today-is-a-good-day

Un mal de cap a Las Vegas

- Advertisement -

És una llàstima que cada cop el jovent es casi menys perquè el matrimoni és una institució molt maca i molt important per a què la nostra societat vagi bé, vagi com ha d’anar. No sé quina mania us ha agafat ara amb ajuntar-se –això els més valents– o a dir que s’és parella quan en realitat es viu en dos llars diferents. No, no i no! L’amor no és això. L’amor de veritat és acceptar l’altre tal com és i durant tota l’estona del dia i la nit, i prometre’s davant de Déu Nostre Senyor i de tots els convidats, que us estimareu passi el què passi fins al darrer dels vostres dies. Vaja… Dit així potser sí que començo a entendre-ho…

Per sort encara n’hi ha que fan el pas, valents com ells sols. Gent que estima la seva parella, que sap que l’aguantarà fins a ser vellets, que li rentarà la roba, que suportarà els Nadals a casa dels sogres, que lluitarà pel domini de la manta les fredes nits d’hivern. I ho fan per amor… Tot i que després de veure la penícula que ara us explicaré, potser hi ha altres motius que porten al jovent a contraure matrimoni. Sí, una festa! Una festa descontrolada. Una nit boja. Una celebració inoblidable. Un comiat de solter…

- Advertisement -

Avui us parlaré de Resacón en Las Vegas, un film protagonitzat per un jove que està a punt de passar per l’altar i la seva colla d’amics, que viatgen a la ciutat del pecat per desmadrar-se, i de quina manera. De fet, el nuvi és dels quatre qui menys apareix, el pobre, ja que una broma dels altres tres fa que estigui desaparegut durant la major part del film. Precisament, aquesta és la trama de Resacón en Las Vegas: la festa ha estat tan sonada, plena d’alcohol i excessos, que ningú recorda què ha passat ni, molt menys, on es troba el futur marit.

- Advertisement -

Entre l’elenc de personatges tenim en Doug, el nuvi, un xicot que sembla prou conscient del què fa i es mostra enamorat de la seva futura muller; en Phil, el seu millor amic, un cantamanyanes la mar de guapo força carallot; l’Stu, un amic dentista aterrat pel què dirà la seva parella; i l’Alan, el germà de la núvia, que és com un nen petit ficat dins del cos d’un adult barbut i amb panxa. Tots quatre, amb el Mercedes impol·lut del pare de la núvia, creuen les terres de Nevada –que ves a saber qui carai va posar aquest nom a un lloc tan desèrtic com aquell– i es planten a la suite més luxosa de l’hotel amb ganes de gresca mentre la núvia ultima els detalls de la celebració, que és en dos dies.

Els xicots s’arreglen, es preparen i comencen la festa. Alegria, alegria! Ni que el matrimoni fos una mena d’esclavatge que no et permetés sortir mai més de casa i s’haguessin d’aprofitar aquelles darreres hores de llibertat cremant-ho tot. Bueno, diuen que als comiats de solters d’avui dia hi ha cada orgia… Una cosa mai vista! Doncs aquests… Aquests borinots es desperten l’endemà amb l’habitació potes enlaire, un tigre al lavabo, un nadó a l’armari i, el que és pitjor, sense rastre d’on és el nuvi.

Aquí comença una cerca a contrarellotge que ni l’Indiana Jones quan buscava l’arca perduda. Van a buscar el cotxe, desitjant que aquell clàssic seguís intacte, però el grum de l’hotel els porta ni més ni menys que a un cotxe patrulla. Sí, en van fer de molt grosses, durant la nit. Però en realitat no saben on anar, però com que un d’ells porta una polsera de l’hospital, decideixen dirigir-se allà per veure si hi troben en Doug. Però no. La següent pista els porta a una capella d’aquestes típiques on et casa algú vestit d’Elvis, i descobreixen que l’Stu s’ha casat amb algú, una noia rossa la mar de mona –tot i que té una feina indecorosa, ja m’enteneu– que resulta ser la mare del nadó que hi havia a l’habitació. Unes històries… La van a buscar a casa per veure si hi ha en Doug, però tampoc.

Com era d’esperar, arriba la policia i queden tots tres detinguts. No es pot anar pel món robant els cotxes patrulla, per molta gràcia que et faci quan vas piripi fer sonar la sirena a les tantes de la matinada. Els pobres nois, acollonits per l’autoritat, accepten sotmetre’s a una petita prova per poder quedar en llibertat: una classe d’escola està de visita a la comissaria i els fa gràcia entendre com funcionen les pistoles de descàrregues elèctriques. Apa, una enrampada a cadascun d’ells, i al carrer. Ara entenc com puja el jovent als Estats Units, que van tots amunt i avall amb les armes. A Catalunya portem els nens d’excursió al Museu de la Ciència, i surten més pacífics.

Un cop han recuperat el seu estimat Mercedes, encara els en passa una altra de grossa: troben un senyor xinès despullat al maleter! Ui, i quin mal humor que gasta. Bueno, jo també estaria mosca si em tanquessin en un lloc tan petit i fosc, oi? Resulta que és un mafiós, i que té segrestat en Doug, i que els demana un rescat, i… ja no us explicaré res més. Ho heu de veure amb els vostres propis ulls, perquè us ben juro que riureu!

En fi, joves lectors, que si us caseu –que espero que sí–, feu-ho per amor, no per sortir a fer la gran festa amb els amics. I quan estigueu per fi vivint en matrimoni, seieu una tarda de diumenge al sofà amb la vostra dona o el vostre marit i mireu Resacón en Las Vegas, que de ben segur riureu una bona estona amb les peripècies d’aquesta colla de sonats. Serà llavors que girareu la cara, mirareu als ulls de la vostra parella, i preguntareu pel que va passar durant el seu comiat de solter o soltera. Però, ah, amics… com diuen a la penícula, “El què passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas”.

- Advertisement -

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents