Mar de Plástico és una de les sèries espanyoles que més èxit està tenint actualment. Cada dilluns milions d’espectadors segueixen les investigacions del sergent Aguirre i les peripècies de tots els seus personatges. Una de les últimes incorporacions a la família, ha estat Florin Opristescu, conegut en la ficció com a Vlad. El romanès ha aparegut per Campoamargo per donar un gir a la trama i postular-se com a lloctinent d’una organització mafiosa que es dedica al narcotràfic internacional.
Eres seguidor de la sèrie?
Vaig veure alguns capítols perquè tinc amics que hi apareixen i entre nosaltres ens seguim i ens donem suport però no vaig arribar a veure-la tota. Sí que vaig veure l’últim capítol que em va flipar molt.
Què se sent al passar de segona a primera divisió?
En el món dels actors i de l’audiovisual primera divisió seria cine i jo ja havia fet coses així, ara he passat a una sèrie super potent que per mi segueix sent primera divisió. Té molt de nivell i hi ha molts grans actors, és difícil trobar una sèrie amb tant de talent junt.
De totes maneres has passat de fer personatges més aviat secundaris a passar a ser un dels protagonistes.
Sí, dels 170 actors que hi apareixen jo estic dins dels 13 principals i, la veritat és que no m’esperava que acabés sent un paper tan potent. Ni els mateixos guionistes ho sabien realment, ells van escriure els sis primers capítols i després han anat escrivint sobre la marxa. A partir de veure com els actors hem anat reaccionant, els nous perquè els de la primera temporada ja sabien per on anaven, han anat escrivint. I a poc a poc he anat tenint més protagonisme.
Creus que l’aparició del teu personatge té a veure amb l’èxit que està tenint aquesta segona temporada?
No, no ho crec (riu) però segur que és un punt a favor. El personatge aporta coses noves que a la primera temporada no apareixien com la màfia i tots els trapicheos que hi ha però, la primera ja va triomfar moltíssim, aleshores ja sabíem que donant-ho tot la sèrie també tindria èxit.
Què és el que més t’agrada del teu personatge?
Doncs que és completament oposat a com sóc jo realment. Als actors això ens dóna un gran marge per poder jugar i per fer coses que normalment no faríem. Jo també sóc pare i sóc molt calmat però hi ha vegades que esclataria tot i que no vull donar un mal exemple als meus fills, aleshores aquí, com a dolent és molt xulo perquè pots jugar-hi molt. Amb un personatge que és bo, al final la gent ja sap per on anirà, a un dolent li pots treure molts més matisos i li pots treure molt de profit.
Com et prepares per donar vida a una persona com en Vlad?
Jo vivia a Romania en un barri molt complicat, des dels 7 anys fins als 14, i allà vaig conèixer a gent que feia aquestes coses. Els vaig conèixer d’aprop i sé com pensen i tot això es queda gravat, és un background d’un mateix. A partir d’aquí, dels guions i de les indicacions dels directors doncs és un treball en equip però al final l’univers del personatge el vaig construir jo i me’l van comprar.
Hi ha algunes escenes força pujades de to, t’ha resultat difícil rodar-les?
Bé, per a mi això no és res de nou, al final en la vida quotidiana hi ha amor, sexe i aquestes coses… sí que és important que hi hagi un bon feeling amb l’actriu i, en aquest cas hi era. Em vaig avenir molt amb l’Andrea des del principi i al final és una coreografia, sabíem exactament els plans que es rodarien, què es veuria i què no i tot i que hi ha molta gent al voltant, al final és la feina de l’actor que sembli fàcil el què és difícil.
Els teus fills veuen la sèrie amb tu?
Només he vist el primer capítol amb ells, la resta em van enganxar rodant a Almeria i Madrid. Saben el què faig i, entenen que és una feina. Quan van venir a Almeria amb mi van conèixer tots els actors i actrius i va ser un fet que els va fer venir més ganes de veure la sèrie.
I com porten les absències a causa de la feina?
És difícil, tant per a ells com per a mi, són molts mesos de rodatge, en aquest cas uns sis mesos però al final ho entenen i em donen tot el seu suport.
T’han sortit nous treballs arran de Mar de Plástico?
Per ara he fet diverses proves però prefereixo no revelar res perquè encara no m’han confirmat res i estan allà a l’aire. Però espero que a partir de l’any que ve, comencin a sortir coses.
https://www.instagram.com/p/BL69md8j51m/?taken-by=florin_opritescu
Se’t veu còmode i a gust actuant, sabies des de sempre que volies ser actor?
Doncs no, la veritat és que jo vaig venir aquí amb 20 anys i vaig aprendre diversos oficis i no va ser fins als trenta que vaig tenir clar que em volia dedicar a la interpretació. Havia fet d’extra en alguna ocasió i em vaig adonar que era el que m’agradava, aleshores em vaig començar a formar fent cursos, curtmetratges…
Molts grans actors han començat la seva carrera a partir dels trenta i els va prou bé.
Sí, aquí això està molt bé perquè et tenen en compte si tens talent i ho fas bé però per exemple al meu país és difícil perquè hi ha una altra mentalitat. Sembla que si comences de zero i sense estudis dramàtics, ets amateur i aleshores no miren ni el videobook ni l’imdb per veure què has fet, si directament no tens estudis d’art dramàtic, no compten amb tu i és molt difícil entrar en aquest món.
També t’hem vist en projectes cinematogràfics com Born, Dos a la carta i d’aquí poc a Villaviciosa de al lado. Què tal aquestes experiències?
Després de cada experiència un aprèn cada vegada més i és més savi. A més, he tingut l’oportunitat de treballar amb actors molt bons, a Villaviciosa he estat amb Carmen Machi, amb Leo Harlem que és un monologuista i una persona excel·lent, amb Arturo Valls, amb Antonio Pagudo, són gent que sempre t’aporten. Jo sóc molt perfeccionista i sempre intento millorar.
Quin personatge interpretes a Villaviciosa de al lado?
Sóc un romanès acabat d’arribar a Espanya i que està treballant en el manteniment del balneari del poble.
Aquí passes al gènere de la comèdia.
Sí, segurament la gent riurà de les seves desgràcies i de tot el què li passarà.
Com ha estat el canvi d’un projecte tan distès com Villaviciosa a una sèrie amb un gran pes dramàtic com Mar de Plástico?
Jo crec que als actors si se’ls dóna l’ocasió poden demostrar que són capaços de fer de tot, ara bé, t’han de donar l’oportunitat. A mi em van “encasillar” en el paper de dolent i són les ofertes que més rebo i no em queixo perquè vaig treballant i la gent em veu i em coneix. Ara amb Mar de Plástico els directors m’han conegut com a persona més enllà del dolent i saben que també puc donar el perfil de bo i que puc fer altres coses.
On et veus d’aquí cinc anys? Quines són les teves aspiracions de futur?
Per ser-te sincer ara mateix, estic intentant obrir-me la porta a diferents mercats internacionals, tinc un representant a Londres, estic intentant fer-me pas al meu país, he conegut diferents directors de càsting, el què passa és que allà no funciona amb representants, sempre treballen els coneguts però algun dia sentiran parlar de mi i em trucaran. A Brasil també ho estic intentant perquè allà conec gent i al final el què vull és anar treballant a diferents llocs i no només limitar-me al mercat espanyol.
