La decadència d’una rockstar del beisbol feta sèrie La decadència d’una rockstar del beisbol feta sèrie
Humor descarat en una sèrie esportiva La decadència d’una rockstar del beisbol feta sèrie

Avui us parlaré d’una sèrie que gira al voltant del beisbol, esport pel qual sento zero devoció però al qual sí que li reconec el mèrit de ser susceptible de ser “audiovisualitzat”, paraula que m’acabo d’inventar crec (i que he posat entre cometes perquè la correctora no la corregeixi i la frase perdi el context) que vindria a dir que el beisbol és un bon vehicle conductor de sèries i pel·lícules vàries.

La sèrie en qüestió de la que us vull parlar es diu Eastbound & Down, que aquí, Canal Plus va traduir com De culo y cuesta abajo però que literalment traduït seria “cap a l’est i cap avall”. Havent vist la sèrie entenc que la traducció més descriptiva seria “estic caient en un pou de merda i encara no he arribat al fons”. Després d’aquesta introducció tant aclaridora com escatològica passem al que vindria a ser el moment en el qual us explico una mica la sèrie sense entrar en gaire spoliers.

En Kenny Powers, protagonitzat per Daniel McBryde, és una estrella mal educada i malcarada de la Major League Baseball, un enfant terrible  que ha caigut en l’ostracisme després que l’enganxessin en un control antidòping. El políticament incorrecte (eufemisme de malparit, mireu aquest enllaç i trobareu el context necessari per entendre el meu comentari) Kenny Powers està en un pou de merda i decideix que l’única sortida és tornar a la seva ciutat natal per tornar als orígens i d’allà tornar a l’estrellat del beisbol en particular i mediàtic en general, que al cap i a la fi,  és la seva gran ambició i motivació per perpetrar els actes que fa… Allà, en el seu poble de tota la vida, hi troba feina com a entrenador d’educació física al seu institut, allà es retroba amb el seu amor platònic de l’època escolar, a qui pretén seduir de nou, que alhora surt amb el director “panoli” de l’institut on treballa i on comença a instruir l’Steve ,un minion que serà l’actor secundari de les seves anades d’olla. Tot això mentre martiritza la família del seu germà ja que s’ha instal·lat per tota la cara a casa seva i els fa la vida impossible a nebots, cunyades i el mateix germà.

Les 4 temporades de la sèrie tenen el mateix fil conductor, en Kenny busca tornar a ser una estrella de les formes més inversemblants, cada temporada té un gir argumental salvatge que fa que cada temporada, tot i que tingui el fil conductor de l’èxit per sobre de tot, no cansi ni saturi. El que es repeteix és l’humor salvatge, negre, dur i mesquí, així que s’abstingui gent amb la pell fina que posa límits al sentit de l’humor ja que en Kenny supera totes les línies vermelles imaginables, però això precisament m’encanta aquesta sèrie, jodert!

El protagonista, en Daniel McBryde, no és cap estrella però és relativament mediàtic, em ve el cap com a paper més mediàtic quan va fer d’expert en explosius a la delirant i molt recomanable Tropic Thunder i pel que veig a la Viquièdia ha protagonitzat multitud de papers en series i pel·lícules de “rissa”. Un dels altres factors a tenir en compte és el de les aparicions dels amiguetes com és el cas del Will Ferrell o Matthew Mcconaughey que fan papers “putament” delirants.

Si tingués alguna ascendència sobre vosaltres, amics meus lectors, us ordenaria que miréssiu aquesta sèrie. Si us barrufa l’humor més descarnat i voleu fugir de tot el que està ben vist és la vostra sèrie!, Si em feu cas i la mireu segurament implicarà que hagueu de delinquir una miqueta així ja que, tot i que sigui d’HBO, crec que no està a cap plataforma actual, però si no, i tal i com deia en Kenny, cada cop que eliminava a un batejador de l’equip contrari “YOU’RE FUCKING OUT”.

Roger Banqué

Roger Banqué CinemaScore

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*