“És ridícul pensar que fa 5 anys ningú no oferia sèries a Internet” “És ridícul pensar que fa 5 anys ningú no oferia sèries a Internet”
Jaume Ripoll, director editorial de Filmin, explica l'evolució de la 1a plataforma que va tenir tarifa plana de pel·lícules i sèries a Internet “És ridícul pensar que fa 5 anys ningú no oferia sèries a Internet”

Quan encara no teníem smartphones una empresa catalana anomenada Filmin va aparèixer per la xarxa amb una proposta (llavors) trencadora: llogar pel·lícules per Internet. Als pobles de Catalunya encara hi havia videoclubs i no hi havia trending topics sobre cine, ni vídeos virals a Youtube. Avui Filmin té milers de títols al seu catàleg entre sèries i pel·lícules i ofereix un tipus de cine que vol apartar-se de les grans plataformes nord-americanes sense que això vulgui dir renunciar a una oferta comercial i diversa. El seu co-fundador Jaume Ripoll ens explica els principi, nus i actualitat d’una de les empreses catalanes dedicades al cine de més èxit.

Com van ser els orígens de Filmin?

Va néixer va gairebé 10 anys dins de Cameo, una companyia de DVD, i va evolucionar. Cameo estava especialitzat en treure cinema independent en DVD i l’any 2006 vam decidir passar-ho a internet. En aquell moment Facebook estava a les universitats, Netflix també treia DVDs i a iTunes no es venia música.

Ja veien que el cine acabaria passant per Internet… Pioners!

I ha passat també amb la música i els llibres… Ens vam plantejar de fer el pas canviant-li el nom i van entrar altres companyies com Vertigo o Versus Entertainment. En aquell moment oferíem un lloguer normal de dos euros per pel·lícula però també oferíem notícies, una secció de taquilla, una espècie de Rotten Tomatoes propi…

Buf… Massa cosa, no?

A Internet, gairebé sempre, més és menys i vam canviar el concepte. L’any 2010 ja vam treure una versió definitiva de Filmin amb tarifa plana. Va ser la primera a Espanya a un preu de 15 euros al mes. Era necessari perquè el nostre objectiu era que la gent perdés la por descobrir cinema. Costava molt que la gent pagués 2 o 3 euros per veure una pel·lícula de la qual no coneixia el director o els actors però amb una tarifa plana ja no tens aquest problema. D’aquesta manera descobrien cineastes nous i quan sortia la propera pel·li d’aquest director l’anaven a veure al cine.

logotipo-de-filmin

Un dels logos inicials de Filmin

 

El perfil de pel·lícules llavors era més aviat d’allò que en diuen cinema d’autor o independent?

Al principi sí. Avui no crec que Filmin sigui això. Malgrat això els números del cinema independent a Espanya ens diuen que mou entre 100.000 i 150.000 persones a les sales de cinema. Amb el pas dels anys vam augmentar títols i vam ser la primera plataforma en oferir sèries a Internet. Ara és ridícul pensar que fa cinc anys ningú no oferia sèries a la xarxa. Recordo aquell estiu oferint sèries de la BBC com House of cards, L’escurçó negre, Sí ministre… L’any següent vam estrenar de forma simultània a la xarxa i al cinema Carmina o revienta. I encara l’any següent vam ser la primera plataforma nacional en fer una producció pròpia amb Barcelona nit d’hivern.

Quan vam començar era tot un esdeveniment tenir pel·lícules i sèries de forma legal a Internet

La seva aposta continua sent més pel cinema independent en contraposició al “comercial”?

No crec que el cinema independent sigui antagònic al cinema comercial. Los chicos del coro, 9 reinas, Margin Call, Luna de avellaneda són films molt comercials i són independents.

Com defineix vostè el cinema independent?

És aquell on el creador pot assumir els riscs. També ho és el cinema fet fora de les majors.

Hi ha molta vida fora les cinc gran majors de Hollywood

Tornem als orígens de Filmin. Com va reaccionar el públic a pagar per veure cinema per Internet?

Al principi costava però ja fa quatre o cinc anys que veiem que la gent ho ha acceptat perfectament i és un model amb el qual podíem créixer. I t’he de dir que és un model que té certes limitacions perquè és més barat i per tant dóna menys diners.

La tarifa plana ja s’ha menjat el lloguer, oi?

La majoria de gent escull la tarifa plana. L’arribada de Netflix, HBO i Movistar + demostren que és l’opció preferida. Ara bé, la tarifa plana no pot ser l’única resposta pel cinema.

El cinema és massa car com perquè una tarifa plana sigui suficient per recuperar la inversió d’una pel·lícula. És inviable.

filmin

Llavors anem a un model de convivència entre tarifa plana, lloguer on line i cine?  

En començar una producció has de tenir diferents maneres de recuperar la inversió. Una ha de ser el cinema, però després tens el lloguer (físic i on line) la venda a les televisions i, òbviament, la tarifa plana en alguna plataforma. És necessari que hi hagi una mica de tot o estem condemnats a fer pel·lícules molt molt grans que tinguin assegurat el seu retorn i pel·lícules molt molt petites que han de sobreviure entre subvencions i cops de sort.

Els espanta Netflix i HBO?

Quan vam començar Filmin teníem clar que aquest moment arribaria. Els gran players no es deixaran perdre un país de més de 45 milions d’habitants. Per això el que volem és oferrir coses que no ofereixen els altres. Haneke, Wong Kar Wai o la nova sèrie independent de la BBC no les trobaràs allà. Tampoc documentals de casa com Ciutat Morta. No entrarem a la lluita pel nou Sherlock, Twin Peaks o Joc de trons. Conec molta gent amb més d’una subscripció a plataformes on line. Desconfio de la gent que diu “amb una cosa ja en tinc prou”.

No m’agradaria viure en un món on els únics cinc canals de feina siguin Google, Facebook, Twitter, Apple i Netflix

Filmin val 8 euros al mes… Ha costat trobar un preu “d’equilibri”?

És molt barat. Estem per sota el preu que hauríem de tenir. Crec que una tarifa plana hauria d’estar al voltant dels 15 euros.

Som catalans! La pela és la pela…

Sí però paguem 9 euros per anar al cinema o 10 per Spotify quan la música és molt més barata de fer. A més, compta que als 8 euros li hem de treure un 21% d’IVA… No et queda res! Hauríem de tendir als 10 o 12 euros que seria un preu molt més raonable. És que no parlem de la supervivència de l’empresa sinó de la supervivència de la indústria del cine.

captura

On i com “pesquen” els continguts? Passen moltes hores als festivals? 

Com que no tenim un talonari amb molt zeros ens hem de moure molt i tenir la capacitat de veure coses diferents. Tenim més de 400 contractes signats amb diferents empreses. El ventall és molt ampli i va des de la BBC a un director català que té els drets de la seva pròpia pel·lícula. El repte és anticipar-nos i detectar continguts abans que arribin els altres amb més calers però cada cop costa més perquè hi ha molta informació de moltes pel·lícules abans fins i tot que arribin als festivals.

El públic del cine creix en aquest país. S’està frenant la tendència a mudar-se a la TV?

No és el mateix on es veu el contingut que quin tipus de contingut es veu. A nivell mundial l’any passat va ser l’any que més gent va anar al cine de la història però pel públic de la Xina i Rússia. Ara mateix, però, estem en un moment en que cada cop més gent mira continguts a ordinadors i a la televisió i s’acostumen a fer-ho així. Ara bé, no crec que desapareguin les sales de cine ni que l’única manera de veure pel·lis sigui a casa teva. Aquesta visió binària és un error. Tampoc crec que al cine només s’hi puguin anar a veure grans produccions.  Enlloc de competir hem de gaudir dels dos formats. Ja no passa com abans que quan un actor arriba a la TV és que està acabat. Les sèries tenen prestigi. No importa tant on es vegi, el que importa és el que es veu.

Heu creat un festival de cinema on line i aquest any fins i tot s’ha fet físic a Mallorca. Per què aquest pas?

L’Atlantida Film Fest va néixer fa sis anys amb la idea de mimar algunes de les pel·lícules que no arriben al cine i que públic i premsa s’hi puguin fixar especialment. Un festival permet fer focus en segons quins continguts en un catàleg de centenars de pel·lícules. El festival ha anat creixent i hem arribat a 40.000 espectadors però creiem que molts espectadors mai els interessarà veure segons què per Internet així que els hem de portar el festival a casa seva gratuït i a l’aire lliure.

post_0_3

Us heu plantejat que el festival tingui més seus a banda de Mallorca?

Aviat decidirem on es fa i la idea és fer coses també a Catalunya. Som una empresa catalana i volem que passin coses aquí també.  A Mallorca ens va molt bé perquè es fa a l’estiu i no hi ha més festivals en aquell moment però tot i que volem seguir allà no descartem fer altres coses per aquí.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d’Edicions Xandri. En l’àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d’un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d’abril del 2016 és el capità d’aquest vaixell periodístic i cultural anomenat ‘El cinèfil’.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*