Alice, l’humà més enllà dels límits Alice, l’humà més enllà dels límits
L'heroïna protagonista de la saga 'Resident Evil' Alice, l’humà més enllà dels límits

Hola, el meu nom és Alice i ho recordo tot.” Amb aquesta entrada, gairebé com una marca d’estil, s’inicien les pel·lícules de Resident Evil. Aprofitant doncs l’estrena de l’últim capítol de la saga (o això diuen), aprofitem des d’El Cinèfil per donar un cop d’ull a la seva protagonista, l’Alice, interpretada per una habitual del cinema d’acció, Milla Jovovich.

Una de les característiques principals que trobem en l’Alice és precisament la seva manca de biografia, o sí més no, la contínua readaptació de la seva vida en funció dels esdeveniments (cosa per cert, que fa més paradoxal la seva entradeta). Així doncs Alice viu en un continuo reboot d’ella mateixa. Amnèsia induïda per les drogues, renaixements via clonació, i mutacions per alterar el seu estat físic fan del seu personatge una heroïna que viu en tot moment en un present allargassat tot cercant respostes sobre el seu passat i projectant un futur que només té dos objectius: venjar-se de les barrabassades que li ha fet la Corporació Umbrella i, ja de pas, aniquilar tot zombi o monstre que se li posi per davant.

D’aparença fràgil, l’Alice va descobrint, a poc a poc, no només records de la seva vida passada sinó també les seves habilitats, diguem-ne especials. I és que no estem davant d’un ésser humà normal, si no, com ja comentàvem abans, d’una espècie d’experiment destinat a crear (amb molt d’èxit, per cert) una súper lluitadora, tant en l’aspecte físic com en el mental, tot i que en aquest últim aspecte Umbrella fracassa al ser incapaç d’esborrar les seves característiques humanes tals com pensament propi, lliure elecció, sentiments, etc.

Físicament però l’Alice és pràcticament perfecte: ràpida, amb més força, rapidesa, capacitat de salt i flexibilitat que qualsevol humà normal. Tot això combinat amb un domini absolut de tot tipus de tècniques de combat cos a cos i habilitat extrema amb qualsevol arma que se li posi per davant la converteix en l’instrument d’aniquilació més letal i implacable possible. Quelcom molt útil en el món post apocalíptic, dominat per zombis i altres monstres que es presenten.

I sí, parlem de zombis, perquè no podem oblidar que estem davant d’una saga que bàsicament ens parla d’això, de la lluita eterna contra els no-morts però portada a nivells on el realisme ni es busca ni es troba. Sí, l’Alice és sobrehumana bàsicament perquè les amenaces a les quals fa front també ho són. No és que creguem que els zombis poden ser extrets d’un àmbit realista, però està clar que a Resident Evil van un pas més enllà, i mostra una horda que pot ser ràpida, lenta i inclús mutar a monstres més propers a un drac de Joc de Trons que de la iconografia clàssica del gènere.

Per tant és evident que una amenaça així mereix una heroïna del mateix nivell. L’Alice, doncs, no pot ser algú equiparable ni en mètodes ni habilitats a un Rick de The Walking Dead (per posar un exemple), ha d’ésser algú que pels motius que siguin pugui respondre al desafiament de tu a tu. Ho aconseguirà? Fins ara així ha estat, veurem què passa en aquest últim capítol de la saga.

Àlex Lascort

Àlex Lascort Ficcions biogràfiques

Barceloní i rodamon de les rodalies metropolitanes l’Àlex P. Lascort és un cinèfil compulsiu per herència familiar. Escriu a diversos mitjans online com ‘Cine Maldito’ o ‘Fantastic Plastic Mag’. S’uneix a l’equip d’El cinèfil amb ganes d’explorar la cinefilia des d’una perspectiva nostrada.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*