Cançó de gel i esquí de fons Cançó de gel i esquí de fons
'L'últim rei', un intens film noruec que es nodreix de l'èxit de 'Joc de trons' Cançó de gel i esquí de fons

Segurament no estaríem parlant d’una pel·lícula noruega sobre batalles reials medievals sense l’èxit sense precedents de Joc de trons. De la mateixa mateixa manera no haurien sortit sèries com Vikings si no fos pel nivell d’addicció que ha provocat l’adaptació televisiva dels llibres de George R. R. Martin. I és comprensible que Noruega, un país ric en llegendes fantàstiques i merders monàrquics de sang i gel, exploti el fenomen a la seva manera. El film Birkebeinerne (L’últim rei), que ens arriba amb versió original subtitulada en català, n’és la prova més evident.

La pel·lícula ens porta a principis del segle XIII a Noruega on dos guerrers hauran de embarcar-se en una perillosa missió en plena guerra civil: salvar el jove hereu a la corona: un nen il·legítim que l’altra banda del conflicte voldrà veure mort més d’hora que tard. Els barbuts protagonistes són Jakob Oftebro (El regne de Dunark) i Kristofer Hivju (el salvatge pel-roig de Joc de trons) que lluitaran a cops de destral per salvar el nen de les tropes del malvat regent. 

Malgrat tinguem els ulls acostumats a lluites armades cos a cos entre neu i espases aquest film resulta prou exòtic a l’espectador del sud d’Europa que segurament desconeixerà la història real darrere del llargmetratge. I tant les localitzacions com la blanca fotografia són dels elements que més s’agraeixen. Ara bé el que més destaca són les lluites i persecucions amb esquís: un recurs poc habitual i molt ben introduït a la història que dóna dinamisme i fa que la pel·lícula sigui més entretinguda.

Birkebeinerne - L'últim rei

Que l’espectador no s’esperi batalles de centenars de persones deixant la neu tacada de sang. Per motius històrics la guerra no és multitudinària (i no li cal). Pocs cavalls, les justes destrals i la sang abundant però mesurada i al servei de la història.  El que més grinyola són uns personatges força estereotipats amb qui costa simpatitzar. Dolents molts dolents i cruels i bons massa bons i innocents. Amb tot, però, Birkebeinerne (L’últim rei) és una bona experiència que lamentablement no podràs trobar a gaire cinemes.

Veredicte:

El millor: les persecucions i les lluites amb esquís… Exòtic i curiós.

El pitjor: no acabes d’empatitzar gaire amb cap dels personatges (tots ells força mancats de carisma)

Nota: 6,5

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*