Desmuntant Ben Affleck Desmuntant Ben Affleck
Fem un repàs a la filmografia dirigida per aquest també actor Desmuntant Ben Affleck

Benjamin Géza Affleck va néixer el 15 d’agost de 1972 a Berkeley, Califòrnia. Fill d’una mestra d’escola i d’un director de teatre amateur i germà gran del també actor Casey Affleck. Més conegut per la seva faceta d’actor però molt més reconegut professionalment com a director, que serà en el que ens centrarem.

Va ser quan tenia vuit anys que va conèixer el seu millor amic Matt Damon i podem considerar aquest moment com el seu inici al món cinematogràfic, ja que tots dos van escollir l’art dramàtic com a carrera (encara que Affleck va començar una mica més tard ja que havia estudiat Sociologia d’Orient Mitjà). L’any 1981, amb nou anys, va debutar com a actor a la pel·lícula independent The Dark End of the Street, i anys més tard en la tv-movie Hands of a Stranger (1987). Va treballar a un grapat de pel·lícules més com School Ties (1992) o Dazed and Confused (1993) i la minisèrie Against the Grain (1993). En aquests anys va dirigir el seu primer curtmetratge, amb l’infinit títol de I Killed My Lesbian Wife, Hung Her on a Meat Hook, and Now I Have a Three-Picture Deal at Disney (1993), una espècie d’estranya comèdia amb escenes bastant desconcertants, amb una qualitat tirant a baixa que no va deixar veure el potencial com a director que després va acabar mostrant. Però la seva carrera com a actor tot just estava començant i la direcció de llargmetratges podia esperar. Va ser quan va conèixer al director Kevin Smith que va començar a tenir popularitat interpretant diferents personatges en la seva saga de Jersey. I ja com a actor consagrat treballant per a directors com John Woo, Michael Bay o Terrence Malick.

Sorprèn saber que Ben Affleck té un Oscar a la seva carrera, i no és com a director (malgrat hi va estar a prop), ni molt menys com a actor (que malgrat el seu carisma mai se l’ha considerat un superdotat), sinó que va ser, al costat del seu amic Matt Damon, pel guió de Good Will Hunting (1997) de Gus Van Sant. Amb la seva carrera, tot i que bastant irregular, prou consagrada, va decidir posar-se per fi darrere les càmeres i començar a mostrar del què és realment capaç. A continuació repassem la seva filmografia en la direcció pel·lícula per pel·lícula.

Gone Baby Gone (2007)

Per al seu primer llargmetratge va optar per l’adaptació de la novel·la homònima de Dennis Lehan publicada l’any 1998. Un thriller de misteri amb una ambientació freda que va recollir grans crítiques i, en definitiva, va ser una grata sorpresa al veure la serietat i la tècnica tan sòbria que no se li endevinava al, fins llavors, actor. Protagonitzada pel seu germà, Casey Affleck, Michelle Monaghan, Amy Ryan i Morgan Freeman va aconseguir recaptar 158 milions amb un pressupost de 19, un començament molt prometedor pel de Califòrnia.

The Town (2010)

Segona pel·lícula i segona adaptació, inspirada de manera bastant lliure de la novel·la Prince of Thieves de Chuck Hogan publicada l’any 2005. Demostrant que el de la seva anterior pel·lícula no va ser sort, Affleck torna al thriller en aquesta història de lladres de bancs i dels policies que els busquen, protagonitzada per ell mateix, John Hamm i un increïble Jeremy Renner. Dirigida amb pols ferm, un ritme en principi tranquil que es torna adrenalític i tocs que recorden al cinema clàssic noir. Molt recomanable. Va aconseguir recaptar 92 milions de dòlars amb un pressupost de 37.

Argo (2012)

I amb aquesta van arribar els premis, l’èxit a taquilla i l’aclamació popular general. Recreació de l’ocupació iraniana de l’ambaixada nord-americana l’any 1979 i el posterior peculiar rescat de sis diplomàtics atrapats i amagats al país. Guanyador de l’Oscar a millor pel·lícula i no es va emportar el de millor director per molt poc, ja que el va acabar guanyant Ang Lee pel seu Life of Pi, i guanyadora a més de millor guió adaptat i millor muntatge. Cal sumar-hi a més dos Globus d’Or a millor pel·lícula i, aquesta vegada sí, millor director, tres premis BAFTA i un bon grapat de premis més. Pel·lícula bastant coral, protagonitzada pel mateix Affleck, John Goodman, Alan Arkin i Bryan Cranston. I a més va sortir molt rendible, recaptant 232 milions amb un pressupost de 44.

I fins a aquí la filmografia del director, fins al 27 de gener que estrenarà la interessant Live By Night. De nou una adaptació d’una novel·la de Dennis Lehane després de la seva òpera primera Gone Baby Gone, en la qual Affleck encarnarà al gangster Joe Coughlin qui va muntar una xarxa de contraban d’alcohol durant la llei seca dels anys 20. El repartiment ho completen Sienna Miller, Zoe Saldana, Elle Fanning i Brendan Gleeson.

També té a la cartera, la direcció del que pot ser una bomba, la nova pel·lícula en solitari de Batman, integrada en  l’univers cinematogràfic de Warner/DC i la qual serà la seva quarta interpretació del personatge després de Batman v Superman i dos lliuraments de Justice League. Encara sense data d’estrena es preveu que arribi a les sales al 2019 o 2020. També tindrà temps de dirigir Witness for the Prosecution, adaptació de la novel·la d’Agatha Christie i que ja va comptar amb una gran pel·lícula dirigida per Billy Wilder l’any 1957. Pel·lícula prevista pel 2018 i sense un repartiment anunciat a part de si mateix.

Oriol Hernández

Oriol Hernández Zoom al director

Nascut a mitjan dels 80 al Baix Llobregat té un parell de graus superiors de professions en les quals pràcticament mai ha exercit. S’ha passat mitja vida en escenaris tocant la bateria o foten brams i intenta escriure quan se li ajunten dues frases al cap. Fins i tot ho ha intentat amb això del teatre. Es va ficar de cap en el món adult obrint una llibreria i més li valdria haver-ho pensat millor. Actualment col·labora fent crítiques de cinema al portal ‘Terror Weekend’ i a ‘El cinefil’ Ha vist infinitat de pel·lícules dolentes i ha cobert informativament diferents festivals amb el terror com a gènere preferit. Si algú no li ho impedeix per la força, seguirà fent-ho.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*