Los exámenes és la nova pel·lícula de Cristian Mungiu, el director de Cuatro meses, tres semanas, dos días, una de les pel·lícules més recordades i premiades de l’actual cinema romanès. A partir d’una senzilla trama sobre un pare preocupat pel futur acadèmic de la seva filla, Mungiu crea un fresc de l’actual societat romanesa contemporània. El que havia de ser un matí de proves de selectivitat, es converteix en un infern després que la nena sigui agredida. Aquest fet provoca que es presenti amb retard als exàmens i hagi d’afrontar possibles penalitzacions. Per evitar mals majors, el protagonista del film, el pare d’aquesta noia, comença a establir una sèrie de contactes basats en petits favors per tal que els examinadors mirin els exàmens amb bons ulls. El que comença amb un petit suborn acaba arribant a altres esferes on la corrupció i la il·legalitat estan plenament assentades. I a través del periple d’aquest home, Mungiu fa un afinat retrat social de la Romania d’avui. Si encara no us han vingut les ganes de veure-la, us deixem algunes raons per veure Los exámenes.
Cinema Romanès: des de fa una dècada, el cinema romanès s’ha convertit en una de les cinematografies europees emergents més interessants. Es tracta d’una cinematografia hereva de la tradició del cinema social europeu, que posa l’accent en la denúncia de la situació del país després de la caiguda de la dictadura de Ceausescu. Així, per exemple, a La muerte del señor Lazarescu, títol iniciador d’aquesta nova onada, es feia un retrat del malfuncionament del sistema sanitari romanès. A Cuatro meses, tres semanas, dos días es parlava de l’avortament i les seves conseqüències socials. I, finalment, Martes, antes de navidad realitzava una radiografia del tradicional sistema familiar romanès.
Romania: Los exámenes presenta un retrat amarg i desencantat de la generació que, un cop mort Ceausescu, es va creure capaç de reconstruir el país i que, dècades després, ha vist com les seves il·lusions han desaparegut en un sistema afectat per uns mals endèmics heretats del comunisme dels quals ningú sembla capaç de sortir. Una generació, sembla dir el director al film, que intenta enviar novament els seus fills fora del país. Ja sigui per garantir-los les oportunitats que ells no han tingut o per condemnar-los a un exili no gaire diferent al qual ells van experimentar durant la dictadura comunista. Un drama que Mungiu sap reflectir al darrer i esfereïdor pla del film.
Posada en escena: Malgrat recollir la tradició de cinema social europeu, el cinema romanès també ha sabut crear una estètica definitòria que es defineix per l’ús del vídeo i tots els recursos audiovisuals que aquesta eina permet. Un dels més destacats és l’ús del pla seqüència com a recurs narratiu principal. Aquesta tècnica, que unifica temps i espai en una sola presa, dota els films romanesos d’un ritme característic.
Individus com a metàfora: Una altra de les característiques del cinema romanès, que es pot apreciar a Los exámenes, és la manera com els cineastes agafen com a punt de partida un cas particular per convertir-lo en la metàfora d’una realitat política i social. En el cas de Los exámenes, el periple d’un pare per aconseguir que la seva filla faci unes proves per aconseguir una beca per marxar a Londres serveix per mostrar una organització social basada en els favors i les petites corrupteles.
Per Jesús Gonzàlez i Judith Vives
