El cruel final d’una potencial miss El cruel final d’una potencial miss
'Casting JonBenét' serà un documental d'un cas policial real El cruel final d’una potencial miss

Fins ara el món estètic i superficial de la bellesa, com és el de les miss i els concursos infantils, ens havia arribat en forma de comèdia. Recordem doncs quan una Sandra Bullock s’infiltra e un concurs de misses per desmantellar uns criminals a Miss Congeniality (Miss Agente Especial, 2001), o bé l’aplaudida i guardonada amb dos Oscars Little miss Sunshine (Petita miss Sunshine, 2006), on se’ns explica el somni d’una nena per guanyar el preuat premi d’un concurs de bellesa.

Ara bé, aquest món té un cantó força obscur també. Les crítiques que els plouen no són poques, des de superficialitat, passant per poca intel·ligència i arribant fins i tot a explotació infantil. No obstant això, el cas que ens porta avui és un cas una mica diferent, és un cas d’assassinat d’una d’aquestes nenes que ja sigui per voluntat pròpia o dels pares era una petita miss.

La directora nord-americana Kitty Green, ha recuperat en forma de documental una de les històries més aclaparadores que, encara avui en dia, segueixen consternant la societat americana. El documental porta per títol Casting JonBenét i s’estrenarà el proper 28 d’abril als EUA. La història real que narra és la història de la nena que posa títol al documental, JonBenét, reina de la bellesa en diferents certàmens d’aquest tipus i que va ser assassinada amb només 6 anys.

Era el 26 de desembre de 1996, JonBenét vivia amb els seus pares: el president d’une empresa informàtica i una antiga reina de concursos de bellesa. EL dia després de nadal es van despertar i no van trobar la seva filla al llit. Havia desaparegut. No obstant això, sí que van trobar una carta on s’explicava que l’havien segrestada i que volien 118.000 dòlars a canvi. Era exactament la mateixa quantitat de diners que el pare de la criatura havia rebut, no feia pas gaires dies, com a bonus de l’empresa. Casualitat?

Els pares van fer cas omís a l’amenaça dels segrestadors de matar la nena si no rebien abans de 8 hores la quantitat de diners que demanaven. Al cap d’aquestes 8 hores, el cadàver de la nena va aparèixer al traster d’una segona residència que la família tenia a Boulder, Colorado. El cos presentava signes d’abús sexual i de mort per estrangulació. Més enllà del fet que la víctima era una menor de 6 anys, el cas també es va fer famós perquè mai es va resoldre, i de fet continua sense tenir un culpable, a dia d’avui. Si bé és cert que durant un temps es va acusar a la mare i al germà de la criatura, va ser l’any 2008 que es va desestimar aquesta hipòtesi.

Ara aquesta història veurà la gran pantalla. Es tracta d’un documental que ja ha recorregut festivals com el de Sundance o la Berlinale i ha fet ressuscitar una història que encara no està morta i molt menys enterrada, si em permeteu l’expressió. Tot i tenir l’aspecte de documental, la directora ha preferit donar-hi un aire una mica diferent, i enlloc d’explicar els fets recordant tal com es van anar succeint, ho ha fet a través de diferents gravacions d’un fals càsting d’actors que encarnarien els membres de la família, els veïns de la família, voluntaris que van participar a la cerca de la nena i cossos policials. Així doncs, bàsicament és una successió d’entrevistes que posen en evidència el desenvolupament d’un dels casos més famosos d’EUA (que no en són pas pocs).

Aquest format de realitat i ficció a la vegada, ja és un format força recurrent en aquesta directora, ja que el podem veure al documental The Face of Ucrania: Casting Oksana Baiul, un documental que narra el conflicte d’Ucraïna a través del sistema d’entrevistes i càsting d’actors.

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*