Hi ha molts tipus de cinema i encara més persones que fan cinema. Cadascuna té les seves motivacions a l’hora de fer una pel·lícula i totes i cadascuna d’elles són d’allò més lícites, ara bé, en alguns casos el director o directora hauria d’estar present durant el visionat per poder preguntar-li quin era el seu objectiu. Hi ha vegades que quan mires un film, et quedes amb la sensació que no has entès res o que t’has perdut alguna cosa, doncs així és com m’he quedat jo després de veure La Pols.
La pel·lícula està dirigida per Llàtzer Garcia i és una adaptació d’una obra de teatre del mateix director. És una d’aquelles que pretén ser íntima, reflexiva i allunyar-se al màxim de les característiques bàsiques del que coneixem com a blockbuster. Seria el que es cataloga com a cinema d’autor i dins aquesta categoria se’n poden trobar de molt diferents, alguns amb més sentit que d’altres.
En aquest cas, es nota que és una història que ve del teatre, ja que el diàleg i el tipus de llenguatge té aquell to poètic que s’associa més als escenaris que a la gran pantalla. A part de la poètica del llenguatge també hi ha una sensació de caos. Els personatges són un pèl pertorbadors, amb reaccions exagerades i amb comentaris sense sentit. Els escenaris es limiten al pis dels protagonistes i a un parell d’exteriors i, aquest fet provoca una sensació de claustrofòbia permanent. Els plans curts i la foscor general de l’ambient genera aquest sentiment de rebuig cap als personatges i vénen ganes de parar de mirar-la.
És cert, que s’intueix una intenció de reflexionar sobre la mort i els sentiments, concretament sobre la mateixa coacció dels sentiments. La pel·lícula ens mostra els protagonistes en el moment de la mort del seu pare i aquest fet fa que actuïn i diguin el que senten realment, encara que no sigui políticament correcte. Malgrat això, aquesta reflexió ve molt al final de la pel·lícula i corre el risc que l’espectador no hi arribi.
VEREDICTE
El millor: S’intueix una reflexió sobre la mort
El pitjor: La sensació d’angoixa i claustrofòbia que transmet el film
Nota: 4