Christopher Walken: “per fer de boig s’han de tenir els peus a terra” Christopher Walken: “per fer de boig s’han de tenir els peus a terra”
Crònica de la masterclass de l’actor de 'Pulp Fiction' i 'El caçador' al Festival de Sitges Christopher Walken: “per fer de boig s’han de tenir els peus a terra”

Veient entrar Christopher Walken amb el cap eternament despentinat, vestit de negre i amb la mirada perduda, s’entén perquè aquest actor nascut a Queens l’any 1943 s’ha fet popular amb papers de boig, violent i problemàtic. Però quan se’l sent parlar de les pel·lícules que ha fet, dels llocs on ha rodat, dels directors amb qui ha treballat i de les raons que el van portar a ser actor, aflora una personalitat educada i amable. “Walther Matthau em va dir que per fer papers de boig s’havien de tenir els peus a terra i molta sensibilitat”, ha explicat Christopher Walken a la masterclass que ha ofert al Festival de Sitges, hores abans de rebre el Premi Honorífic del certamen. Un premi que reconeix la carrera d’un actor “influent, important i icònic”, com l’ha definit el director del festival, Àngel Sala.

Walken treu mèrit a les seves fites: “vaig arribar a ser actor per accident, tot en la meva carrera ha estat per accident”, comenta tot recordant els seus inicis en el món de la dansa. De petit, a Queens, era habitual que els nens aprenguessin a ballar claqué i les nenes fessin ballet. Aquesta educació artística li va obrir les primeres portes. Va començar ballant i de mica en mica van anar sorgint els papers, primer al teatre i després al cinema. Quan el coreògraf de Pennies from heaven buscava un actor capaç de ballar, va triar qui havia estat el seu alumne quan només tenia 10 anys, i Christopher Walken va sorprendre a tothom demostrant que podia fer més coses a banda d’embogir davant la pantalla.

unnamed-2

Amb les seves col·laboracions al programa Saturday Night Live, una autèntica “institució americana”, l’actor va descobrir la seva faceta d’humorista i comediant. “No sé si va ser una bona idea”, bromeja Walken amb el seu somriure discret i encomanadís. Se’n riu quan li diuen que és un dels actors més imitats: diu que és pel seu accent, una barreja sorgida de la influència alemanya del seu pare i de l’escocès de la seva mare. I assegura que no és capaç de fer cap imitació, però tot seguit admet que quan es prepara els papers, els recita posant la veu de Bugs Bunny  -el millor actor de la història- o de Woody Allen o d’Elvis Presley.

Riu també quan li diuen que el paper de dolent que va fer a Panorama para matar estava destinat originàriament a David Bowie. “No em sorprèn, he fet molts paper que havien rebutjat altres actors”. També hi ha hagut papers que volia fer i altres actors li van treure. No n’ha mencionat cap en concret, però sí que ha explicat que va fer l’screentest pel paper de Han Solo amb una joveníssima Jodie Foster fent de princesa Leia.

unnamed

Walken ha explicat anècdotes d’algunes de les seves pel·lícules: Sleepy Hollow, on va posar-se a les ordres de Tim Burton, a qui ha definit com a “únic”; Hombres frente a frente, on va coincidir amb uns joves Sean Penn, Crispin Glover i Kiefer Sutherland; o True Romance, on va rodar una mítica escena amb Dennis Hopper. “Vam fer l’escena amb la càmera en un costat i la vam repetir de l’altre. I després vam marxar. Un cop era fora, Hopper em va dir que havíem fet una bona escena aquell dia. Jo li vaig dir que sí, i ell em va dir: anem a sopar. Vam ser amics durant la resta de la nostra vida”, ha relatat.

L’actor de Pulp Fiction o La zona muerta tampoc ha volgut destacar una pel·lícula de la seva carrera per sobre de les altres: “he fet més de 150 pel·lícules, algunes m’agraden pel director o els actors, altres per la localització, perquè m’ho vaig passar bé o perquè em van pagar bastant. De vegades tot era genial però no ho vaig poder gaudir”. Cap d’elles és la seva preferida, però és indiscutible que n’hi ha una que el va marcar: El cazador, de Michael Cimino, amb la qual va guanyar l’Òscar a millor actor secundari. I també, la fama de boig que l’ha acompanyat durant tota la seva trajectòria. “Amb Annie Hall i El cazador vaig donar la impressió de ser una persona amb problemes. Però el cinema és un negoci i et contracten si veuen que saps fer alguna cosa bé. Quan això passa, tens sort. Un 98% dels actors del sindicat no tenen feina”, ha lamentat aquest actor que s’ha confessat amant de les pel·lícules de zombies i dels gats, i confiat en què Hillary Clinton serà la propera presidenta dels Estats Units.

Per Judith Vives Bellalta

Hotel Elèctric

Hotel Elèctric En poques paraules...

A l'Hotel elèctric s'hi allotja un col·lectiu capitanejat per Jesús Gonzàlez i Judith Vives dedicat a la promoció i divulgació de la cultura cinematogràfica. Organitzen projeccions, cinefòrums i cursos amb l'objectiu d’obrir espais de debat i intercanvi d’idees i coneixements al voltant del cinema i l’àudiovisual. També impulsen el Mercat del Film, jornada de projeccions i debat al voltant de l’audiovisual local i fan cursos i tallers de cinema. També gestionen la plataforma 2.0 #CinemaCatala a Facebook i Twitter però sobretot, gaudeixen del cinema!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*