‘Proyecto Lázaro’ i l’amor després de la mort ‘Proyecto Lázaro’ i l’amor després de la mort
Ciència ficció de la que et deixa pensant una bona estona ‘Proyecto Lázaro’ i l’amor després de la mort

En Mark Jarvis és el primer home ressuscitat de la història. Va crionitzar els seu cos quan li van detectar un càncer terminal i tot just ha despertat 60 anys després d’entrar a “la nevera”. Només començar el film, un s’adona que està davant un d’aquells productes cuidats fins l’últim detall. Amb una bellíssima direcció d’art que recorda el millor de Gattaca i Aeonflux. Però on el film excel·leix és en la capacitat que té per fer preguntes ètiques sobre la vida, la mort i l’amor. Un còctel ben fet i sobretot ben muntat.

Proyecto Lazaro

Ciència ficció ‘Made i Catalunya’

 

En Mark enyora una vida que ja no té i mai no tornarà. En Mark torna però el jo del 2015 no sabia que al jo del 2084 potser té dubtes sobre aquesta segona oportunitat. Per no parlar de les qüestions ètiques, morals i econòmiques darrere ser el protagonista de la primera resurrecció. Disseny de producció i vestuaris hipnòtics i un rerefons filosòfic molt interessant fan de Proyecto Lázaro una de les pel·lícules més sorprenents que van passar pel Festival de Sitges. Les interpretacions són d’allò més solvents, destacant les actrius secundàries Charlotte Le Bon i Onna Chaplin però sense desmerèixer el protagonista Tom Hughes.

Alguns l’atacaran per lenta. Per avorrida. Per contemplativa. Sense que els falti raó del tot, hem de ser conscients que no tot el fantàstic nacional ha de tenir zombis afamats o assassins en sèrie tocats del bolet. Sí a la ciència ficció eficient i intel·ligent. Sí a la proposta de Mateo Gil i sobretot sí a la fotografia de Pau Esteve Birba.

Veredicte

El millor: L’estètica de la pel·lícula i la seva capacitat de fer les preguntes adequades i deixar que l’espectador les respongui.

El pitjor: El ritme no és gaire ràpid i això fa que pugui ser titllada d’avorrida o lenta.

Nota: 8

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*