Ficció detectivesca i dibuixos animats Ficció detectivesca i dibuixos animats
Això és el què passa amb les adaptacions del món policíac per a un públic infantil i juvenil Ficció detectivesca i dibuixos animats

Les pel·lícules de “lladres i serenos” sempre han estat un gran reclam per al públic. Des de Murder, she wrote (S’ha escrit un crim, 1984-1996) amb Angela Lansbury o les diferents adaptacions de la ficció de Poirot, o fins i tot les adaptacions hard-boiled més americanitzades com The Maltese Falcon (El falcó maltès, 1941). Sempre ens han atret els crims i els detectius i a totes les edats. Tant que fins i tot tenim un reguitzell de gran pel·lícules i sèries enfocades a un públic més infantil i juvenil amb ferum de detectius. Vegem-ne alguns exemples.

Mortadel·lo i Filemó (1969 – 1971)

Comencem per les adaptacions comiqueres al cinema. Mortadel·lo i Filemón són dos agents de l’agència fictícia TIA (Tècnics d’Investigació Aeroterràquia) ideats per Francisco Ibáñez Talavera. Tot i que segurament les pel·lícules que tenim més fresques (perquè ens són més properes en la línia temporal) són les que es van fer  amb personatges reals (La gran aventura de Mortadelo y Filemón, 2003 i Mortadelo y Filemón. Misión: Salvar la Tierra, 2008), a principis dels anys 70 es van estrenar 3 pel·lícules d’animació protagonitzades pels dos agents. Les dues primeres eren un recull de curtmetratges: Festival de Mortadelo y Filemón, 1969; i Segundo festival de Mortadelo y Filemón, 1970). Però la tercera entrega ja era un llargmetratge pròpiament dit (El armario del tiempo, 1971). També l’any 2014 es va produir una pel·lícula amb stop-motion titulada  Mortadelo y Filemón contra Jimmy el “Cachondo”.

Inspector Gadget (1983-1986)

El famós i maldestre inspector va ser una sèrie de dibuixos animats coproduïda per França, Canadà i Estats Units. Aquest inspector es caracteritza per un ús, possiblement inadequat, de tot d’invents estrambòtics i un caràcter d’allò més sapastre que sempre se surt amb la seva. Però no pas precisament pels seus dots detectivescos, sinó pels de la seva neboda (Sophie en la versió francesa i catalana, però Penny a la versió anglesa) i el gos que l’acompanya (Sultà en català, Finot en francès i Brain en anglès). Tot i que sí que és cert que se n’ha fet alguna pel·lícula amb personatges reals, els dibuixos animats s’han reservat sempre per la sèrie. De fet, Netflix va estrenar ara fa un any una nova sèrie la qual ressuscita l’inspector maldestre i el seu grup.

El detectiu Conan (1994 – en creació)

Ens traslladem al Japó per parlar, possiblement, d’una de les sèries que ha tingut més èxit. Només fa falta veure la llargada i continuïtat de la sèrie i la prolongació en diferents pel·lícules per adonar-nos del gran èxit de Meitantei Conan (El detectiu Conan, 1994 – encara en creació). El jove detectiu, encongit a causa d’un fàrmac de prova, i solucionador de crims en sèrie sembla que no para de tenir un gran alt de popularitat. Tot i haver començat com a manga i anime, l’any 1994 encara avui en dia segueix en creació i en emissió. A Catalunya, el canal de televisió Super3 emet cada dia un episodi a les 20.55. Però més enllà de les 25 temporades (traduït a més de 800 episodis), també consta de 21 pel·lícules amb casos independents que s’afegeixen a la llista de casos resolts a la sèrie.

Scooby-Doo (1998 – 2001)

La famosa sèrie estatunidenca produïda per  Hanna-Barbera Productions (actualment Cartoon Network Studios) va veure la llum en forma de diferents episodis on un grup d’amics acompanyats d’un gos prou babau resolien tot de misteris, sovint paranormals. No obstant això, aquesta ficció també ha pogut veure la gran pantalla en forma de llargmetratge. Entre el 1986 i el 1988 Hanna-Barbera Productions va produir un seguit de pel·lícules dels seus personatges més famosos, entre els quals també hi havia l’Scooby-Doo, però a partir del 1998 i fins al 2001 la productora original uneix forces amb Warner Bros. per crear 3 pel·lícules noves Scooby-Doo a l’illa dels zombies (1998), Scooby-Doo i el Fantasma de la Bruixa (1999), Scooby-Doo i els Invasores de l’espai (2000) i Scooby-Doo i la Persecució Cibernètica (2001). L’any 2002 Warner Bros. va produir una altra pel·lícula, però aquesta vegada amb actors i actrius.

Les aventures Tintín: El secret de l’unicorn (2011)

El personatge creat pel belga Georges Remi (més conegut com a Hergé) i protagonista de la sèrie de còmics Les aventures de Tintín, també ha vist en vàries ocasions el cinema. De fet, molts dels seus còmics han estat adaptats amb el mateix tipus de dibuix a la pantalla, però segurament la revolució va arribar de la mà de Steven Spielberg i Peter Jackson amb el títol The Adventures of Tintin: The Secret of the Unicorn (Les aventures Tintín: El secret de l’unicorn, 2011). Amb un còctel de stop motion i 3D en Titnín, en Milú, el capità Haddock i companyia van aterrar a la gran pantalla l’any 2011. Aquesta aventura, realment, era la barreja de El cranc de les pinces d’or i El secret de l’Unicorn.

Zootopia (2016)

La més propera a la data d’avui. Zootopia (Zootròpolis, 2016) és una pel·lícula 3D animada per ordinador que narra les aventures d’una conilleta amb un somni; convertir-se en agent de policia. Amb l’ajuda d’una guilla haurà de resoldre un cas on es veuran involucrats tot tipus d’animals i que enfrontarà carnívors i herbívors. Un argument prou original per crear una història detectivesca protagonitzada per animals i dirigida al públic més infantil.

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*