today-is-a-good-day

La (poca) força de ‘Luke Cage’

- Advertisement -

Recordeu que us vaig parlar del primer i traumàtic capítol de la setena temporada de The walking dead? Doncs aquest i Black mirror van ser els culpables que la nova sèrie Luke Cage caigués a les mans de Netflix-Marvel. Sí, amics, veure al mateix temps The walking dead i Black mirror és un combinat serièfil que pot resultar altament depressiu. Luke Cage és un home que adquireix súper-poders (bàsicament es torna molt fort), per causes no buscades (com molts dels súper-herois!). Tot i que es resisteix a fer ús de la seva força, ràpidament es veurà immers en problemes, per culpa d’un passat que el persegueix.

lukecage-1280jpg-a2d83d_1280w

- Advertisement -

Un dels punts forts (mai més ben dit!) d’aquesta sèrie hauria de ser el protagonista que li dóna nom, Luke Cage. No obstant això, i tot i el carisma que li confereix el seu actor (Mike Colter, vist a The good wife), en Luke Cage es mostra en ocasions com un home ensopit, que es limita a deixar-se arrossegar pels esdeveniments. Entenc que és part de l’evolució del personatge, però no són pocs els moments en què m’hagués agradat veure una mica més de sang (en el sentit metafòric!) en les seves venes. En canvi, alguns dels secundaris que l’envolten sí que estan a l’alçada, destacant per sobre de tots l’entranyable barber Pop i el dolent de torn, Cottonmouth (els seus flashbacks són del millor de la sèrie).

- Advertisement -

A part dels actors de carn i ossos, l’altre gran protagonista de Luke Cage és, sens dubte, Harlem. La sèrie té lloc en aquest famós barri de Nova York, convertint-se en un dels seus principals reclams. Luke Cage està farcit de referències a la cultura afro-americana: des de Duke Ellington fins a Lebron James. I això, sota el meu parer, la fa diferent i especial. Però, com el mateix Jazz, a vegades Luke Cage es converteix en un sèrie irregular i desconcertant. Es tracta d’una sèrie de súper-herois però, a diferència de, per exemple, Daredevil, l’acció té poc protagonisme. De fet, els primers capítols tenen més de drama social, a l’estil Spike Lee, que de sèrie d’acció. Si em permeteu el símil futbolístic, a Luke Cage li succeeix com als jugadors polivalents (pensem, per exemple, en Sergi Roberto): juga bé o molt bé en forces gèneres, però en cap d’ells excel·leix. Esperem que en la seva segona temporada comenci a tenir clar a què vol jugar.

- Advertisement -
Marcel Pujol
Nascut a Barcelona l’any 1983, és Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Marcel Pujol escrivia al blog de cinema 'Marchelo’s Wei' i es defineix com a cinèfil i serièfil empedreït. En el terreny de la literatura, l’any 2014 va publicar el seu primer llibre, 'Tu i jo, living style (Editorial Aurifany) i el 2015 va escriure un dels relats negres de l'antologia 'Els crims nostrats' (Edicions Xandri). Els seus inicis professionals al món del dret els va viure treballant d’advocat del torn d’ofici laboral i actualment es dedica al món dels recursos humans, combinant la seva feina amb la passió per escriure.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents