Juegos de familia significa el retorn de Juanjo Puigcorbé a la gran pantalla en un paper protagonista. Després de passar per tele, teatre i desenes de pel·lícules es posa a la pell d’un home avorrit i pla recuperant la seva vis més còmica conforme evoluciona el personatge. Ara mateix però està en excedència de la seva feina d’actor i ha fet el salt a la política amb ERC a l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació.
Feia temps que no el vèiem en un paper protagonista al cine…
Doncs sincerament no recordo si fa temps que no tinc un paper protagonista. Sembla mentida… Mira que fa poc que he deixat la professió d’actor. Només un any! Però estic tan enfeinat amb altres coses que he perdut la memòria del què vaig fer abans. Això sí, vaig estar treballant fins l’últim dia. De fet el personatge de Fassman és protagonista però era per la tele.
Què va cridar-li l’atenció del seu personatge a Juegos de família?
el que em va atreure la directora, la Belén Macías. Havia vist les seves dues pel·lícules i trobo que és una cineasta amb una personalitat molt important. Em va cridar per fer el personatge i tot i que vaig pensar que el guió era justet ella va començar a treballar-lo i modificar-lo. Vam aportar moltes coses. M’he entès molt bé amb ella tot i que és molt exigent. Vol que tot sigui creïble i s’estima molt els actors.
Quins trets van destacar d’aquest protagonista?
Volíem un registre d’home corrent, apocat, retret, convencional. O sigui una zona terrible! Com aguantes un personatge que no té cap al·licient?
Suposo que fent-lo evolucionar…
Efectivament. És el que vam fer. Però curiosament hi ha moments molt brillants precisament en aquesta zona fosca. Vam quedar molt contents tot dos.
S’ha retrobat al cine amb Vicky Peña 40 anys després de la pel·lícula L’orgia. Com passa el temps, eh?
Va ser molt especial perquè pels dos va ser la nostra primera pel·lícula. Hem treballat altres cops sobretot al teatre. Fins i tot l’he dirigit en una obra… però feia molts anys. Això ha fet que sigui un retrobament d’amics. També havia treballat amb en Sergi Caballero a la TV movie de la Sílvia Quer Pacient 33. Però com que això després no transcendeix la gent no ho recorda…
És un problema de la visibilitat del cine que es fa aquí?
És un problema d’altres coses…
Quines?
Mmmmm hauríem de parlar d’un altre tema.
Vol dir de política?
No… Però per exemple l’altre dia vaig fer una roda de premsa amb la Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català on anunciem que la Diputació de Barcelona i la Generalitat participaran amb una dotació econòmica al Cicle Gaudí i als diaris catalans ni se m’anomena. Malgrat donàvem la roda de premsa ella i jo. Com ho expliques això?
No seré jo qui ataqui el gremi dels periodistes… Però ja que hem entrat en matèria es planteja s’ha plantejat la política com un parèntesi o vol fer carrera?
Jo el 13 de juny vaig acabar de rodar Carlos, Rey Emperador i a partir d’aquell dia jo ho he rebutjat tot. Per desgràcia ja que alguns eren projectes molt interessants fins i tot a Amèrica. No m’hi puc dedicar. No perquè legalment no pugui sinó perquè és un tema d’ètica i moral i a més de temps. Ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i Diputat de Cultura és una feinada que no m’imaginava. És immensa. Les 24 hores del dia. Per que et facis una idea per venir al passi de premsa de la pel·lícula i fer aquesta entrevista he hagut d’anul·lar reunions.
Compaginar la política i la interpretació és impossible
Em sap greu…
Ara tinc una agenda molt complicada (riu) però és una cosa temporal.
Ho està gaudint o ho està patint?
Estic gaudint molt tot el que té a veure amb la gestió cultural. Després… la política és molt complicada. Tot és com el Bosó de Higgs: anar d’aquí a la porta que sembla molt senzill pot ser la cosa més complicada del món perquè apareixen moltes resistències pel mig. I això és l’explicació del Bosó de Higgs. Resistències al camp gravitatori.
Cada cop tinc més respecte i m’agrada més la gent de la cultura, cada cop els aprecio més
Tenim una bona salut cultural?
La cultura està molt maltractada. La meva opinió que jo tenia abans ara s’ha redoblat vist també des de l’altra banda.
Vostè que és actor i d’això en sap ha vist molta actuació i postureig a la política?
No. Si t’he de ser sincer no n’he vist gaire. Directament veig més mentida que interpretació (riu).
Haver-se significat políticament a favor de l’independentisme creu que li pot tancar portes en altres latituds de la Península Ibèrica.
Per descomptat. Jo estic marcat amb una creu des de fa molt temps fins i tot abans de posar-me en política del tot. Penso que hi ha gent que no s’ha portat bé i han fet maniobres que no són les correctes i ho he dit. Però això en aquest país no es pot fer i sempre m’ho tindran en compte. També t’he de dir que he notat l’escalf d’altre gent de la professió però per desgràcia hi ha hagut el rebuig de gent que em pensava que hi estarien més a favor. És la vida… Ara bé, no tinc cap mena de recança.
Què li vindria de gust fer si pogués deixar la política aparcada?
He dirigit opera i teatre però no he dirigit cinema. Fins i tot em vaig presentar en una convocatòria i ens la van denegar… Curiosament jo ara estic al costat de l’ajuda pública i no he rebut mai cap ajuda pública. Em van proposar fer de director molt aviat però sempre he dit que no perquè considerava que no estava preparat. I just en el moment que vaig creure que estava preparat em van dir que no. No és una espina clavada però si una de les coses que em falten per fer. Gaudeixo molt de l’actuació i també com a espectador, tant que fins i tot em vaig fer actor.
