de tan sols 15.

127 hours (2010)

Quatre anys va trigar Danny Boyle a poder treure endavant aquesta pel·lícula, basada en la història real de Aron Ralston, un escalador qui va acabar amb el braç atrapat dins d’una roca i va romandre allà durant cinc dies sense poder sortir. Considerada pràcticament un documental pel realisme de totes les seves escenes (excepte únicament una del començament amb poca importància) 127 Hours va obtenir bones crítiques i fins a sis nominacions als Oscar però no va aconseguir emportar-se’n cap. No obstant això, almenys va tornar a triomfar a taquilla, amb una recaptació de 60 milions amb un pressupost de 18.

Trance (2013)

Per al seu següent treball va escollir un thriller adrenalític que recorda molt als seus primers treballs. Després del robatori d’un Goya en una casa de subhastes (un quadre, no el premi) un treballador d’aquest lloc que era un infiltrat dels lladres pateix un cop al cap després d’haver amagat el quadre i oblida on ho va fer. Hauran d’utilitzar la hipnosis perquè pugui recordar sota amenaces de la banda criminal. Crítiques variades però en general bastant positives que remarquen el seu potent inici. Va aconseguir recaptar 25 milions amb un pressupost de 20.

Steve Jobs (2015)

Únic biopic en la carrera de Danny Boyle, centrada en la carrera professional del carismàtic empresari mort l’any 2011 que va revolucionar la tecnologia. Adaptació de la biografia escrita per Walter Isaacson i convertida en guió per Aaron Sorkin, un altre guionista que és per donar-li de menjar a part. Bastant superior a l’adaptació jOBS (2013) dirigida per Joshua Michael Stern, més centrada en els seus primers anys a diferència d’aquesta, però menys entretinguda. Va aconseguir recaptar 33 milions amb un pressupost de 30.

I fins a aquí la filmografia del britànic Danny Boyle, fins al 24 de febrer que s’estrenarà l’esperada T2: Trainspotting, la seqüela de la seva pel·lícula més emblemàtica, vint-i-un anys després de l’original. També és una adaptació de la seqüela literària escrita per Irvine Welsh titulada Porno i publicada l’any 2002. Tornarà el repartiment complet per a aquesta pel·lícula, fins i tot Ewan McGregor formalitzant les paus que van fer anys més tard després de les pel·lícula The Beach (2000) en la qual la seva prolífica relació professional es va truncar. I després d’això es desconeix el seu següent projecte, no és un director especialment taquiller i són diversos els seus treballs que no són suficientment rendibles o fins i tot que tenen perdudes, però compta amb la reputació i el pedigrí necessaris perquè no li faltin guions que desenvolupar. Només fa falta esperar.

Oriol Hernández

Oriol Hernández Zoom al director

Nascut a mitjan dels 80 al Baix Llobregat té un parell de graus superiors de professions en les quals pràcticament mai ha exercit. S'ha passat mitja vida en escenaris tocant la bateria o foten brams i intenta escriure quan se li ajunten dues frases al cap. Fins i tot ho ha intentat amb això del teatre. Es va ficar de cap en el món adult obrint una llibreria i més li valdria haver-ho pensat millor. Actualment col·labora fent crítiques de cinema al portal 'Terror Weekend' i a 'El cinefil' Ha vist infinitat de pel·lícules dolentes i ha cobert informativament diferents festivals amb el terror com a gènere preferit. Si algú no li ho impedeix per la força, seguirà fent-ho.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*