Faula emotiva i minimalista d’un queloni carmesí Faula emotiva i minimalista d’un queloni carmesí
El film 'La Tortuga Vermella' és una co-producció entre França i Studi Ghibli al Japó Faula emotiva i minimalista d’un queloni carmesí

Sovint no calen els diàlegs per expressar els sentiments més profunds, al cinema passa el mateix i el fet d’oferir una bona escena sense que ningú parli pot esdevenir en un meravellós instant al qual prestar tota la teva atenció i sentits. Aquesta pel·lícula és totalment muda, amanida amb un traç minimalista al més pur estil del còmic europeu.

La trama és senzilla, tracta la història d’un nàufrag que va a parar a una illa deserta plena de vegetació, on els únics inquilins són tortugues, crancs i aus. Durant el desenvolupament es va narrant el cicle de la vida a través de les diverses etapes per les quals passa l’humà, però envoltades d’un cert onirisme màgic. Obra del cineasta Michael Dudok de Wit (guanyador de l’Oscar pel curtmetratge d’animació Father and Daughter).

Aquesta història mostra des del més pur dramatisme fins a la dolçor més tendre, amb una cobertura musical molt agradable. El desenvolupament és força lent, amb el qual tot el conjunt la fa diferent i només apta per a un públic determinat, on els nens no l’apreciaran i alguns adults es poden avorrir. Tot i així, és molt recomanable ja que no és gaire llarga i té moments molt relaxants i alhora és entretinguda.

El seu punt fort és que es tracta d’una co-producció entre diverses productores franceses i el mateix Studi Ghibli, amb el qual es crea una joia irrepetible, dins una faula profunda on el mateix queloni no és més que l’excusa per narrar una història totalment humana i sentimental.

En definitiva, té una bellesa molt potent, hipnòtica, commovedora i, fins i tot, filosòfica, on la seva simplicitat i naturalesa la fan memorable. Això sí, el guió és fluix i el seu dèficit pot ser el menyspreu d’alguns.

Veredicte

El millor: La seva senzillesa, abstracció, la bellesa de tot el seu contingut i la seva carència de diàlegs.

El pitjor: La seva puresa i particular manera de plasmar els detalls pot no acabar de convèncer a tothom i tampoc és apte per als més menuts.

Nota: 7

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*