‘Black mirror’, el mirall que reflecteix la misèria humana ‘Black mirror’, el mirall que reflecteix la misèria humana
La sèrie de Netflix triomfa amb reflexius episodis auto-conclusius de ciència ficció ‘Black mirror’, el mirall que reflecteix la misèria humana

En principi no mataríeu a ningú. Sembleu bona gent. Tampoc no exposaríeu a una humiliació pública a un delinqüent… Vull pensar que no. Segurament no votaríeu un candidat que fos un dibuix animat bocamoll. Espero que no. Ah i sens dubte no esteu obsessionats en aconseguir “likes” i reconeixement social a les xarxes fins a punts malaltissos. Oi que no?

nosedive-episodio-temporada-black-mirror_ediima20161026_0871_19

Vinga, sigueu honests amb vosaltres mateixos. Hi ha moments, hi ha situacions en les que estaríeu disposats a matar. Situacions límit… però ho faríeu. També seríeu capaços de les pitjors venjances si realment tinguéssiu motius per fer-ho. Tots tenim un costat fosc i la sèrie Black Mirror ens els vol mostrar amb naturalitat. Una naturalitat que fot por. A més, combina la misèria humana amb societats futuristes, situades en un temps que no sembla gaire llunyà al nostre.

Aquesta sèrie va començar al Channel 4 del Regne Unit l’any 2011 amb un episodi on uns terroristes amenacen amb carregar-se la princesa si el primer ministre no es folla un porc en directe a la tele nacional. Tota una declaració d’intencions, eh. Doncs la retorçada ment de Charlie Brooker, guionista de la sèrie, no s’atura aquí. La primera temporada ens planteja crítiques salvatges al consumisme i als talent shows (episodi 2) i la gelosia i el “control” sobre la parella. Tot plegat és molt inquietant perquè, com deia al principi, malgrat puguin semblar situacions descabellades i exagerades no estan tan lluny de plantejaments quotidians. O no heu tingut mai la temptació de mirar els missatges de la vostra parella? Doncs ara imagina que enlloc dels missatges pots veure els seus records perquè tots tenim un xip implantat que els emmagatzema. El que deia… Fot por!

bm03_comp3

Les anàlisis no acaben aquí. La nova temporada (de sis episodis enlloc de 3) ens planteja aspectes tan bèsties com el de la vida després de la mort, la possibilitat que hi hagi soldats desproveïts de humanitat i remordiments o la possibilitat que un terrorista mati per encàrrec popular basant-se en els haters de les xarxes socials. Cada peça és una minipel·lícula amb molta força i amb molt per discutir al sofà després de cada capítol. La millor herència de Twilight Zone (La dimensió desconeguda).

4a temporada en marxa

Amb aquest èxit sota el braç, Netflix ja ha encarregat als showrunners Charlie Brooker i Annabel Jones una nova temporada que tornarà a doblar episodis. Així doncs, en seran 12 dividits en dues tandes de sis que la plataforma dosificarà al llarg del 2017. Poc se sap sobre arguments i càsting però sí s’ha fet públic que Jodie Foster dirigirà un dels episodis amb Rosemary de Witt (La La Land) com a protagonista. La directora de Money Moster i The Beaver ja té experiència dirigint per Netflix ja que en temporades anteriors s’ha posat darrere les càmeres d’episodis d’Orange is the new black i House of cards. Ens toca esperar asseguts o estirats a veure quines noves estranyes meravelles ens portaran…

dcdac2_blackmirror1x02_0604

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*