“Ser el paio dur és part de la meva personalitat” “Ser el paio dur és part de la meva personalitat”
L'actor Dolph Lundgren, una estrella del cinema d'acció amb cops amagats “Ser el paio dur és part de la meva personalitat”

És Ivan Drago (Rocky IV). És He-man. És un soldat universal… I ara és un dels mercenaris de l’equip de matons de Sylvester Stallone. Parlem de l’actor suec Dolph Lundgren, una de les estrelles més veteranes i reputades del cinema d’acció. Després d’uns anys de volar baix va tornar a ull de l’huracà amb The Expendables i ara ha presentat el seu darrer film Don’t Kill It al Festival de Sitges.

Quan era petit tenia joguines de He-Man i col·leccionava cromos on sortia vostè…

No fotis!

Era conscient que era un heroi per molt nens dels 80?

Va ser força estrany per mi. Interpretar una joguina! No ho feia molta gent això als 80. Vaig tenir la sort de canviar de ser un rus dolent a la saga Rocky a ser un heroi “nord-americà”. Va ser dur però divertit. Van ser bons moments per mi tot i que el vestuari era molt petit… semblava que anés vestit amb un segell. I saps què?

Encara tinc l’espasa a casa!

gal-tm-hm-he-man-jpg

Digui’m que de tant en tant l’aixeca i crida allò de “Pel poder de Greyskull”! 

A vegades, però sempre després d’unes quantes copes…

Vostè va arribar a Hollywood gràcies a una coincidència. S’esperava tot el que ha viscut? 

Jo estudiava enginyeria química i feia arts marcials. Vaig anar als Estat Units per ser enginyer. Però vaig conèixer la cantant i actriu Grace Jones i vaig fer un petit paper en una pel·li de James Bond (A view to kill) precisament amb en Christopher Walken que m’he alegrat molt de tornar a veure al Festival de Sitges. Després va venir Rocky i mira…

Mai vaig pensar que seria una estrella

Estava nerviós?

Més amb He-Man que amb Rocky perquè per lluitar estava preparat. Estava insegur. Era un paper nou. Havia de “ser americà” i era l’heroi…

Vostè ha arribat on ha arribat fent de paio dur. S’hi sent còmode amb aquesta etiqueta?

Si perquè lluitar i ser el paio dur és pel que havia entrenat. És part de la meva personalitat. Òbviament hi ha més cares que la gent no ha vist gaire sobre la meva feina però no m’importava gaire. Aquest papers m’han anat molt bé durant molts anys.

Prefereix ser un dolent dur o un heroi dur? 

M’agraden tots dos. Tots dos són un repte. Ser el dolent és divertit perquè ets més entretingut pel públic i acostuma a implicar més actuació. L’heroi és sempre el que reacciona segons el que fa el dolent de torn. Per altra banda, quan ets el bo també obres la porta a altres parts de la teva personalitat.

Per ser dur cal entrenament i permeti’m que li digui que per tenir 58 anys se’l veu molt en forma

Cada dia vaig al gimnàs i això és part de la meva vida. Ser una estrella del cine d’acció requereix estar en forma però m’agraden les arts marcials així que no m’importa.

tt0105698-large-screenshot2

‘Universal Soldier’ (1992) amb Jean Claude Van Damme

 

No ha volgut mai fer alguna cosa més dramàtica i/o allunyada dels cops de puny?

I tant. A tothom li agrada canviar. De fet ara els guanyadors d’Oscars volen ser superherois. I les estrelles de rock volen ser actors i els actors estrelles de rock. El que busco ara són personatges que per molt que tinguin un rol de paio d’acció tinguin altres qualitats. A Don’t Kill it, la pel·lícula que vaig presentar a Sitges, hi ha molta comèdia. Ara estic produint un film que es diu Without you I’m nothing on faré de dolent però un dolent amb molts colors i molt interessant.

A Dont kill it caça dimonis!

És un personatge amb molt diàleg. M’ha agradat molt el guió. Al principi volíem tallar tants monòlegs però fins i tot en vam afegir més perquè funcionen molt bé. Té moments molt sorprenents.

Va haver-hi uns anys que va allunyar-se de Hollywood. Pot ser un ambient tòxic el d’allà?

Ho vaig fer perquè la meva exdona odiava Los Angeles. Primer vam anar a viure a Nova York, després a Londres i més tard a Espanya l’any 1998. Encara tenim la casa a Marbella. Però fent això la meva carrera se’n va ressentir. Si marxes de Los Angeles perds el contacte amb la gent de la indústria. Van ser uns anys dolents i després del divorci vaig tornar i Sly (Stallone) em va trucar per fer de mercenari.

Penso que ha estat bo pels meves filles créixer fora de Hollywood

Stallone és el seu àngel de la guarda cinematogràfic? 

Suposo que sí. És com un mentor. No sé perquè. Crec que connectem. Ens agradem força l’un a l’altre i em busca paper de homes alts i rossos.

Feia anys que somiava amb un retorn com el de The expendables?

No és que ho somiés però va venir i va ser una gran tornada a la pantalla que em va ajudar molt. Va ser molt divertit rodar aquestes tres pel·lícules.

expendables-3-cast

Està anunciada una quarta! Les velles glòries no moren mai… 

Encara no he llegit el guió. Crec que l’estan refent. En aquest cas confio en Stallone. No és el meu projecte així que quan arribi el moment ja ho valoraré.

No m’espanti… Vostè és un dels mercenaris originals. Ha de ser-hi.

Segur que encara hi ha algunes coses que podem fer amb Stallone.

Canviem de tema. També produeix i fins i tot dirigeix films. Vol tornar darrere la càmera? 

M’agrada estar davant i darrere. Ara tinc quatre o cinc coses en marxa com a productor i actor. Al Festival de Cannes he d’anar a buscar inversors alemanys per un nou projecte que passa a la Suècia de 1917 i hi ha el de Without you I’m nothing que comentava abans. M’agrada el sexe drogues i rock & roll però també altres coses com la història.

És un home inquiet. Té moltes coses en dansa

La gent no sap que m’importen aquestes coses.

Li molesta que la gent no vegi més enllà dels músculs i les pistoles?

A vegades… però sé que he fet moltes altres coses sinó la  meva vida seria molt avorrida. Vull fer coses que la gent no s’espera de mi. He fet 70 pel·lícules d’acció i està bé però vull caminar per altres camins. La veritat és que no és fàcil canviar de direcció.

blackjack

Per això té en ment aquest projecte històric a Suècia?

Sí i per això he refusat un munt de papers de films d’acció a Suècia. De fet si algun dia ens tornem a trobar a Sitges m’agradaria que fos per parlar per alguna pel·lícula que hagi dirigit o produït.

Digui’m directors amb qui ha gaudit treballant.

M’agrada que tingui visió i que sàpiguen molt bé quin és el paper dels actors així et poden ajudar. No m’agrada que siguin molt rígids. Vull que donin suport a les meves eleccions. M’agrada Stallone com a director també. En John Woo no parlava gaire… Venia feia una pipada al seu cigarro, mirant-me als ulls i tornava al monitor.

Crec que sempre és bo que els directors donin llibertat als actor per explorar 

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*