today-is-a-good-day

Un hotel amb encant

- Advertisement -

Sembla que fos ahir que aquest fabulós mitjà en català dedicat al cinema i a les sèries de televisió obria la paradeta, però ja fa més de tres anys que funciona i que una servidora dona la seva opinió sobre el setè de forma regular. Que si penícules amunt, que si sèries avall, que si dibuixos animats… En fi, tot un reguitzell d’articles que espero que hagueu llegit amb atenció! Però ara, l’edat no perdona i hauré de baixar aquest ritme tan trepidant. El metge m’ha dit que em prengui les coses amb més calma, així que a partir d’ara els meus articles seran cada quinze dies. Millor! Els podré fer de més qualitat! Però ara anem al gra avui parlarem d’El resplandor! Així que agafeu provisions i roba d’abrigar que marxem a passar uns dies amb Jack Nicholson i la seva família. Bueno, i algú més, pel que sembla…

El resplandor, o The shining en versió original, és una penícula de Stanley Kubrick. No, no és el del dau de colors. El del dau es deia Rubik, però aquest film també és tot un trencaclosques d’escenes i misteris que fins al final no sabem com encaixen entre elles. Aquest es diu Kubrick, i potser us sonarà d’altres films com La chaqueta metálica, La naranja mecánica o 2001: odisea en el espacio. La història està basada en una novel·la de Stephen King. Mira, només de sentir aquest nom i pensar en la seva obra, ja em venen esgarrifances! I no és perquè sigui republicana…

- Advertisement -

4.2.7

- Advertisement -

La penícula ens porta a un allunyat hotel muntanyenc i a una entrevista de feina com a cap de manteniment que acaba d’allò més bé. A en Jack Torrance, paper que interpreta Jack Nicholson, no li diuen “Ja li trucarem”, sinó que surt del despatx amb el contracte sota el braç. Aquí ja veiem el primer misteri del film! Ara els empresaris s’ho miren més abans de posar un desconegut a l’empresa. O això, o el protagonista té algun enchufe… Així que l’home, amb la dona i el fill, agafen el cotxe i cap a la muntanya!

Crisi literària… I psicològica

Una de les primeres coses que veiem sobre el fill d’en Jack és que és una mica especialet. Té una mena d’amic imaginari, en Tony. El nen posa el seu dit índex al costat de la boca i el mou, i fa una veu tot desagradable mentre representa que parla aquest tal Tony. Poca broma! Això és una de les coses més horripilants de la penícula. Veure aquella pobra criatura fent coses com aquelles… No us hi vulgueu trobar! Doncs resulta que aquest nen té poders! Pot veure coses que passaran! Ara, només desgràcies, que posats a veure el futur, ja podria veure la combinació guanyadora de la 6/49.

the-shining

Un cop a l’hotel, mentre tot el personal recull i els darrers clients marxen, a en Jack ja l’avisen: s’estaran mesos aïllats, sense que ningú visiti l’hotel, i això és perillós perquè pot trastocar qualsevol, per molt ben moblat que tingui el cap. Però clar, si a més aquest és escriptor… Ja parteix amb desavantatge, que aquests novel·listes moderns estan tots tocats de l’ala! I si a més poses que es queda sol amb la dona i el fill… Això ja l’acaba de desequilibrar, que una cosa és no poder parlar amb ningú, i l’altra de molt diferent és estar setmanes i setmanes a soles amb la parella. Ja ho diuen: després de les vacances és quan més divorcis hi ha! Bé, també hi ha tot el tema d’uns assassinats que hi va haver anys enrere, i els seus respectius esperits, però això són assumptes sense massa importància.

Tot transcendeix amb certa normalitat a l’hotel un cop els tres protagonistes estan sols. Bé, la normalitat que es pot demanar en aquests casos: “No me molestes cuando estoy escribiendo, que me cortas la inspiración!”. Pobra dona, casar-se amb un escriptor! Segur que sa mare ja la va avisar abans de casar-s’hi, però ella per dur la contrària… Per sort, el nen va a la seva, i amb tot l’espai que té, que allò és un senyor hotel, es dedica a voltar amb el tricicle. Fins que un dia… —ara hauria de caure un llamp per espantar-vos una mica— en Danny, així s’anomena la criatura, troba oberta la porta de l’habitació 237. I com que el cuiner li va dir en el seu dia que mai dels mais entrés a l’habitació 237… el coi de nen entra a l’habitació! Ja se sap. Si vols que un nen no faci una cosa, no la hi prohibeixis o la farà a la primera oportunitat que tingui.

Una pel·lícula per no veure sols…

I aquí comencen els problemes! Fenòmens paranormals que assetgen a tots els membres de la família de diferent manera. Al nen se li apareixen dues nenes bessones enmig del passadís, agafades de la mà i amb la mirada fixa… Un calfred només de veure-les, i d’imaginar la feinada que devien donar als seus pobres pares! En Jack, per la seva banda, es troba una dona a la banyera. Ui, quin susto, direu. Ai, bandidos! Que us veig a venir, que esteu a punt de dir que ja us agradaria a vosaltres entrar al lavabo i trobar-vos aquesta escena. Marranots! Però poc després d’engrapar-la i fer-li un petó, l’escriptor descobreix que en realitat s’està arrambant massa a una vella arrugada i fuig corrent. No sé què us passa amb les iaies, si som el més carinyós que podreu trobar!

rn6zlu0lzd9rbsi6jqly

Per sort, sempre hi ha àngels de la guàrdia que es cuiden de nosaltres, i en aquest cas, el cuiner de l’hotel, que està de vacances a Florida —que vindria a ser com el Benidorm d’aquí—, intenta contactar amb ells. En veure que resulta impossible de parlar-hi, el bo del cuiner agafa un avió i se n’hi va. Després dirà que no desconnecta de la feina… És clar, ell té una mena de poder semblant al del nen, i ja intueix que a l’hotel n’hi passa alguna. I té raó! En Jack ja s’ha trastocat del tot, i la dona i el fill… encara més veient el panorama! I és que la Wendy, l’esposa que ho ha deixat tot, descobreix que el marit no ha escrit cap novel·la, sinó centenars de pàgines amb la mateixa frase.

- Advertisement -

El cuiner arriba a l’hotel i… tururut, violes! Quina merda de premonicions té algú que no és capaç de veure que li clavaran un cop de destral? Ui, perdoneu pel vocabulari… Però és que em poso nerviosa perquè després l’escriptor sonat intenta carregar-se la dona i el fill i si explico més coses acabaré fent spoilers i ja sabeu que no, que jo de spoilers no en vull fer perquè si us digués com acaba la història, malament aniríem! I això que en Jack Nicholson fa un gran paper. Amb aquell somriure i aquella expressió tan característica seva, jo també sortiria cames ajudeu-me davant seu!

En fi, que si heu de mirar El resplandor, serà millor que no ho feu sols. O sí, si la companyia que teníeu planejada es dedica a l’escriptura de novel·les o a la tala d’arbres amb destral. Jo la vaig mirar amb el meu marit, en Ramon, i vam decidir, després de veure-la, que mai més buscaríem hotels tranquils per passar les vacances. Salou, Lloret de Mar, Blanes… Que la solitud una estoneta està bé, però massa temps acaba trastocant a qualsevol!

the-shining-movies-on-amazon-prime

- Advertisement -

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents