Trastorn dissociatiu de la identitat a la nova pel·lícula de Shyamalan Trastorn dissociatiu de la identitat a la nova pel·lícula de Shyamalan
Problemes de personalitat a la nova pel·lícula del director indi-americà Trastorn dissociatiu de la identitat a la nova pel·lícula de Shyamalan

Difús entre les fronteres del terror psicològic, el drama i el cinema de suspens o trillar, el director Indi-Americà M. Night Shyamalan ens proposa una història de fils entrellaçats per un trastorn de personalitats múltiple, diguem, “agreujat”, que probablement provoqui la bogeria en més d’un dels espectadors.

Split (Múltiple, 2017) és la nova proposta del director de director de The SIxth Sense (El sexto sentido, 1999), The Village (El Bosque, 2004) o The visit (La visita, 2015). A principis d’aquest any que estem a punt d’encetar James McAvoy es posa a la pell d’en Kevin, un home de 23 anys que pateix un trastorn de la personalitat múltiple. En Kevin, en alguna de les seves personalitats, segrestarà tres adolescents les quals aniran descobrint, durant el seu captiveri, totes les vessants de caràcter que pateix el protagonista, des d’una dona molt sofisticada fins a un nen de 9 anys, fins a descobrir un total de 24 personalitats. Però serà precisament la número 24 la que s’haurà de vigilar, ja que només pel nom ja fa feredat; és el temut Beast (Bèstia, en català).

Tal com hem comentat, la pel·lícula estarà protagonitzada per James McAvoy (The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe, 2005; The Last King of Scotland, 2006 o X-Men: First Class, 2011), i les tres adolescents segrestades són Anya Taylor-Joy (The Witch, 2015 o Morgan, 2016), Jessica Sula (Eye Candy, 2015 o Lucifer, 2016) i Haley Lu Richardson (The Young Kieslowski, 2014 o The Edge of Seventeen, 2016).

El trastorn de la personalitat múltiple o, mèdicament conegut com a Trastorn dissociatiu de la identitat és la convivència de dues o més personalitats que crea un cervell dins un mateix cos. Fins i tot pot arribar al punt de perdre de vista la personalitat real de la persona que ho pateix per desencadenar nous comportaments de les noves identitats.

Aquesta premissa de malaltia psicològica ha atret molts directors i guionistes, no només per plasmar-la en el cinema sinó també per utilitzar-la com a recurs característic per a algun dels seus personatges, que no necessàriament s’han d’emmarcar en el gènere del terror o el thriller. A continuació en veurem algunes.

 

Me, Myself And Irene (Yo, yo mismo e Irene, 2000)

Charlie, interpretat per Jim Carrey, és una persona dòcil, pacient i tendra. Però, un dia cansat que li prenguin el pèl desenvolupa aquest canvi de personalitat per transformar-se en tot allò que no era.

Secret Window (La ventana secreta, 2004)

Johnny Depp interpreta un escriptor frustrat que pateix la típic crisi del full en blanc, una separació de la seva dona i a més es veu assetjat per un personatge. L’estrès és el principal desencadenant d’aquest trastorn que patirà el protagonista.

Mr. Brooks (2007)

Kevin Kostner, interpreta un brillant home de negocis que amaga un impuls irreprimible de matar. Aquesta seva segona faceta és la que li fa perdre el cap ja que ell és totalment conscient que el que està fent no és correcte i intenta frenar-ho com sigui.

Dr Jekyll And Mr Hyde (El hombre y el monstruo, 1931)

Fredric March es posa a la pell de l’excèntric doctor i la temuda bèstia ideada per l’escriptor escocès Robert Louis Stevenson. Evidentment aquesta vegada el trastorn ve desencadenat per la ingesta d’una poció (o verí), però l’impuls de frenar la bèstia és igual d’irreparable que en el trastorn diagnosticat.

The Lord Of The Rings (La saga de El senyor dels anells 2002/2003)

L’Smeagol també conegut amb el nom de Gollum és gairebé un cas clínic de confusió de personalitats. Aquesta vegada desencadenat per un tresor molt preuat i que el posseeix fins al punt de voler-lo preservar per sempre, altrament conegut com usura.

I fins aquí la llista de personalitats duplicades. Però segur que en coneixeu molts més casos cinematogràfics, oi?

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*