Les mutacions inauguren Terror Molins amb ‘La Madriguera’ Les mutacions inauguren Terror Molins amb ‘La Madriguera’
Un any més, Molins de Rei es vesteix de gala pel seu festival de cinema de terror Les mutacions inauguren Terror Molins amb ‘La Madriguera’

El passat divendres 11 de novembre va ser el dia escollit perquè comencés una nova edició d’un dels festivals de cinema més antics de Catalunya, el Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei, que enguany celebra la 35a edició. I per celebrar aquesta més que bonica xifra, el certamen ve carregat de novetats que satisfaran els més assidus a aquesta classe d’esdeveniments. Entre les quals hi ha el fet de passar de 6 dies a 10, ocupant dos caps de setmana, i sobretot, comptar oficialment amb sessions d’inauguració i de cloenda.

A la sessió d’inauguració Roger Sàbat, coordinador del festival, va sortir a l’escenari per declarar el festival oficialment inaugurat tot explicant el leitmotiv de les mutacions com a insígnia del festival aquest 2016.  Per sorpresa de tothom va regalar als espectadors un vídeo que els va fer posar la pell de gallina: David Cronenberg, director canadenc que fa trenta anys va crear The Fly (film en el qual, a més, el festival ret un més que visible homenatge), apareixia en pantalla per saludar els assistents en aquella gala. Aquí podeu veure el vídeo, cortesia de Terror Molins:

Un cop finalitzada la inauguració del festival, es va procedir a la presentació de la projecció inaugural del violentíssim curtmetratge Una Historia de Violencia. El seu creador Vicente Ruiz de Leon va sortir a l’escenari per explicar aquell pla seqüència on la gran majoria de fotogrames dels seus 8 minuts són d’acció desenfrenada i, com el seu títol indica, violenta. Sens dubte una declaració d’intencions més que notable on es representa de forma directa, seca, i sense embuts, la violència com a mitjà fulminant de la infància.

Vicente Ruiz de Leon Una Historia de Violencia

Just després, Roger Sàbat va presentar la pel·lícula inaugural d’aquest, el film espanyol de gènere La Madriguera, opera prima de Kurro González (un vell conegut del festival, ja que va ser el muntador del curtmetratge guanyador de l’edició de l’any 2010, Picnic). El cas real d’un pertorbador fet a Madrid va servir-li d’inspiració a ell i a Francisco Conde, coguionista, productor i actor principal del film, per gestar una atmosfera més que insana en una casa cèntrica la ciutat on viu un escriptor en crisi creativa a qui l’editor li envia una assistenta per ajudar-lo a sortir del pou. L’actriu que la interpreta és Adriana Torrebejano, coneguda sobretot pel seu actual paper de Sol Santacruz a la sèrie El Secreto de Puente Viejo.

Per presentar la pel·lícula va desplaçar-se a Molins de Rei l’elenc principal del film: Kurro González, Francisco Conde, Adriana Torrebejano (cofoia de presentar la primera pel·lícula on n’és protagonista a escassos quilòmetres de Castellbisbal on va néixer), i Cristina Castaño, que fa una aparició especial al film.

equip la madriguera

I amb el visionat d’aquesta sessió inaugural s’obrien les portes de la festa d’inauguració, que donava per tancat aquest intens primer dia de festival, que des de l’11 i fins el 20 de novembre oferirà un munt de pel·lícules i activitats. 

A continuació, la Ylenia Cañadas, cap de continguts d’El Cinèfil i membre del Jurat de la Crítica d’Or de del festival, explica les seves impressions sobre la pel·lícula inaugural en forma de crítica. 

Un ocell no pot estar mai tancat a una gàbia

L’opera prima del cineasta Kurro González es va rodar a la província d’Almeria amb un pressupost molt ajustat. A més, part de la finançament va provenir d’un projecte a la plataforma Verkami. La trama se centra en un escriptor famós que es troba tancat a la seva casa, bloquejat perquè no pot continuar amb la següent novel·la a causa d’un tràgic esdeveniment que va patir. La seva editorial el pressiona per tal que compleixi amb el seu contracte i decideixen enviar-li la jove Caterina perquè l’ajudi, a més ella admira i coneix la seva obra al detall. Al principi rebutja la seva ajuda, però de mica en mica, va superant les seves pors gràcies a la presència de la Caterina. La seva novel·la comença a avançar i no està disposat a perdre l’oportunitat, així que decideix crear un cau i no deixar escapar la noia.

24-la-madriguera-the-writers-burrow

Aquest film es va coent a foc lent, amb una excessiva presentació dels dos personatges protagonistes i els rols que van desenvolupant. Aquesta introducció amb escenes bastant llargues i de poc contingut són les que fan que l’espectador acabi avorrint-se. Una vegada ja s’han exposat els fets, cap als 40 minuts finals, la cosa evoluciona favorablement, el seguit de situacions que tenen lloc capten de nou l’atenció i mantenen la tensió i el suspens al màxim. Aleshores ens adonem que aquella llarga introducció ha estat una premissa per ficar-nos a la pell d’ambdós i empatitzar amb el psicòpata, tot i no ser correctes els seus actes.

La banda sonora que banya i acompanya els fotogrames no és la més adient, tot i ser música clàssica totalment recognoscible, no encaixa en cap dels moments on sonen les seves notes. Per contra, la fotografia està mimada i denota que ha estat molt treballada.

12-la-madriguera-the-writers-burrow

En definitiva, és una pel·lícula que va in crescendo a mesura que avança, mantenint la incertesa sobre com es desenvoluparan els fets i una angoixa constant cap al final. Cal destacar que tant Adriana Torrebejano (Tierra de Lobos o El Secreto de Puente Viejo) com Francisco Conde (Entrelobos o El Triunfo) fan unes interpretacions admirables i sinceres.

Veredicte:

El millor: La resolució del conflicte és correcta així com la implicació dels actors al llarg de tot el film.

El pitjor: La presentació dels personatges és molt densa i la música no encaixa en cap moment.

Nota: 5

El thriller psicològic La Madriguera arribarà a les pantalles el proper 2 de desembre.

Redacció

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*