Pintant la tradició xinesa Pintant la tradició xinesa
'El pinzell màgic' és una interessant alternativa oriental a l'animació mainstream Pintant la tradició xinesa

No és gens habitual veure una pel·lícula d’animació xinesa a les sales del nostre país. Segurament no veureu El pinzell màgic a gaire pantalles però precisament per això val la pena fer un cop d’ull a una indústria i una manera de fer cinema tan diferent. A més sempre podeu donar corda a la llengua ja que arriba també en català! Que no només de Zhang Yimou i Jia Zhang Ke ens hem d’alimentar els cinèfils/sinòfils… La cinta podria competir tranquil·lament a nivell de factura amb molts dels productes que arriben de Hollywood malgrat que no té la guspira de genialitat Pixar ni l’humor constant d’altres propostes nord-americanes. Sense que això sigui un punt negatiu es pot dir que és una pel·lícula seriosament infantil.

Salvant molt les distàncies ens trobem davant d’un producte similar als que fa Tomm Moore a Irlanda (El secret del llibre de Kells, 2009 i Song of the Sea, 2014). O sigui, són films pensats pels més petits de la casa però fets des d’un punt de vista prou adult i sobretot amb un riquíssim marc referencial a la cultura, les tradicions i fins i tot la gastronomia del país d’on provenen. Teatre d’ombres, fideus, dracs, monstres mitològics, cal·ligrafia i pintura… Tots aquests elements estan presents a la cinta però de manera subtil i gairebé accidental. Per no parlar de la pròpia llegenda del pinzell màgic (神笔) que queda resumida al principi del films massa esquemàticament.

el_pincel_magico_banner_cat

La trama en sí pot resultar confusa i difícil de seguir pels més menuts però el film s’encarrega de solucionar aquest problema amb un ritme ràpid (persecucions, personatges estrambòtics, molt color) que faran que els nens no s’arribin mai a avorrir. Malgrat el disseny dels personatges “humans” em va semblar una mica tosc l’ampli ventall de secundaris, ja siguin objectes o animals, també compensa aquesta mancança. El mateix passa amb certes escenes a càmera lenta. Algunes resulten belles i adequadament grandiloqüents i d’altres forçades i reiteratives. O sigui, El pinzell màgic és bastant irregular en aquest sentit. Capaç de captivar-te en alguns moments i deixant-te indiferent en d’altres. Amb tot és un film agradable de veure. Exòtic i amable sense jugar en excés ni a la comèdia ni a l’èpica. La canalla el gaudirà i els pares no passaran ni molt menys una mala estona.

el_pincel_magico_pic006

Veredicte

El millor: El respecte i inspiració en la tradició i la mitologia xinesa i la bellesa de l’animació de paisatges, objectes i textures.

El pitjor: Un argument no gaire fàcil de seguir pels més menuts i la manca de coneixements que tenim a occident del marc referencial de la pel·lícula.

Nota: 6,5

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*