La provocació de ‘South Park’ compleix 20 anys La provocació de ‘South Park’ compleix 20 anys
La sèrie de Comedy Central continuarà fent sàtira com a mínim fins el 2019 La provocació de ‘South Park’ compleix 20 anys

Ho reconec. Sóc un fan de South Park. Quan era entrava a l’adolescència i tenia l’època estúpida de “no vaig a veure pel·lícules de dibuixos perquè són de nens i jo sóc gran” va arribar una bomba a les sales de cine. Uns nens de parvulari amb una animació cutre (ni tan sols caminen, fan saltets) deien “eres un cabrón hijoputa”, i feien bromes de l’humor més negre que havia sentit mai. Dic bromes però potser no eren bromes, eren crítiques salvatges llençades en clau d’humor. O col·locar els soldats negres com a protecció dels tacs on van els blancs no és una reivindicació visualment radical del paper dels negres a l’exèrcit? No és racisme, és una crida a la societat nord-americana a canviar el costat més fosc del seu American Way of Life.
human_shield

20 anys d’irreverència

Poc s’imaginaven l’any 1997 en Trey Parker i en Matt Stone, creadors de South Park que aquella esbojarrada idea esdevindria el seu modus vivendi durant més de 20 anys. De fet, la sèrie inicia aquest any la seva 20a temporada i ja hi ha contracte perquè continuï, com a mínim, fins el 2019. Això vol dir que s’han emès més de 250 episodis i arribada aquesta data se superaran els 300. Pels que ho sàpiguen South Park gira al voltant de les vides de quatre nens (Stan Marsh, Kyle Broflovski, Eric Cartman, and Kenny McCormick) i les peripècies que passen ja sigui a l’escola, a casa o al seu poble de Colorado que dóna nom a la sèrie. La imatge dels 4 amics esperant el bus és ja tan icònica com la de la família Simpson asseguda al sofà.

featured-south-park1

Els motius de l’èxit o les raons per veure South Park

1 – Humor negríssim

South Park no s’arruga davant de res. Al llarg de vint temporades s’ha rigut de gais, famosos, republicans, demòcrates, negres, hippies, asiàtics, persones amb mobilitat reduïda, amb malalties cerebrals, drogoaddictes, gent sense sostre, veterans de guerra, polítics d’arreu del món… La llista és interminable! Fins i tot s’han mofat de totes les religions amb la creació dels SuperBestFriends un grup de “superherois” amb Jesucrist, Buda, Moises, Krishna, Aquaman (WTF) i Mahoma a qui representen censurat d’aquesta manera…

200_34

Com podeu veure no s’estan per minúcies… Això fa que molta gent trobi excessivament ofensiu el contingut de la sèrie. I, a més, si a la irreverència li sumem l’escatologia la cosa no millora gaire. Hi ha capítols sobre pets vaginals, tifes nadalenques (Mr. Hankey the Christmas poo) tovalloles amb problemes amb les drogues (Towelie) polls i lladelles, violència explícita… En fi, s’ha de tenir estomac.

2 – Sempre al dia

Des de fa ja unes quantes temporades cada any es manté una història més o menys central que serveix de fil conductor a tots els capítols de l’any. A principi els episodis eren autoconclusius (i ho segueixen sent) però s’han introduït trames que permeten donar joc al llarg dels deu episodis de cada nova temporada. Així, per exemple, l’última temporada tenia la publicitat a internet i les xarxes socials com un dels eixos centrals juntament amb la bogeria pels productes ecològics. La sàtira de l’actualitat és total i està completament al dia del que passa al món per poder-ne fer befa al màxim.

sp

3 – Fàcil de seguir

Cada nou capítol està penjat al seu web puntualment de manera que no cal tenir Netflix, HBO o canals de pagament per gaudir de la sèrie. El primer capítol de la nova temporada ja està penjat. Això sí, haureu de tenir l’anglès al dia perquè no hi ha subtítols i es fan servir força paraules pròpies de slang nord-americà. Ah i t’has d’empassar un parell de tràilers abans de començar el capítol i un parell d’interrupcions per fer autobombo de Comendy Central… No hi ha res gratuït en aquest món (a banda de les notícies d’El cinèfil).

south-park-truth-advertising-hed-2015

4 – Àmplia varietat de personatges

L’univers South Park és immens i molt ric en diversitat. El nucli dur de la sèries són els quatre nens protagonistes nens protagonistes als quals se’ls ha de sumar els altres nens secundaris. N’hi ha de molt mítics però perquè veieu l’esperit de la sèrie en destacaré dos: en Butters i en Timmy. El primer és objecte de bullying constant sobretot per part d’en Cartman (el nen més mal parit de la història de la TV) i el segon és un noi amb paràlisi cerebral que només pot dir la paraula “Timmy”.

south-park-s04e07c12-clyde-likes-tacos-16x9

Ara bé, la sèrie no seria el que és sense els pares del nens. Els pares d’en Kenny són uns perdedors mig alcohòlics, la mare d’en Cartman una il·lusa que deixa fer tot el que vol al seu fill, els pares d’en Kyle són jueus ultraconservadors i el pare de l’Stan, en Randy, és directament un inclassificable home que passa de tot i un dels preferits dels creadors. A més, igual que passa amb els Simpson, per la ciutat hi ha personatges com els policies inútils, l’alcalde corrupte, els professors carismàtics i tota una colla de “cameos” de luxe de qualsevol famós que estigui de moda per qualsevol motiu. Ningú no s’escapa dels atacs.

5 – Podem jugar amb ells! 

Estarem d’acord que la qualitat dels dibuixets de South Park no són especialment bonics o treballats… També estem d’acord però que això els fa més entranyables i el fet que hagin mantingut l’estètica des del primer dia és tota una declaració d’intencions. A més, les veus estan doblades en moltes ocasions pels mateixos creadors de la sèrie! Però tot això us ho explico perquè en aquest fantàstic web podeu crear el vostre propi personatge de South Park. Jo ho faig cada any i actualitzo el meu avatar a les xarxes socials. Les possibilitats són infinites i és una manera original de retre culte a una de les sèries més bèsties del panorama televisiu.

south-park-studio-16

sp-studio-3

Look hivern 2013

sp-look-tardor-2014

Look tardor 2014

look-summer-2016

Look estiu 2016

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*