today-is-a-good-day

Quan tot és estrany

- Advertisement -

Hi ha molts tipus de cinema i encara més persones que fan cinema. Cadascuna té les seves motivacions a l’hora de fer una pel·lícula i totes i cadascuna d’elles són d’allò més lícites, ara bé, en alguns casos el director o directora hauria d’estar present durant el visionat per poder preguntar-li quin era el seu objectiu. Hi ha vegades que quan mires un film, et quedes amb la sensació que no has entès res o que t’has perdut alguna cosa, doncs així és com m’he quedat jo després de veure La Pols.

La Pols

- Advertisement -

La pel·lícula està dirigida per Llàtzer Garcia i és una adaptació d’una obra de teatre del mateix director. És una d’aquelles que pretén ser íntima, reflexiva i allunyar-se al màxim de les característiques bàsiques del que coneixem com a blockbuster. Seria el que es cataloga com a cinema d’autor i dins aquesta categoria se’n poden trobar de molt diferents, alguns amb més sentit que d’altres.

- Advertisement -

En aquest cas, es nota que és una història que ve del teatre, ja que el diàleg i el tipus de llenguatge té aquell to poètic que s’associa més als escenaris que a la gran pantalla. A part de la poètica del llenguatge també hi ha una sensació de caos. Els personatges són un pèl pertorbadors, amb reaccions exagerades i amb comentaris sense sentit. Els escenaris es limiten al pis dels protagonistes i a un parell d’exteriors i, aquest fet provoca una sensació de claustrofòbia permanent. Els plans curts i la foscor general de l’ambient genera aquest sentiment de rebuig cap als personatges i vénen ganes de parar de mirar-la.

La Pols

És cert, que s’intueix una intenció de reflexionar sobre la mort i els sentiments, concretament sobre la mateixa coacció dels sentiments. La pel·lícula ens mostra els protagonistes en el moment de la mort del seu pare i aquest fet fa que actuïn i diguin el que senten realment, encara que no sigui políticament correcte. Malgrat això, aquesta reflexió ve molt al final de la pel·lícula i corre el risc que l’espectador no hi arribi.

VEREDICTE

El millor: S’intueix una reflexió sobre la mort

El pitjor: La sensació d’angoixa i claustrofòbia que transmet el film

Nota: 4

- Advertisement -
Luana Valls
Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents