today-is-a-good-day

Raons per veure… el millor cinema independent del 2016

- Advertisement -

Inici d’any, temps per fer balanços de l’any que hem deixat enrere. I per això, l’article d’aquest mes el dediquem a destacar algunes de les pel·lícules independents i d’autor més alternatives i que més ens van impressionar l’any passat. Aquí teniu les raons per recuperar el millor cinema independent del 2016.

Las mil y una noches, de Miguel Gomes

Miguel Gomes és un storyteller inventiu capaç de combinar les ficcions més delirants (un home menjat per un cocodril, una comissió de polítics europeus amb ostentosos problemes d’erecció…) amb incursions en el metarelat interpretant-se a ell mateix en el paper de director de la pel·lícula que el públic està veient. Joc argumental que fa que aquesta lliure reinterpretació cinematogràfica del clàssic Les mil i una nits transiti amb normalitat entre la ficció i el documental. Un projecte tan ambiciós a nivell narratiu que s’ha convertit en una pel·lícula de 6 hores i substitueix les històries originàries de prínceps i princeses perses per altres protagonitzades, pels portuguesos que estan vivint la crisi econòmica i les conseqüències de les polítiques d’austeritat aplicades per la Unió Europea.

- Advertisement -

073

Más allá de las montañas, de Jia Zhangke

- Advertisement -

La darrera pel·lícula del director xinès Jia Zhangke  reprèn el seu relat sobre la transformació social i econòmica de la Xina de les darreres dècades, i ho fa fidel a l’estil intimista, metafòric i de cert realisme màgic (aquí amb la projecció de futur a l’any 2025) que defineix el gran gruix de la seva filmografia. Personatges atrapats en els seus anhels d’una vida millor que mai acabarà de ser del tot possible, víctimes de les fantasies de progrés d’un país que, com Saturn devorant els seus fills, deixa la població orfe d’esperances a canvi d’uns quants dòlars.

Crumbs, de Miguel Llansó

Fantasia  post-apocalíptica situada a una Etiòpia màgica i desconeguda, Crumbs suposa el debut de Miguel Llansó en el món del llargmetratge. El punt de partida argumental ja és bastant especial: Candy és un espigolador de la brossa dels temps passats que trafica amb objectes com pistoles galàctiques del Carrefour, tortugues ninja o discos de vinil de Michael Jackson. Cansat d’aquesta vida de drapaire decideix millorar el futur de la seva família embarcant-se en un viatge sideral que el porta per boleres abandonades, parcs temàtics que no s’han arribat a construir o, fins i tot, una breu trobada amb un Pare Noel afro. Com es pot veure, Crumbs està construïda amb tota mena de materials d’enderrocament que junts, per art de màgia, cristal·litzen en una pel·lícula de ciència ficció retro inclassificable amb referències a El planeta de los simios o La vida de Jesucrist.

La venganza de una mujer, de Rita Azevedo Gomes

El film adapta un relat de Jules Barbey d’Aurevilly en un format que transita de la pintura al teatre, i de la contemporaneïtat a l’adaptació d’època, per explicar-nos la història d’un dandy en decadència marcat per la història d’una dona marcada, al seu torn, per una delirant història d’amor. La venganza de una mujer és un film estrany i difícil de veure, amb una proposta estètica poc convencional al marge del cinema més comercial. Però val la pena fer l’esforç per apartar-se per un moment de les convencions, i per deixar-se seduir per la seva artificiositat deliberada, que recorre a la impostura teatral, l’esteticisme pictòric i l’artefacte literari per emocionar-nos amb el gust d’explicar històries i colpir-nos amb una terrible història d’amor i venjança.

Francofonia, d’Aleksandr Sokurov

A l’Arca Russa, després d’un llarg pla seqüència d’hora i mitja de passejades per les sales del museu Ermitage, el seu protagonista és abocat de ple a les aigües bromoses del riu Neva, una metàfora de la falta de direcció de la Rússia contemporània. A Francofonia, Aleksandr Sourov repeteix l’operació però comenta el futur d’Europa a partir de la idea de cultura que representa el museu del Louvre. Gran part de les obres del Louvre són portades en vaixell per una exposició que tindrà a Àsia, signe dels nous temps, quan una tempesta amenaça amb enfonsar-lo El mateix director, que controla a distància l’operació, s’exclama de la crisi de la idea d’Europa al mateix temps que assistim, en clau retrospectiva, al moment en què el director del museu impedeix que els nazis s’emportin les obres a Berlin. Una història en dos temps que diversos personatges dels quadres com ara Napoleó i la Llibertat comenten mentre visiten fantasmagòricament les sales.

El porvenir, de Mia Hansen-Love

- Advertisement -

El 2016 ha estat l’any d’Isabelle Huppert, amb dos films gloriosos que l’han consolidat com la gran actriu del moment. Tot i que som fans d’Elle, de Paul Verhoeven, en aquesta secció optem per El porvenir, de la francesa Mia Hansen-Love. Aquí Huppert fa un paper molt menys pervers i subtil que el de la mantis d’Elle, concretament es posa en el paper d’una professora de filosofia que, acostant-se al moment de la seva jubilació, veu trasbalsada la serenitat d’una vida construïda i pressumptament estable. El més interessant d’aquest film serè és veure com aquesta dona accepta amb maduresa el inesperats canvis en la seva vida.

Per Jesús Gonzàlez i Judith Vives

- Advertisement -
Hotel Elèctric
A l'Hotel elèctric s'hi allotja un col·lectiu capitanejat per Jesús Gonzàlez i Judith Vives dedicat a la promoció i divulgació de la cultura cinematogràfica. Organitzen projeccions, cinefòrums i cursos amb l'objectiu d’obrir espais de debat i intercanvi d’idees i coneixements al voltant del cinema i l’àudiovisual. També impulsen el Mercat del Film, jornada de projeccions i debat al voltant de l’audiovisual local i fan cursos i tallers de cinema. També gestionen la plataforma 2.0 #CinemaCatala a Facebook i Twitter però sobretot, gaudeixen del cinema!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents