today-is-a-good-day

“Hollywood està molt bé però no vull deixar de fer cine a Corea”

- Advertisement -

Doona Bae és possiblement l’actriu més famosa i cobejada de Corea de Sud i una de les més internacionalment conegudes. L’any 2002 va començar “sortir” del seu país gràcies a Park Chan-wook i el seu Simpathy for Mr. Vengeace. Quatre anys més tard arribaria Bong Joon-ho i el monstre de The Host i el 2012 les germanes Wachowsky la van triar per un rellevant paper a la inclassificable Cloud Atlas. Des de llavors ha combinat diversos projectes entre Hollywood, el Japó i el seu país d’origen. Fa uns mesos va visitar el Festival de Sitges per presentar un dels seus últims films Tunnel i aviat la veurem a la segona temporada de la sèrie de ciència ficció Sense8 que s’estrena aquest mes de gener de 2017.

La vam veure al Festival de Sitges no fa massa… El gènere fantàstic ha estat determinant a la seva carrera?
Penso que sí. A més, és un gènere que m’agrada molt. De totes maneres m’agradaria ser capaç de treballar en projectes que toquin els dos extrems: el més fantàstic possible i el més real possible. Hi ha papers molt interessants a tots dos costats.

- Advertisement -

Últimament l’hem vist a drames com A girl lat my door o Tunnel. També gaudeix de fent-nos plorar una mica? 

- Advertisement -

M’encanta la diversitat. He interpretat una nina sexual, un clon i papers tan “normals” com una dona policia a A girl lat my door. Vull que em segueixin plovent opcions tan diferents i interessants per poder combinar.

Tant a la sèrie Sense8 com a A gir lat my door mostra un estereotip de dona coreana d’alguna manera sotmesa per una societat dominada pels homes. És realment així Corea?

No crec que siguin dos papers representatius de com és la dona a Corea però sí que hi ha vegades en que es donen situacions com les de les protagonistes d’aquest casos que dius.

M’agrada poder explicar històries amb rerefons de denúncia social

A Sense8 reparteix llenya de valent! S’ha hagut d’entrenar molt?

No sóc una dona molt “física” però he hagut d’aprendre arts marcials i fer un entrenament de dues o tres hores cada dia. L’any passat va ser molt estrany perquè tenia el cor i l’ànima posada en el meu personatge de Tunnel, que és un rol força dramàtic, però tenia el cos a punt per la lluita de Sense8. Era com estar a dos llocs a la vegada.

La trucada de les directores de Matrix va canviar la seva vida?

- Advertisement -

Crec que sí. He de dir que va canviar del tot la meva carrera. Fins llavors havia treballat bàsicament pel mercat asiàtic sobretot coreà però també japonès. Cloud Atlas em va fer aprendre molt. Va ser tot un repte i quan el vaig superar em va donar molta confiança. “He pogut fer això, ara puc fer el que sigui”, em deia a mi mateixa. Si m’ho proposés podria fer una pel·lícula espanyola i aprendre espanyol perquè ja ho he fet amb l’anglès a Cloud Atlas. La meva ment està molt més oberta ara.

Participar a Cloud Atlas va revolucionar-ho tot

Nota molt la diferència entre treballar a Corea del Sud i Hollywood?

És diferent, no et diré que no. Sobretot el sistema de fer cine. Però m’agrada treballar en aquesta indústria allà on sigui. Estimo el cinema i m’encanta fer pel·lícules perquè sento que a la gent li agrada tant veure-les com a mi fer-les.

La indústria del cine a Corea fa les pel·lícules pensant en Corea o en el món?

És una pregunta difícil… Per contestar et parlaré del film Tunnel. Sembla una pel·lícula de desastres naturals però hi ha petites històries que ens estan explicant petits afers socials sobre Corea. Potser és aquesta la manera de mostrar Corea. Ja que les audiències internacionals també agafen aquestes referències sobre la nostra societat. De totes maneres no crec que quan s’està fent la pel·lícula s’estigui pensant en el mercat internacional abans que el coreà.

Sempre veig molta violència i sang al cinema coreà…

La violència del cinema coreà és força més realista que la que veiem al cine de Hollywood. És per això que destaca més. Pensa que als Estats Units tothom té pistoles… Nosaltres hem d’anar amb martells (riu).

Què li agradaria fer que encara no hagi fet?

Buf, no ho sé. Sóc molt espontània en triar nous projectes i la veritat és que el guió ho és tot. No em concentro tant en el paper en si. M’interessen molt les persones amb les que treballaré, el director i la pel·lícula mirada de manera global. Vull saber la història i la mirada que li donarà al director. Quan era més jove em centrava més en els papers i si el personatge era carismàtic o no. Ara no tant. Serà que m’he fet gran.

Quan la veurem a la segona temporada de Sense8?

Molt aviat! Al gener! Vam acabar de rodar el passat octubre després de set mesos de rodatge.

Set mesos! Quina bogeria!

Hem estat viatjant un munt. Berlín, Malta, Estats Units… Cada dues setmanes havíem de canviar de lloc. I a sobre havia d’entrenar. Hi ha moltes escenes de lluita i moments molt intensos. També moments romàntics. Aquest contrast és el que fa que a molta gent li agradi la sèrie. En aquesta segona temporada anirem més enllà i estic segura que agrada tant o més que la primera.

Té les portes de Hollywood obertes… Amb qui li agradaria treballar?

No tinc cap preferència concreta. Però sí tinc una cosa clara Hollywood està molt bé però no vull deixar de fer cine a Corea. Estic molt orgullosa de ser una actriu coreana i m’agrada molt el cine que fem allà. Ara bé, com deia abans estic oberta a qualsevol país. Si arriba el moment també a Espanya o França, per què no?

Sembla una obvietat però a Corea es consumeix molt cine coreà. Aquí no consumim gaire el nostre propi cinema… Sap quin és el secret?

A Corea hi ha una quota de pantalla i això ja és una protecció especial pel nostre cinema. Una altre raó és que penso que el cinema coreà té és d’una qualitat molt alta. Fem molt bones pel·lícules tot i tenir menys capital que a Hollywood.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents