Doblatge català, una qüestió de dignitat Doblatge català, una qüestió de dignitat
S'ha redactat un manifest en suport signat per més de 70 personalitats del món de la cultura Doblatge català, una qüestió de dignitat

La defensa de la llengua catalana en l’àmbit audiovisual és una lluita que fa anys que va començar. Amb la fi del franquisme i l’aparició de TV3 l’any 1983, l’emissió de programes en català va servir com a eina pedagògica perquè molta gent aprengués la seva llengua, ja fos en una producció pròpia o doblada. L’èxit d’algunes sèries emeses per la cadena catalana, com Dallas, la mítica Bola de drac o Els joves, durant aquest temps va servir per apropar el català a molts sectors de la societat que no el tenien com a primera llengua. Tal com deia l’actriu de doblatge Maria Lluisa Magaña, “el doblatge és una qüestió de dignitat”.

Coses de l’idioma…

Des de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) es va escriure un manifest per donar suport al doblatge en català. Més de 70 personalitats del món de la cultura s’hi van unir, persones de diferents àmbits com ara el periodista Quim Morales, el crític de cinema i activista lingüístic Josep Maria López Llaví, el periodista Manel Cuyàs i Maria Lluisa Magaña, tots ells presents el dia en què es va presentar el manifest al Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

doblatge català

Avui dia el manifest ja compta amb 1.300 persones adscrites i ja s’estan preparant noves campanyes per augmentar el nombre de signants. De totes maneres, tal com diu Jaume Costa, coordinador de la Comissió de doblatge en català, “el més important ja no són les signatures, sinó la manera de conscienciar la gent sobre el problema”.

El manifest reclama que les entitats polítiques catalanes donin suport a la llengua catalana a través del doblatge. Segons Costa, l’any 2016 van ser poc més d’una trentena, les estrenes en versió catalana al cine (no doblades posteriorment, sinó per a l’estrena). Un percentatge molt petit respecte tota la producció cinematogràfica que es fa al llarg de tot un any. A més, tal com destaca Costa, “en molts casos les estrenes en català no corresponen a les pel·lícules que atrauen més públic”.

La directora general del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, explica que està d’acord amb la majoria de coses que es diuen en el manifest però no en la manera com estan dites i exposades. En el cas concret de la queixa de Costa, no està d’acord amb aquesta afirmació i posa alguns exemple de pel·lícules que s’han doblat en català i que són films atraients i de “primera fila” com Zootropolis, Mascotes o Star Wars.

cine en català

En aquest sentit, Franquesa sí que destaca el fet que en el cas del doblatge cinematogràfic i, concretament, d’estrenes, des de la Generalitat i amb la col·laboració de les distribuïdores s’aposta més per pel·lícules que van destinades a un públic infantil. Així com també films que es puguin connectar fàcilment amb un imaginari ja conegut com ara Els Barrufets (sèrie emesa per TV3) o Star Wars.

Segons l’AADPC, les entitats responsables del doblatge en català s’emparen rere la idea que s’han de centrar els esforços només en la subtitulació i creen un debat fals, que assegura que a Catalunya només es poden distribuir continguts en una sola versió (subtitulada). Tal com exposen en el manifest, “la realitat és que l’únic que depèn de la Generalitat és el doblatge en català. […] Aquest debat, doncs, no és sobre doblatge/subtitulació sinó només sobre si es treu el català del mercat del doblatge i es deixa íntegrament a altres llengües, o no”.

Línies d’acció

Ester Franquesa coincideix amb la idea que no s’ha de fer una “tria dràstica” entre aquestes dues modalitats i explica que des del Departament de Política Lingüística, s’està treballant per ampliar l’oferta de pel·lícules doblades en català, per tal d’equilibrar la situació vers altres llengües. De la mateixa manera, Franquesa també diu que hi ha diferents línies d’acció que es duen a terme des de diferents departaments i que algunes van destinades al doblatge i altres a la subtitulació.

En el cas de Política Lingüística, es treballa amb una línia de subvencions i, són les distribuïdores, qui decideixen quines pel·lícules són les que es doblen. Els números però demostren que en els últims anys hi ha hagut un augment de l’oferta, passant de 29 a 40 films d’estrena doblats, del 2015 al 2016. A més, una altra línia de treball és la via de l’explotació posterior, és a dir, DVD, Blu-Ray i vídeo a la carta on s’estan destinant molts esforços. Un exemple és l’acord entre Movistar i el Departament de cultura de la Generalitat per augmentar la presència del català a Movistar +.

doblatge catala

Els membres del manisfest Pel doblatge en català, també demostren que la via de la regulació és possible. Segons ells, l’exemple a seguir és el Quebec. Es tracta d’una regió que té una població semblant a Catalunya i que també compta amb un idioma propi, el francès quebequès. En aquest sentit, aquesta llengua també ha de competir constantment amb l’altre idioma predominant, l’anglès però, han aconseguit que fins al 80% de les pel·lícules que es projecten es puguin escoltar en la seva pròpia llengua.

Pas següent

Actualment, es viu una situació de desequilibri en l’oferta de cinema en català i castellà. Una situació que no només està present en el cinema, sinó també en plataformes de vídeo a la carta com Netflix o HBO. Cada vegada l’oferta és major però el català segueix sense aparèixer.

“El manifest només és l’exposició del problema, i ara s’està treballant per articular la manera d’obrir-ho a la societat, començant pels adherits, i de proposar solucions”, explica Jaume Costa. El següent pas és fer prendre consciència de tota aquesta problemàtica a les associacions, els poders públics, els agents del sector i a la ciutadania en general. Malauradament, fins al moment, cap membre del govern s’ha posat en contacte amb els impulsors del manifest per parlar del contingut.

Per la seva banda, Ester Franquesa afirma que el que toca ara és “fer difusió de l’oferta que ja existeix” per tal que els espectadors la coneguin i hi puguin accedir. Ara mateix, el film Ballerina està disponible en 33 sales i en català però molta gent no ho sap i per això opta per no veure-la o mirar-la en castellà. “És important que la gent sàpiga on i quan pot veure les pel·lícules que li agraden”, sentencia Franquesa. En aquest sentit, Franquesa també destaca que “hi ha gent que mira la tele en català, escolta la ràdio o llegeix el diari en català” i, segons ella, aquesta línia de continuïtat entre mitjans de comunicació és fonamental.

Mirant de millorar

Com comentàvem abans, però, que des del Departament de Cultura de la Generalitat s’estan invertint esforços per millorar aquesta situació. En els últims anys s’està mirant d’establir acords amb plataformes com Movistar+ per millorar i augmentar la presència de continguts en català. Durant aquest 2016, s’han pogut veure més de 230 pel·lícules i 20 temporades de sèries subtitulades en català i, 40 títols més doblats a aquesta llengua. Els films, emesos a través de Yomvi eren títols que ja havien estat doblats prèviament i que el servei de vídeo simplement va incorporar a la seva oferta.

doblatge català

A més, la subdirectora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs, va explicar que també s’estan intentant establir acords amb Filmin i Netflix. Pel que fa a aquesta última plataforma ja compta amb alguns títols en català i, fins i tot, en euskera però tal com deia La Plataforma per la Llengua en un comunicat, encara es tracta d’una “tímida incorporació”.

Tot i així, Jaume Costa planteja un altre punt a combatre en aquest sentit. “Malgrat que s’ofereixi aquesta opció en molt poques pel·lícules i sèries, el català no apareix com a una opció predeterminada pels espectadors de Catalunya, sempre s’ha de buscar”, explica. Aquest fet és un problema, ja que és més difícil que la gent faci el gest de buscar-ho si en la majoria de casos l’espectador dóna per fet que no té aquesta opció.

Ester Franquesa coincideix amb aquesta apreciació i explica que “s’està mirant de millorar el sistema d’informació”. En el cas de dispositius mòbils o tauletes, aquesta informació és més visible però amb la televisió costa més, per això, s’està treballant per solucionar-ho. “És un objectiu clar i principal per Movistar+ i per nosaltres”, explica Franquesa.

doblatge català

Costa és de l’opinió que d’aquesta manera, es perpetua la idea que “en català una pel·lícula no sona bé”, que se sent en algunes ocasions en el cas del cinema. Però “quan l’opció catalana ha estat la predeterminada, s’han aconseguit casos d’èxit com el d’algunes sèries de TV3 que sens dubte han ajudat a preservar la llengua”, afirma Costa.

Des del punt de vista de Franquesa, aquesta idea és completament errònia, ja que “des de les empreses de doblatge es treballa molt bé i amb molta professionalitat”. D’altra banda, també opina com Costa en el sentit que el fet d’oferir sèries i pel·lícules doblades en català afavoreix a la normalització de la llengua. “Propostes com Polseres Vermelles o Merlí fan que la naturalitat de la llengua s’estengui”, afirma Franquesa.

Segons el portal lingüístic Ésadir de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, hi ha més de 12.000 títols de pel·lícules ja doblades o subtitulades en català, així que no es tracta d’una falta d’oferta sinó de voluntat de fer-la visible i, en última instància d’una decisió del públic de consumir els productes oferts en català en aquesta llengua.

Luana Valls

Luana Valls Cap de redacció d'El cinèfil

Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*