Fa tot just un any Netflix va anunciar que treballava en aquesta sèrie i amb la informació que varen donar tot apuntava a que seria tota una sensació i estaria en boca de tothom. Doncs ara que recentment s’ha estrenat la primera temporada, amb un total de 10 episodis d’uns 30 minuts cadascun (una bona marató permet veure-la en un dia), es pot confirmar que aquesta comèdia negra sorprèn positivament.
La història se centra en una família tradicional que resideix al barri de Santa Clarita, a la perifèria de Los Ángeles. El matrimoni, Joel i Sheila Hammond són agents immobiliaris i tenen una vida rutinària, fins que la dona pateix un canvi radical, passa a ser una persona totalment extravertida i comença una dieta d’allò més poc corrent, ja que sent la necessitat de menjar carn humana fresca.
La sèrie comença amb un ritme poc agosarat, just amb el personatge protagonista femení, interpretat per una Drew Barrymore (Charlie’s Angels o Scream) qui sorgeix de les cendres per tornar al gènere còmic. De mica en mica, va evolucionant, passant per moments irregulars que, gràcies a la breu durada dels capítols, no es fan pesats i aconsegueixen encertar de ple. A més, els dos actors principals, tenen molta química i la transmeten al matrimoni que conformen, cal dir que la interpretació del marit recau sobre Timothy Olyphant (The Crazies o Hitman) i la seva habilitat especial per dur les situacions més extremes i sanguinolentes possibles cap a la naturalitat amb tota la calma. També ajuda la presència de la seva filla i del seu veí que afegiran un toc freak, i petites històries dins de la trama principal que d’una manera o altra acabaran entortolligant-se.
Aquesta innovació és bona perquè rep inspiració de les sèries Dexter o iZombie, però també té punts negatius, ja que no tothom està disposat a veure certes escenes llefiscoses i fastigoses, i l’excés d’humor negre no és apte per a tots els públics. Tot i avançar en una hèlix de bogeria a cada episodi, el final acaba una mica atropellat, és evident que no anava volien concloure la sèrie, però talla massa ràpid i ens deixa un pensament fred i una sensació estranya . La segona temporada ja tindrà encarrilat tot un seguit de fets i un ritme que poden fer que sigui molt millor que la primera (i amb molt més surrealisme, si escau).
Cal destacar que tot i el to divertidíssim i desenfrenat que agafa, entremig hi ha referències a temes seriosos com el fracàs escolar, els assassinats, la bombolla immobiliària, les infidelitats, drames familiars, parelles interracials, així com la rutina familiar, entre d’altres. Tota una explosiva barreja que es mostra sense pudor.
Per tant, podria arribar a ser la comèdia negra de referència de Netflix, ja que compte amb tots els components per distreure, fer riure, amb uns paràmetres poc habituals, però alhora en situacions totalment ordinàries.
Veredicte
El millor: Les diferents situacions surrealistes la fan divertida, poc habitual i gore sense cap mirament, ja que tracta tots els temes socials sense embuts.
El pitjor: La trama triga a arrancar, va millorant a mesura que avancen els capítols. El pilot és molt mediocre.
Enganxometre: 6
Nota: 7
https://www.youtube.com/watch?v=4NOPoUGjnv8