Tensió desèrtica amb àgil dramatisme Tensió desèrtica amb àgil dramatisme
'Desierto' és la darrera pel·lícula del cineasta mexicà Jonás Cuarón Tensió desèrtica amb àgil dramatisme

La pel·lícula Desierto és la segona producció, però la més important, del cineasta mexicà Jonás Cuarón, fill d’un dels directors de més renom Alfonso Cuarón (Gravity o Paris, je t’aime).

La història està ubicada a la frontera entre Mèxic i els EUA, on Moisés i altres immigrants travessen a peu l’estret camí, cercant noves oportunitats a l’altre costat o retrobar-se amb els seus éssers estimats. El grup, però, és descobert per en Sam, un vigilant tocat de l’ala que gaudeix eliminant els indocumentats a cop d’escopeta. Davant les inclemències del desert, Moisés i Sam es trobaran en una llarga persecució de la qual tant sols en pot sobreviure un.

Es tracta d’un drama sobre la immigració, indicant amb totes les seves forces la situació amb la qual conviuen al país mexicà demanant a crits una solució per aquest problema íntimament lligat a la realitat actual. La manera en la qual es van desenvolupant els fets és molt realista, demostrant a cada escena el terror amb el que conviuen carregat de tensió, en un clímax que malbarata suspens.

La seva simplicitat en el guió i monocromàtica ambientació denoten una ficció sense gaires pretensions ni complexitats. Tot i així, té un transfons dramàtic massa exhaustiu que fa morir tota cruesa i realisme que hi pugui haver.

Els actors estan limitats però compleixen perfectament la regla de la caça entre ratolí i gat, on amb dos elements ja hi ha una perfecta simbiosi i equilibri per desenvolupar els fets amb total sintonia. I, és més, ambdós actors, Gael García Bernat i Jeffrey Dean Morgan mostren les seves cartes des de el primer minut.

En definitiva, és un thriller que compleix el seu propòsit, però que esgota els seus recursos en mostrar la càrrega sentimental dels fets. Tot i així, es pot gaudir a la perfecció i mantindrà l’espectador inquiet al seient durant els seus breus 90 minuts de durada.

Veredicte:

El millor: Està carregada de tensió, suspens i és emocionant en conjunt. L’actuació d’en Gael García Bernal és supèrbia.

El pitjor: A mesura que avança es va tornant cada vegada més tediosa. L’apunt sentimental sobre l’ immigració queda força de banda.

Nota: 7

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*